Fa deu anys parlàvem amb en Joan Forteza, arran de la seva exposició al voltant de l’Edifici des Sindicat de Felanitx, que exposà al Centre Melis Cursach. Ara ha tornat amb una nova proposta molt diferent ( pel que fa a la temàtica i a la tècnica emprada), però molt suggestiva amb “Temporada baixa”. Es tracta d’una sèrie de fotografies preses a poblacions costaneres, que viuen del turisme quan els visitants desapareixen.

Joan Forteza ha retratat tota una sèrie d’infraestructures dissenyades per l’activitat turística i oferir serveis al turisme de masses, que ha estat la base de la nostra economia.

– Joan ens tornem a veure per parlar de fotografia i del treball que presentes. Una proposta totalment diferent començant perquè fa deu anys eren fotografies en blanc i negre i aquestessón a color…

– No és que ara de cop m’hagi bolcat cap al color, senzillament és que aquesta sèrie l’he feta en color. Quan vaig començar com a fotògraf vaig començar en blanc i negre perquè era el més assequible, tenies un laboratori i era més econòmic i fàcil fer feina en blanc i negre que en color. D’altra banda, el blanc i negre té qualque cosa especial, la fotografia com a tal va néixer en blanc i negre, i té aquella coseta… però per qüestions vàries he fet color tota la vida.

Quan vaig començar professionalment alternava blanc i negre i color. Amb el color duia a revelar els rodets a la botiga de torn i feien les còpies color. Per a fer una exposició, segons la temàtica, trii si s’ha de fer en blanc i negre o en color.

– N’hi ha que diuen que el blanc i negre és més creatiu, més artístics…

– No, no és vera. És el mateix. Puc dir que pot ser el color és una mica més complicadet. Amb el blanc i negre fas feina amb dos tons, el blanc i el negre. Amb el color a més del blanc i negre, tens el groc, el vermell i el blau… i totes les combinacions que es puguin fer. I això complica un poc la forma de fer feina. Després pots jugar amb les tonalitats i la saturació.

– A l’obra que presentes podem trobar moltes imatges que podrien qualificar de “fotografia arquitectònica”, d’edificis, de façanes, d’habitatges…

– L’arquitectura és un element que no puc obviar perquè en realitat el que faig (en paraules tècniques, si vols) és paisatge urbà i en el paisatge urbà hi ha arquitectura sí o sí. Així mateix, la fotografia d’arquitectura m’ha estirat bastant.

Si l’exposició “Es Sindicat” era arquitectura pura, aquí si és paisatge urbà.

– El títol de la teva exposició “Temporada Baixa” ja apunta al que veurem. Alguns visitants em comentaven que d’alguna fotografia li agradaria veure-la amb gent, en plena temporada.

– Sí, podria ser una altra temàtica. Però a mi, ara el que m’estira més és la “temporada baixa” perquè… (dubtes) No sé com dir-ho, m’agrada més la decadència que l’opulència, algunes ciutats o espais m’agrada la seva decadència, crec que és un factor molt interessant. El que m’agrada de la decadència és la diferència entre el que va ser i el que és. A més la trobo més càlida, una cosa nova acabada de fer és més freda que una cosa, més humana, ja que hi ha hagut un procés humà que ha freqüentat aquests espais i els ha deixat la seva pàtina. En les fotografies malgrat que no es veuen humans queda palès que hi ha hagut una activitat humana.

– Ja vam sentir que vas dir “que no vols parlar de les teves fotografies, que han de parlar elles mateixes”. Quin és el missatge que vols transmetre amb aquesta exposició?

– Aquí hi som. Les fotos s’han de veure, el que jo pugui dir no té gens d’importància. Jo he fet les fotos que és una part important, però el que realment és el més important són els comentaris de la gent que els veu. El que percep la gent mirant les meves fotos.

– I quins comentaris t’han arribat?

– M’ha arribat de tot. En general, ha agradat bastant, a pesar que les imatges tenen aquesta part de decadència, o pot ser millor dit d’abandó. Aquí hi ha una cosa, a la temporada alta tot està guapo, tot està ben col·locat, perfecte… i dia 31 d’octubre acaba la temporada alta i comença la temporada baixa. I des de dia 1 de novembre a dia 31 de març, quan torna a començar la temporada, allò no el toca ningú.

– Ara pot ser aquest tall no és tan dràstic, però a les zones turístiques en acabar la temporada es tancaven les botigues i negocis, les vidrieres s’empaperen amb diaris o blanc d’Espanya o es posaven ferros d’obra de qualsevol maner… Tu mostres una realitat de les zones turístiques que ocupa una part de l’any.

– Tot això el tinc fotografiat. Jo crec que aquí també hi ha una manca de respecte cap al resident, perquè els residents que viuen en aquests espais turístics com pugui ser Cala Rajada, Cales Mallorca o Magalluf, s’ha d’enfrontar amb un paisatge urbà que no sempre és agradable. Durant aquests set o vuit mesos, estan convisquen amb un paisatge bastant desagraït.  Per què els humans som així, quan hem tret el benefici del qual ens interessa ja ens n’anem i el deixem tal qual.

Bé, jo he intentat treure la bellesa damunt aquest tema, de tot això es pot treure part positiva.

– N’hi ha que ens han comentat que l’exposició té valor documental, de recollir aspectes del paisatge urbà de les poblacions costaneres durant una bona part de l’any.

– A jo m’agradaria que les meves fotos no les cataloguessin de massa documentals. La fotografia sempre té aquesta empremta: vulguis o no, alguna cosa documenta. Però jo, més que documentar (et pots fitxar que no indiquen on estan fetes, no tenen una ubicació. N’hi ha que estan fetes a Magalluf, a Palma o a Cala Rajada. Jo no pretenc documentar el lloc on estan fetes) vull treure un aspecte poètic, això esper.

Si fos només per documentar potser no faria exposicions, ho trauria pels diaris, com a notícies. A jo no m’interessa que siguin notícies, aquí hi ha fotografies que tenen quinze anys no són d’ara. Faig feina contínuament, no m’he aturat, però la finalitat de l’exposició no és documentar que això està així fa un mes i denunciar-lo. No és la meva intenció.

– Vols afegir alguna cosa?

– Convidar la gent a veure les meves fotografies i a comparar-me-les totes, Si no, no podré fer-ne més (rialles).

Acabada la conversa, en Joan ens comentà que ha obert una petita galeria a Manacor “Sa Bàscula”, on ara exposa Laura Hedrosa ( “BroncEsculturas”, fins dia 26 de setembre). També ens comentà que ha participat de la Nit de l’Art de Palma, amb una fotografia de 2×2 metres dividida en 16 parts, a l’espai “El Mirador” del carrer Set Cantons de Palma. Una fotografia que forma part del seu treball “Temporada baixa” presentat al Centre Melis Cursach.

“El Mirador” és una balconada que l’artista Lluís Fuster cedeix per exposar i que es veu des del carrer (i per les xarxes socials).

Us recordem que l’exposició del Joan Forteza “Temporada baixa” al Centre Cap Vermell romandrà oberta fins dia 12 d’octubre, amb horari de 18 a 20 hores. Dimecres també de 10 a 13 hores).

Nota:

Mentre preparaven aquesta entrevista, a la secció “LO QUE USTED ME DIGA” del diari Última Hora s’ha publicat una entrevista de Joan Forteza amb una divertida caricatura de BIBI. Com a frases destacades una evidència: “Cada dia es fan milers de fotos, però cada dia hi ha manco fotògrafs“; i comentant com afecta la tecnologia a la fotografia: “Ara dispares i al mateix temps veus la foto en la pantalla de la càmera. En general el procès d’edicií és molt més ràpid. Però el que importa és el resultat final, el procès per mi no té importància”