“El que més m’agrada de qualsevol dibuix que faig són els esborranys, ja que és l’inici de tot projecte, on no tens cap prejudici i per aquest motiu tenen aquesta frescor, aquesta informalitat…”

Pere Pascual, manacorí. Un gran professional la la il·il·lustració que regenta una de les impremptes de més prestigi de la Comarca, la Leo de Manacor. Ha treballat conjuntament amb en Javier Vaca per enllestir tota la col·lecció d’aventures històriques que ha editat Cap Vermell. Parlam amb ell per saber-nes més:

– Pere, com ha estat el procés d’il·lustració del llibre?
– Primer faig una lectura del capítol i gràcies a Javier per les històries contades, les quals sempre m’han aportat un gran fons d’inspiració. Amb una aventura, on preval en els personatges: els valors, l’amistat, l’honor, la lleialtat, i la feina en equip…
Després ens reunim en Javier i jo, per contrastar cada capítol, per agafar l’essència de cada història, que de sempre m’ha donat total llibertat, per fer els primers esbossos.
Una vegada realitzat els esbossos, faig la il·lustració, a mà alçada amb traç de llapis, per no perdre la frescor de l’esborrany, es digitalitza la imatge en blanc i negre, i l’hi don color amb l’ordinador, per a després maquetar i compaginar juntament amb el text cada capítol. Per finalment plasmar-ho damunt paper.

– Com t’has avingut amb l’autor? Qui decidia les imatges a introduir?
– Des del primer moment que ens vàrem conèixer ja vàrem tenir bon “feeling”, admiro en Javier per la facilitat d’expressió i coneixements sobre la història de Mallorca, ha hagut de fer una recerca important per fer cada capítol, d’una manera cronològica, 
Referent a les imatges sempre faig un primer esborrany, i a partir d’aquí consensuam i comentam cada capítol.

– Què és el que més t’ha agradat de tot el procés? On t’has sentit més còmode?
– Sempre són els esborranys, ja que és l’inici de tot projecte, on no tens cap prejudici, per aquest motiu tenen aquesta frescor, aquesta informalitat…, Vindrien a ser els fonaments d’una finca, per després pujar les parets i acabar per convertir-ho en habitatge. Quan compro un llibre, un còmic, el primer que mir, si a les darreres pàgines o entre elles, hi ha l’estudi previ a les il·lustracions acabades, encara que sigui una pàgina, des de sempre l’he trobat molt interessant, més inclòs que la il·lustració acabada! On ja has perfilat, perfeccionat, i s’ha perdut aquesta desimboltura inicial, l’alegria i la informalitat de l’esborrany.
M’he sentit molt còmode amb les narracions de les històries de Javier, m’ha donat molta facilitat i comoditat al mateix temps, a l’hora d’inspirar-me per fer les il·lustracions. 

– Ja havies il·lustrat altres llibres? 
– Sí, entre altres: “ALES, ALES, ALES. Una volada per damunt Vilafranca” de Maria Estelrich. I un dels darrers d’enguany per Sant Antoni de Manacor ”Pinta i viu Sant Antoni! Manacor” i “Viu Sant Antoni a Sant Llorenç” d’Ivan Antich i Toni Gomila “Botó” en homenatge a na Francisca Racona.

– En quines imatges t’has inspirat?
– M’he inspirat amb les narracions de Javier, i qualque il·lustració de pintures i gravats antics medievals, i sobretot amb la nostra cultura i arquitectura de les Illes.

– Què té l’Edat Mitjana que tant ens fascina?
– Admiro l’habilitat i l’enginy que tenien per construir sense tenir les eines i els mitjans que tenim avui en dia: castells, fortificacions, esglésies, edificis monumentals, canalitzacions de les aigües…  Dels qui hem d’estar agraïts pel llegat que ens han deixat arreu de les nostres Illes, a tots als nivells.
El vestuari en general, les escuderies, les armes que aportaven, la importància que tenien els cavalls en aquesta època, i sobre tot l’honor i la lleialtat que tenien entre els cavallers.

– Vols afegir res més?
– Molt sincerament i tot cor, només gaudir el que ens ha aportat les històries contades per Javier Vaca.
Vull agrair a Javier Vaca, a l’Associació Cap Vermell, Joan Cabalgante i Paco Galian, i a tot l’equip qui ha fet possible aquesta trilogia. Sobretot al meu amic Manuel Romero, gabellí, que gràcies a ell vaig conèixer en Javier Vaca. Desde aquí l’hi envii una forta abraçada!

I també vull dir que m’agradaria que mai es perdés el fet de contar un conte…, una rondalla, una mare, un pare, una padrina, un padrí, una germana o un germà… a un infant abans d’anar a dormir, per fer volar la imaginació, aportar i el que és més important, transmetre la nostra cultura, les nostres expressions, les nostres paraules, moltes d’elles en perill d’extinció, per no caure dins l’oblit de les nostres essències i tradicions dels nostres avantpassats, per sentir-nos més satisfets amb nosaltres mateixos! I el que és més important a aquesta vida, Gaudir i Gaudir-la! I donar-vos les gràcies a la revista Cap Vermell per la convidada! 

Vos esperam dilluns, dia 14 a la presentació del llibre SIGUES QUI VULGUIS SER, a les 20.00 h al racó de les Àncores, gràcies! Hi ha regal d’una il·listració signada per a tots aqueslls que comprim el llibre!

Gràcies!!!! El llibre no seria el mateix sense els dibuixos. Són preciosos!