Els cassinos, una herència cultural

Com a molts altres pobles, els cassinos han estat una institució molt important per a Capdepera i per a la seva vida social. En ells s’hi feien tota mena d’activitats, però la més important, sense dubte, era ser un punt de trobada i de convivència entre els veïnats.

Els cassinos no eren només negocis, eren molt més que això, eren un punt de trobada, de cohesió social, de cultura i d’esbarjo. Aquestes pàgines han publicat diversos articles al respecte. Ara que la nissaga s’acaba, des de l’associació Cap Vermell volem fer-los un petit homenatge en forma de Premi Cap Vermell i deixar constància de les seves funcions al llarg de més d’un segle.

Són diverses les famílies cassineres que han donat vida a aquestes institucions, però aprofitant que dos dels darrers representants de les famílies s’han retirat, els volem demostrar el nostre agraïment amb el benentès que ho fem cap a ells a títol personal, però també cap a aquestes institucions cassineres familiars que ens acompanyaren durant molt més de cent anys. Ara, que estan gairebé desaparegudes, és un bon moment per a reivindicar-les i proclamar-les Premi Cap Vermell 2025. El premi serà entregat a dos dels seus darrers representants. Xiscu Vives «Llissa» de Can Patilla i Tomeu Flaquer «Torreta» de l’Orient.

Vegeu dues fotos representatives dels paisatges humans dels cassinos de Capdepera.

Can Patilla anys 50. D’esquerra a dreta:  Miquel Verger, Pep Cetre, Joan Vila, Joan Pont i, probablement, el sergent Campillo. Davant de la “manxa de treure aigua” on, ara, és l’entrada a “la Caixa” (informació Meyme)

L’Orient, principis dels 60 amb en Salvador “Baió” al centre amb la boina i assegut en “Torreta”, pare d’en Tomeu Flaquer.