El polèmic autor «d’Espíritu y bondad, pero mal uso de la Constitución» tenia arrels gabellines

Quan la meva fe es fonia degut a les altes temperatures, novament, l’envit magistral i càlid l’amo Antoni Flaquer «Coix» em porta a descobrir un personatge de qui no tenia constància i que bé podria entrar dins el cercle de gabellins il·lustres, tot i haver nascut a ciutat, ja fa un bon grapat d’anys (el 1770, exactament): El pare Miquel Ferrer Bauçà.

Primerament, he de defensar la seva «gabellinitat» (que si miram el món tan gran com és, tampoc és una cosa tan important, si aprenem a relativitzar): el seu pare Miquel Ferrer Font era natural de Capdepera, però va anar a Palma per trobar l’amor de la seva vida: Joana Bauçà Rosselló, de ciutat i mare del nostre protagonista. Miquel Ferrer Font, igual que Joana, era de condició humil, però es guanyà la vida com a escrivà a la capital de Mallorca, és a dir que sabia llegir i escriure, però conten que també es dedicava a l’art de fer sabates. La qüestió és que el bon pare Miquel Ferrer Bauçà, tot i tenir família humil, rebé aquella educació cultural i de costums amb forta arrel mallorquina, que ell no perdé alhora de reivindicar la seva pròpia llengua en els seus escrits. I és que si s’ha de tenir una cosa clara és que el pare Miquel va ser escriptor i periodista. A més de ser becat pel seminari conciliar i arribà a ser catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca.

Seguidament, es prodigà com a fundador de diaris com el de Buja, i fou realment peculiar la seva flegma de polemista al més pur estil Antoni Maria Alcover (cal recordar aquí el llibre que dedicà al mossèn l’autor cap-vermellenc Miquel Llull sobre els metodistes socialistes de Capdepera), però el nostre religiós, que trobà la fe ni més ni manco que als denou anys, anà una mica més enllà i tal i com conta l’enciclopèdia de Mallorca «els seus escrits són autèntics exabruptes plens d’imprecacions de tota mena, sobretot escatològiques». S’ha de dir que era un autor exaltat i polèmic al servei de l’absolutisme més intransigent, coses de l’època.

Posteriorment, el seu pare tot i ja no viure-hi, mai no va perdre el seu vincle amb Capdepera, i el fill s’ha de dir que tampoc: el pare li va saber transmetre tota la tenacitat gabellina, d’un poble que vivia fortament lligat a la vida marinera, a la pagesia i a una pregona fe religiosa. Va finançar i fer obres per a la construcció i millora del nou temple parroquial de Capdepera, com també ho va fer per La Misericòrdia i la Vileta. A més va defensar la identitat local a través de les seves publicacions i el seu pensament, posant de relleu el caràcter gabellí davant una època de fortes crisis per a la subsistència. Però la seva tasca més reconeguda va ser la de fundador de la congregació de les Germanes Terciàries Trinitàries, que tot i que partí de Felanitx, també ell va fer que l’ordre s’estengués per tota la comunitat de la comarca de Llevant. En aquest sentit, Pere Xamena Fiol en el seu llibre Religiosas Trinitarias de Mallorca, fa una nota biogràfica de Ferrer i explica que tenia un fort temperament i que per mor de la publicació del seu opuscle anticonstitucional «Espíritu i bondad, pero mal uso de la Constitución» fou tancat a Bellver, i deportat a Eivissa i a La Mola de Formentera.

Finalment, va ser un autor prolífic que va escriure devers 65 obres, redactades en català, castellà o en llatí, algunes de les seves peces tenien una intenció didàctica per ensenyar a la gent illetrada. La seva producció encara resta dispersa i inèdita. Quant a l’església de Capdepera a un «Manojo de notas históricas», els historiadors comenten: «Al celo infatigable de D. Miguel Ferrer, Presbítero exclaustrado…debe este pueblo al ser construida su iglesia en tan poco tiempo» i «La iglesia de Capdepera brotó no ha medio siglo al calor del desprendido celo de un anciano terciario» (A. Furió i P. Piferrer i Cuadrado). A una «Monografía histórica de la iglesia de Capdepera» s’explica la història del temple, on també contribuí el Pare Miquel Ferrer. El llibret hi inclou la llegenda referent a Nostra Senyora de l’Esperança, que comença amb els versos següents:

De la Balear primera

prop de l’extrem oriental

s’hi troba un poble antiquíssim,

Capdepera anomenat.

Joan Cabalgante i Guasp

BIBLIOGRAFIA CONSULTADA

XAMENA Fiol, Pere: Religiosas trinitarias de Mallorca. Gráficas Miramar. Mallorca, 1980.

SALLERAS i Juan, Francesc: El P Miquel Ferrer i sa Vileta. Col·lecció Jovellanos, nº 2, Palma, 1982.

LLULL Mesquida, Melchor (Presb): Manojo de notas Históricas sobre la parroquia de Capdepera. Capdepera, 1950.

DDAA: Gran enciclopèdia de Mallorca.

PÉREZ Ramos, Antonio: Monografía histórica de la iglesia de Capdepera.

Agraïments: Marta Aspachs i Antoni Flaquer “Coix”.