Xiscu «Llissa» i Tomeu «de l’Orient», els darrers cassiners, PREMI CAP VERMELL 2025

 

 

Els cassinos, una herència cultural

Com a molts altres pobles, els cassinos han estat una institució molt important per a Capdepera i per a la seva vida social. En ells s’hi feien tota mena d’activitats, però la més important, sense dubte, era ser un punt de trobada i de convivència entre els veïnats.

Els cassinos no eren només negocis, eren molt més que això, eren un punt de trobada, de cohesió social, de cultura i d’esbarjo. Aquestes pàgines han publicat diversos articles al respecte. Ara que la nissaga s’acaba, des de l’associació Cap Vermell volem fer-los un petit homenatge en forma de Premi Cap Vermell i deixar constància de les seves funcions al llarg de més d’un segle.

Són diverses les famílies cassineres que han donat vida a aquestes institucions, però aprofitant que dos dels darrers representants de les famílies s’han retirat, els volem demostrar el nostre agraïment amb el benentès que ho fem cap a ells a títol personal, però també cap a aquestes institucions cassineres familiars que ens acompanyaren durant molt més de cent anys. Ara, que estan gairebé desaparegudes, és un bon moment per a reivindicar-les i proclamar-les Premi Cap Vermell 2025. El premi serà entregat a dos dels seus darrers representants. Xiscu Vives «Llissa» de Can Patilla i Tomeu Flaquer «Torreta» de l’Orient.

Vegeu dues fotos representatives dels paisatges humans dels cassinos de Capdepera.

Can Patilla anys 50, amb en Verger (lleter), Pep Cetra, en Vila, que coneguem

 

L’Orient, principis dels 60 amb en Salvador “Baió” al centre amb la boina i assegut en “Torreta”, paren d’en Tomeu Flaquer.