Quan falten dues setmanes per l’estrena visitàrem el primer assaig general de «El taller dels somnis» el musical de l’Escola de Música de Capdepera i parlàrem amb gran part de l’elenc actoral i directiu. Tal volta l’espectacle més complex que es pot oferir: interpretació, cant i ball. Text, música i dansa. I, a més, enguany, que fa deu anys, l’obra ha estat feta tota aquí, a Capdepera. Escrita per Arnau Serra, la lletra de les cançons per Xisca Asensio, musicada per Víctor Ferragut. Amb coreografies de M Antònia Gomis i amb M Eugenia Lavochnik com a professora de cant. Sense oblidar els músics, totes professores de l’Escola de Música.

Mentre arriba dia 20 i 21 de juny, tot esperant dos sold-out històrics i totes les peces van encaixant, Cap Vermell vos oferirà diverses entrevistes amb els autors i protagonistes.

Començarem amb en Víctor Ferragut, director de l’Escola de Música i compositor de les partitures musicals. Certament, reconeguérem alguna melodia de Mar i Cel, no debades en Víctor fou alumne avantatjat d’Albert Guinovart. Són paraules majors…

El trobam asajant. Te més paciència que un Sant. Repeteix, canta amb ells, …tornem-hi…encoratja i mai defalleix…Aprofitam una pausa i demanam:

– Duis deu anys de teatre musical. Tu hi has estat des de l’inici, no? Com ha evolucionat el teatre musical?

– Efectivament, és un projecte que vam començar quan es va introduir aquesta proposta en el nou projecte de l’Escola de Música. I és un programa perquè s’ha desenvolupat any rere any amb una representació final i ja des dels primers anys es va optar per fer un musical de musicals, és a dir, amb música… Agafàvem normalment vuit temes de diferents musicals, les arranjàvem i n’Arnau contava una història amb aquestes cançons. N’Arnau sempre ha insistit molt que, ja que era un projecte que sortia de l’escola de música, fos amb música en directe, i ja des del primer any es va fer amb una orquestra en directe. Primer inicialment amb alumnes d’ensenyaments professionals i després es va canviar a l’orquestra de professors, que és com funciona ara.

I enguany, celebrant aquests deu anys de projecte, hem optat per fer un musical 100% original. En lloc d’agafar ja un material fet i com he dit n’Arnau feia un guió i adaptava les cançons que es proposaven amb la professora de cant, que fins a l’any passat va ser na Bàrbara Femenies. Enguany l’hem fet 100% de creació.

– Com ha estat el procés?

– Enguany ha estat així: primer es fa una reunió amb una escaleta i es posen idees en comú allà, es proposa una història, miram on creiem que poden anar les cançons, ja que hi ha moments claus, pel fet que les cançons, són la gràcia dels musicals i expliquen alguna cosa important. I després ja es desenvolupa la resta. A partir d’aquesta escaleta estem d’acord allà on van aquestes cançons, es desenvolupen aquestes escenes, escriuen les lletres de les cançons, llavors el text de l’obra i més tard la música.

L’any anterior era al revés, que era una dificultat afegida per n’Arnau, que li donaven vuit cançons que podien quadrar o no la història i es refeia tot. I enguany, tal volta, la gràcia precisament és aquesta.

– De què va el tema? Hi ha molta fantasia…

– És el millor que t’expliqui n’Arnau.(rialles)

Està basada en un taller de somnis. El principal lema es que en aquest taller no es creen els somnis, tans sols s’arreglen. En un moment donat es desajusta el rellotge i tota la trama es comença a embolicar.

Bé, parlarem amb n’Arnau d’això…(rialles)

– I quina és la dificultat major que té ser un teatre musical? En aquest cas, perquè també combinau nins amb adults…

– No sé si això és una dificultat afegida o no. Això és el que s’ha fet sempre i ja està. De fet, és un dels valors afegits que crec que té el teatre musical que es va desenvolupant al llarg de tot el curs de l’Escola de Música. Tot i que setmanalment, durant el curs, es fa feina per separat. Grans i petits tenen les seves dues hores de dramatúrgia i de tècnica vocal. S’hi va treballant i després, com més s’atraca l’obra, s’ajunta. El grup de nins i joves varia cada any. Canvia una mica i això sí que és un tornar a començar. Però és la dinàmica habitual.
I crec que aquest punt de confluència és molt interessant perquè al final estàs fent feina amb gent de diferents edats, diferents inquietuds. De totes maneres, això implica cantar, ballar, la dicció, aprendre’s un text…

– És una disciplina difícil perquè són moltes coses, hi intervé molta gent, no?

– Els primers anys, sols hi havia n’Arnau i n’Alejandra Cabello que treballaven la part d’interpretació de cant respectivament. Molt puntualment va venir na Clàudia Suiter que ens va ajudar amb la coreografia. Tot això era molta informació i abrumava una mica als actors-alumnes.

Després se va incorporar l’any següent, na Bàrbara Femenies com a professora de cant i el tercer any ja vengué na Maria Antònia Gomis per treballar d’una manera més regular la part coreogràfica.

I ara aquest darrer any que hi ha na Maria Eugènia que supleix la jubilació de na Bàrbara.

– I la part teva de composició… Què cerques amb la composició musical?

– Al final, quan hi ha escena i hi ha lletra, la lletra comanda. Bàsicament, intent cercar l’essència, que és un poc la part difícil, però realment les cançons són bastant clares: l’A-B-A, són dos temes, un contraposat a l’altre, però un poc la difícil sempre és trobar l’essència del que ha pensat el dramaturg i el lletrista perquè es tradueixi musicalment amb aquella idea. I l’altre és que també les cançons tinguin entitat pròpia dins el musical. Si totes són iguals, desprenent la mateixa energia i desprenent el mateix color, en el fons, acaba sent una funció pesada. En aquest cas, intentes que cada una tingui la seva personalitat dins d’una coherència.

– Els actors diuen que el final és molt emotiu….

– Això ho dirà el públic.

– I què li diries al públic perquè vingués a veure el taller dels somnis?

– Jo els animaria. Crec que és un producte de qualitat.

A vegades allò sembla que com que ho fa l’escola, és una funció de final de curs. No pretén ser una cosa que no és, però crec que és una feina ben feta per part de tot l’equip de professorat, per tots els alumnes que formen part del programa de teatre musical. I està tot fet aquí, a Capdepera. Vull dir que…

– …Que tothom hauria de venir. No haurien d’abastar les entrades.

– Exacte.

– Bé, doncs, dia 20 i dia 21 en parlarem.

– Súper.

– Una pregunta més: Com veus la teva feina a l’Escola de música amb la perspectiva dels temps? Com ha evolucionat la teva feina?

La meva feina ha evolucionat al mateix ritme que ho ha fet l’Escola de Música. En els primers anys, com que érem els responsables de la gestió de l’empresa, una part important de la nostra feina estava vinculada a qüestions administratives. Amb el canvi de gestió, hem pogut centrar-nos més en l’àmbit acadèmic i educatiu.
També ha canviat la manera d’entendre l’escola. Hem passat d’un model basat principalment en la classe individual a donar més importància al treball en equip i als projectes compartits. Això ha comportat una major tasca de coordinació i planificació, però també ha enriquit molt l’experiència educativa de l’alumnat. Crec que avui l’escola és un projecte amb una mirada més global sobre la formació musical.

– Alguna cosa més?

– No, moltes gràcies.

A tu, Víctor!!!

Equip de direcció: Xisca Asensio, lletra de les cançons; M Eugenia Lavochnik, cant coral; Arnau Serra, text i direcció escènica; M Antònia Gomis, coreografies; Víctor Ferragut, música i direcció musical.

La música en directe a càrrec de les professores de l’escola de música: Xisca Asensio, violí, Marina Moyà, saxo; Maribel Lliteras, guitarra; Rosa Ballester, percussió i Antònia Massanet, piano.