Na Margalida Tous ha treballat al castell de Capdepera fins a la seva jubilació, de fet ha viscut el Mercat Medieval intensament des del primer moment, tant per motius laborals com per la seva implicació. Ara forma participa de la festa com a membre d’“Herbes de Can Planetes, mantenint el lligam amb la festa i el castell.

– Bon dia, Margalida, com et trobes?

– Un poc nirviosa, pel tema del pregó…

– Com ets vas reaccionar davant la proposta de ser pregonera? Com vas rebre la proposta?

– Jo tinc molt d’atacs de taquicàrdia i en sentir la proposta vaig començar a bufar. En cridà en Joan Campins, i tot d’una vaig pensar que es tractava del pregó. Tot d’una no li vaig confirmar i em va dir que m’ho penses. Jo tinc pànic escènic, però bono… Avui l’he començat a llegir un poc i crec que si m’ho enduc ben après i el puc llegir, crec que ho puc dur endavant. “Crec que me’n sortiré” em dic jo mateixa per donar-me ànims. El meu problema és xerrar en públic.

La proposta de ser pregonera la vaig rebre amb molt de nirvis i molta il·lusió. Quan vaig quedar tota sola vaig començar a posar pros i contres (un exercici que em va molt bé). Contres n’hi ha moltes i la major el pànic escènic, però pros en tenia un: la il·lusió. Em vaig dir “Margalida si una cosa et fa il·lusió, mal et costi ho has de fer”. I aquesta il·lusió va guanyar!

– Segur que tens moltes coses per dir?

– Si, tinc moltes coses a dir. Puc comentar moltes anècdotes del castell, però em centraré en el Mercat Medieval. Jo he viscut molt el Mercat Medieval, des del castell, però el pregó el vull enfocar una mica més en general.

Em venen al cap moltes idees del castell, perquè nosaltres ens implicàvem molt amb els firaires del castell, record un que feia “caipirinyes” i sucs naturals, un que feia papiroflèxia, o els ferrers de Pollença que són des dels primers anys en el mateix lloc.

– Tu, com els teus companys i companyes, has viscut el Mercat des de dintre…

– Nosaltres no sortíem del castell, primer perquè ens ho passàvem “bomba” i després per les guàrdies. Sempre que podíem sortíem a veure un o altre pel Mercat. Em record quan va venir Contastino Romero, aquell home tenia una veu que m’agradava molt i vaig fer l’impossible per anar a veure’l. Tinc moltes anècdotes i hauré de seleccionar.

El fet que jo hagi estat tant de temps en el castell, en bona part ha estat culpa de na Joana Colom. Record que jo feia feina en el Nereida i arribava a casa esclatada, a més el nin hi havia de fer la comunió i estava estressada. Van sortir les places al castell i vaig començar a fer la paperassa, vaig aconseguir entrar i he estat molt bé.

– I què t’ha dit la família?

– En principi em feia por, però no em volia equivocar dient que no. Els meus fills en un principi em digueren “Mamà, això ets tu!”, però quan em vaig decidir em confirmaren que no podia ser d’altra manera, que havia de dir sí.

– Pot ser la teva elecció representa a la gent que ha fet feina (i encara fa) al castell…

– Jo els nomèn perquè els tinc molt presents. Sobretot els companys que fan feina en aquest moment, tampoc no em vull allargar amb tots els qui hi han hagut perquè n’hi ha hagut molts i no vull deixar ningú.

També vull recordar als companys d’Herbes de Can Planetes, que no me’n record quin any vaig entrar, ja que estic molt vinculada amb el grup.

– Veus molta diferència entre les primeres edicions del Mercat Medieval i ara?

– Si ha canviat. Hi ha hagut una evolució, com ho evoluciona tot. N’hi ha molta menjua, molta, molta… perquè la gent el que vol és menjar. Hem d’anar alerta de no morir d’èxit. De cada vegada n’hi ha manco paradetes en el castell, ja sé que és complicat, però crec que s’ha de potenciar que hi hagi més artesans al castell. Gent hi va molta us ho puc assegurar.

– Ja tens el pregó fet?

– El tinc més o manco fet, però encara l’he d’acabar.

– Vols afegir alguna cosa?

– Si voldria dir-li a la gent que gaudeixi molt i que visquin el Mercat Medieval amb “tots els sentits”. El meu desig és que cada any intentem aconseguir que sigui un poc més nostra, recuperar l’esperit dels primers anys.

– Gràcies, Margalida, ens veurem dia 15 de maig a la capella del Castell de Capdepera per escoltar el teu pregó.