CE ESCOLAR. Temporada 2026-2027. Jornada 9. Bon partit i millor resultat!

Escolar 3 – Pilares la Soledad 0

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Així sí! Aquest dissabte horabaixa ens hem retrobat, gràcies a Déu, amb la millor versió futbolera del primer equip de l’Escolar. Sí senyor! Reacció, actitud i un gran partit! Res a veure amb allò de la setmana passada a Son Servera…

Fins ara m’havia queixat de la poca afluència de públic al Figueral. Avui, però, he de demanar disculpes a la parròquia. Després de molt pensar-hi i reflexionar-hi agenollat, he arribat a una conclusió incontestable:  el nostre estadi és el més gran de Mallorca i part de l’estranger. Tan immens és que transmet   una sensació permanent de buidor, fredor i solitud. Per això, per més gent que hi entri fora pagar l’entrada, gairebé no se’n nota la diferència. 

Avui, malgrat coincidir amb l’actuació estel·lar d’en Tomeu Nicolau “Penya” a l’auditori vermell de Cala Rajada, hem tingut, a parer meu, una de les millors entrades de la temporada. Fins i tot hi havia aficionats de la Soledad. Enhorabona al futbol de cadires buides!

Alineació:

  • Alexis (3,75) a la porteria.
  • Garcia (4), Ponce (2,50), Duran (4), Maya (1,50) i Pere Pau (4,25) en defensa.  
  • Sureda (1,50) i Salazar (3,50) com a pivots.
  • Xavi Morales (4,50) a l’organització.
  • Barroso (1,50) i Ruedas (4,25) a la punta de l’atac.

Substitucions:

Minut 10’ surt Barroso lesionat, entra Juanlu (3).

Minut 34’ surten Maya i Sureda lesionats, entren Moreno (4) i Sitges (3).

Minut 80’ surten Garcia i Salazar, entren Miquel Genovart (1) i Venera (1).

Targetes grogues: Morales, Sitges, Pere Pau i Moreno.

El partit:

L’entrenador de l’equip, Carles Torreblanca, tenint en compte la categoria i situació classificatòria del rival, ha decidit afrontar el partit en línia de cinc homes valents a la rereguarda. Una decisió que, des del meu punt de vista, ha estat  del tot encertada. La defensa, sempre ferma, peu fort i closa, ha sigut una de les claus mestres d’aquesta treballada victòria. 

La cosa, però, ha començat amb mal peu. Al minut deu, Barroso ha caigut lesionat. Al trenta-quatre, Maya i Sureda també ham hagut de deixar el terreny de joc, víctimes de la duresa dels ciutadans. A la graderia no ho teníem tot al seu lloc i ens hem començat a posar nerviosos. Massa prest perdíem tres peces importants del nostre tauler d’escacs. El panorama no convidava precisament a l’optimisme.  

Malgrat tot, l’equip gabellí ha continuat empenyent i granític. Els visitants no eren coixos, ni de bon tros: sabien defensar-se, encaixar i sortir al contraatac.  El joc, força repartit, transmetia una sensació d’igualtat que convidava a no fer volar coloms. Però les evolucions ofensives dels verds-i-blancs han acabat deixant al descobert el principal punt feble dels rivals: el centre de la seva defensa.

El partit estava de dolç i els nostres en volien més. Quin goig, quina fal·lera! Garcia i Pere Pau, des dels carrils, han penetrat una vegada i una altra,  fent pupa infectada per ambdues bandes. En Ruedas, correguda rere correguda, picava pedra i feia anar de bòlit al central rival, doblegant-lo a força de velocitat. I en Morales, mentrestant, corria, ordenava i feia jugar l’equip amb criteri i lideratge.

Tot anava bé fins que ha aparegut el de sempre: l’àrbitre. Sí, senyors,  el puto àrbitre dels collons! En una decisió difícil d’entendre, ha xiulat una falta a la vora de la nostra àrea gran. El detall, però, és que la pilota encara no estava en joc, perquè procedia d’una altra falta assenyalada a la banda esquerra del centre del camp.  

Però el filisteu federatiu, en un exercici incomprensible de «lawfare» i dolenteria administrativa, ha decidit situar la pilota incomprensiblement, ran de la nostra àrea gran. No sé, ni tinc cap intenció de saber-ho, si aquesta ocurrència o capritx ha estat fruit de l’analfabetisme reglamentari o de la mala fe més descarada per afavorir el rival.

 La errada ha encès els ànims dels aficionats gabellins i ha descentrat momentàniament el joc de l’equip. Tot feia pensar que aquell episodi podia acabar derivant en joc subterrani, nervis i alguna expulsió. Per sort, l’Escolar ha sabut mantenir el cap fred i les cames falagueres. 

L’Escolar no s’ha arrufat. I així, quan més falta ens feia, ha arribat el premi. Al minut quaranta-quatre, en Ruedas ha fet la guitza al seu marcador i ha enviat la pilota al fons de la xarxa. Un gol importantíssim que descloscava el marcador i, sobretot, les portes de la il·lusió als parroquians escolapis. 

1-0

Amb l’u a zero ha acabat la primera part.

La segona part ha estat molt bona.  Recuperant el dibuix habitual de l’1-4-2-3-1, l’Escolar ha ofert una actuació brillant, tant en atac com, especialment, en defensa. L’Escolar estava ben col·locat, sabia que havia de fer i, sobretot, tenia clar que no podia regalar res.  

Malgrat l’empenta i el bon joc local, els del Pilares no han entregat la cullera en cap moment. L’un a zero era un resultat molt esquifit per començar a tirar les campanes al vol. Tots érem conscients que la victòria d’avui era gairebé obligatòria si volíem continuar mantenint les opcions de privilegi de cara a la segona part de la lliga.  

Entre anades i vingudes, la incertesa s’ha allargat fins al minut vuitanta-quatre. I qui havia de ser, si no? En Ruedas a passada de Garcia, una altra vegada , ha tornat a veure porteria hi ha marcat el segon. Un gol que ha posat les coses al seu lloc i ha aportat la tranquil·litat que tots necessitàvem. 

2-0

I encara hi havia temps per una darrera alegria. Amb el dos a zero al marcador i quan el partit ja entrava en els seves darreres raneres, en Xavi Morales ha gran passada de Moreno, ha posat la cirereta al pastís amb un golàs marca de la casa. Un autèntic colofó per una tarda força rodona. 

3-0

El tres a zero, vist el que en vist, ha estat un resultat més que merescut. Una victòria que ens manté entre els tres primers classificats i que ens permet continuar mirant cap amunt. 

Avui toca donar l’enhorabona a tot l’equip, cos tècnic inclòs. Ja sabem que cada partit és una història diferent i que l’Escolar sempre hi posa tot el seu saber i entendre. Però les ganes, la intensitat, la disciplina i l’encert tàctic que hem vist avui han de servir de referència per recuperar definitivament les bones sensacions i el futbol que tots desitgem i que tant ens agrada. 

Bon partit i millor resultat!

La pròxima jornada.

La desena jornada ens durà fins al diumenge 22 de novembre a les 16 h, quan ens enfrontarem, crec que per primera vegada, amb el Son Verí B. Un vuitè classificat que, amb total seguretat, ens posarà les coses ben costerudes.  

Caldrà veure si els lesionats d’avui es recuperen a temps i si l’equip és capaç de mantenir el nivell de joc i compromís que ens ha ofert aquesta jornada. Si ho aconseguim, segur que tindrem opcions de tornar a donar una alegria a la nostra afició.  

 

Visca l’Escolar victoriós. Sempre! 

 

Biel Torres

 

CLASSIFICACIÓ PRIMERA REGIONAL MALLORCA GRUP C. JORNADA 9