Parlem amb els dos guanyadors de la 33a edició dels premis Ploma de Ferro 2026, guardons lliurats durant la XXV Fira del Llibre 2026 a Capdepera.

Sílvia Rigo Marí ha estat la jove manacorina guanyadora del premi Ploma de Ferro 2026 en la categoria adulta.

– És la primera vegada que et presentes a un premi literari?

– No és la primera vegada que em present a un premi literari, però és la primera vegada que em present a la categoria adulta d’un premi literari. Fis ara m’havia presentat a la categoria juvenil. Ara ja som major d’edat i em present com adulta.

– Ets insultantment jove… no arribes ni a JASP (joves però sobradament preparats)

– Tinc dinou anys. Som generació Z.

– D’on et ve la dèria d’escriure?

– Des de ben petita m’agradava inventar-me històries sobre els meus companys de classe, sobre mi vivint aventures i les apuntava totes. Evidentment, eren d’un nin petit i no són de gran qualitat si les mires en perspectiva, però des de llavors sempre m’ha agradat contar històries, a més a més, sempre he estat una lectora àvida, m’ha agradat sempre llegir. Quan anava a quart d’ESO vaig tenir una professora que ens va introduir molt en el món de la literatura. Fins aleshores jo sempre havia volgut estudiar ciències i em vaig adonar, que no, el que m’agradava eren les lletres, escriure, les humanitats… i vaig fer un gir de cent vuitanta graus, i és el que he comentat en el meu discurs: mon pare i ma mare, quan els vaig dir que després de tota la vida dient que volia fer medicina, volia fer batxiller d’Humanitat, van quedar sorpresos, però ho van acceptar i em van donar suport. El meu objectiu és ser una escriptora reconeguda.

– Et vols dedicar professionalment a la literatura?

– A mi m’agradaria. Sé que és difícil, sobretot aquí, a Espanya, no és una cosa molt senzilla, però m’agradaria que fos una part important de la meva vida.

– Quins són els teus referents literaris?

– Un dels grans referents que tinc de la literatura catalana és na Caterina Albert i Paradís (Victor Català); també, com literatura universal, na Sylvia Plath (Victoria Lucas) a nivell líric; na Shirley Jackson i Donna Tartt, que m’agraden molt; i també Margaret Atwood.

– I de professors i professores que t’hagin influït?

– Puc dir que tots els mestres de català que he tingut al llarg de la meva vida, tots han estat una gran referència, tots m’han donat molt de suport a l’hora d’escriure i sempre que em presentava a concursos juvenils, ells m’encoratjaven i m’acompanyaven a recollir els guardons… sempre he tingut molt de suport.

– En l’àmbit de classe, no et senties com un bitxo rar, com una “rara avis”?

– Sempre m’ha passat això! (rialles) Des de ben petita sempre he estat un poc diferent de la resta, per una cosa o per l’altra, així en general. Però quan ets una persona tan jove i tens tan clar que et fa ganes dedicar-te a una cosa que no és tan normal, sol ser una cosa estranya entre els companys… però en general la gent em donaven prou suport. Els amics m’han fet molt de costat.

– El teu model com a escriptora seria com una Llucia Ramis, per exemple? No en l’àmbit estilístic, sinó de vida, perquè és molt difícil viure de l’escriptura…

– Soc conscient. A veure, estic estudiant a la Universitat Filologia Catalana i la meva idea és ser professora de Literatura a la Universitat i tinc clar que em vull doctorar. L’ideal seria esser la clàssica humanista del segle setze i poder viure només d’estudiar i d’escriure. Una de les meves professores és Maria de la Pau Janer, que escriu activament i fa de professora, i voldria aconseguir un estil de vida semblant al seu.

– En quin gènere et sent més còmoda?

– De jo solen dir que som bastant versàtil i que em sé moure de gènere en gènere, el pilar fonamental és bàsicament la narrativa, i la poesia no sol ser el meu, però m’agrada molt llegir-la. En temàtica faig de tot, especialment m’agrada molt la novel·la negra.

– I el teatre, amb tota la tradició teatral de Manacor…

– El teatre no l’he provat, però tinc una idea que és narrativa i m’agradaria transformar-la en text teatral. És un projecte que tinc pendent.

-Projectes de futur?

– Uf! Escric molt i m’agradaria publicar. Fins ara no he pogut publicar, però vaig fent. He tingut un parell de reunions amb editorials i tinc encaminat publicar el que he guanyat aquí i convertir-lo en una espècie de relats i publicar-lo tot junt, com a pla més proper. I a llarg termini una novel·la que tinc mig escrita.

– Et tornaràs a presentar al Ploma de Ferro?

– Sí, segurament sí.

Quin és el teu procès creatiu? Escrius a mà o directament a l’ordinador?

– Ho faig directament a l’ordinador, però abans faig diversos esquemes, mapes narratius, relacions…i tot això ho faig a ma, sempre tinc apunts. Però la redacció, la faig directament a l’ordinador.

Moltes gràcies. Enhorabona, sort i ventura!

 

Biel Torres ha tornat a estar el guanyador local dels premis Ploma de Ferro 2026.

– Enhorabona, Biel! Quants de premis dus guanyats?

– La veritat és que no ho sé, i tampoc duc el compte… crec que l’important és participar i fer caramull i almanco, ja que tenim un concurs literari en el nostre poble, formar part d’ell.

– Tu vares començar a escriure tard…

– Molt tard! Quasi no hi vaig ser a temps.

– … Però tothom destaca el teu extens vocabulari. Tens una gran facilitat de paraula?

– Nooo! M’agrada, mira-m’hi, invertir molt de temps. Si surt un escrit cap al públic, al carrer, almenys que surti acurat!

– I el premi gran per a quan?

– Ni em va, ni em ve. Insistesc que allò que importa és participar, fer costat per què el Ploma de Ferro de cada any vagi augmentant de participants.

– Enguany la temàtica de la teva narració és més de creació, de fantasia…

– Bé, no se sap.  Hi ha comentaris del que presumptament va passar a Sarajevo amb els franctiradors. Uns diuen que és veritat i d’altres que no. Jo he fet una paròdia amb el meu estil i segons el meu punt de vista he dibuixat aquesta narració. Em pensava que la traurien defora, però bé, veig que no.

– A què dedicaràs els doblers del premi

– (Rialles) Per ventura a reciclar-me, a fer cursets… Cada any faig dos o tres cursets d’escriptura, crec que és molt bo intentar millorar. Jo soc autodidacta, vaig estudiar en el temps del tio Paco i tot es feia en castellà i m’ha costat molt aprendre, el poc que sé de català, i estic intentant aprendre un poc més.

– Per l’estiu presentes un nou llibre, pel Carme…

– S’anomena “Supositoris de verí” i cada conte és un supositori sota prescripció mèdica. Aprofit per a convidar a tothom que tingui inquietud per saber de què va aquest llibre.

 

Biel demanava ser confirmat com a escritor i Pere Orpí el confirmà i l’apadrinà. Tenim literatura a voler i de la bona!

Moltes gràcies! Enhorabona, Biel!