Escolar 1 – Binissalem B 2

 

Avui més que mai: Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Abans de començar el partit s’ha guardat un minut de silenci per Maria Camaño La Guerrera. Recordar que és família de Salvador Castro, president de l’Escolar i que realitzà la treta d’honor i celebrà la victòria en front del Campanet.

“Maria: que la terra et sigui lleu”.

Em toca fer la crònica, però no trobo el batec per una escriptura adient: el cop encara ressona massa fort. Una crònica feta amb seny i plena de silencis. Silencis que ho diguin tot, però que, a la vegada, no insinuïn res. Que no ferin susceptibilitats ni amainin l’ànim dels guerrers. Que encoratgi i desperti el ferro dels qui han d’aconseguir la glòria.

Estic tan abatut com el qui més; desllorigat si tant vols. És diumenge i, des de divendres, el dia del partit, encara no he pogut pair l’enfit de l’esclat. Són tan tristes les circumstàncies, tan flac l’ànim que no trobo el racó on aixoplugar els sentiments del meu cor futbolístic. Però em toca fer la crònica…

Hi ha partits que no s’acaben quan xiula l’àrbitre. Partits que queden clavats dins el pit, com un eco que no vol callar. Divendres no va acabar un partit, va començar el record i un nou repte.

Perquè aquesta temporada no ha sigut només futbol; no ho ha estat mai, amics. Això ha sigut una manera de ser, una manera de lluitar, una manera d’entendre què vol dir dur un escut al pit i no abaixar mai el cap. Aquest equip és un grup d’homes joves convertits en germans. És una afició que batega al mateix ritme.

I sí, el marcador diu 1–2. Però que ningú s’equivoqui: hi ha derrotes que no caben dins d’un resultat. I aquesta n’és una.

Aquest equip no ha caigut, això mai! Aquest equip ho ha donat tot i, allà, quan les cames ja no responen i el món sembla girar en contra, ha decidit continuar corrent. Ha decidit creure. Ha decidit no rendir-se mai. Queden quatre partits, encara tot és i volem que sigui possible!

I això és la grandesa d’aquest grup.

Han entrenat fins a l’extenuació. Han patit en silenci. Han resistit dubtes, cops i ombres. I, així i tot, han sortit cada setmana al duel amb el cap ben alt, amb els ulls encesos i el cor indomable. No per obligació, sinó per orgull, per senya d’identitat i per amor al club.

Divendres, el futbol —capritxós, cruel a vegades— ens va girar l’esquena. Un instant, un detall, un fil que es trenca. Però hi ha coses que ni la derrota pot canviar.

No pot canviar el que sou. No pot canviar el que heu construït. No pot canviar el que ens heu fet sentir.

Perquè això, senyores i senyors, no és un final: és una empremta inesborrable.

Al·lots, heu escrit una temporada que no s’oblidarà. Heu fet que cada passa, cada crit, cada mirada tingués sentit. Heu convertit el verd-i-blanc en molt més que uns colors: en una bandera d’Esperança, en un símbol de lluita, en una promesa que sempre torna a començar.

I ara, en aquest silenci que pesa, en aquesta tristesa que encara crema, és quan més s’ha d’aixecar el cap. No per abandonar, sinó per recordar qui som i continuar lluitant.

 

Que ningú cerqui culpables: els herois no es jutgen; es reconeixen. Per això, estimats tots quan sou, avui no escric una crònica. Escric un crit d’agraïment en majúscules i en negreta:

 

GRÀCIES, JUGADORS, PER CADA ALÈ DEIXANT DAMUNT LA GESPA.

   GRÀCIES, COS TÈCNIC, PER CREURE QUAN ERA MÉS DIFÍCIL FER-HO.

   GRÀCIES, DIRECTIVA, PER SOSTENIR UN SOMNI QUE JA ÉS DE TOTS

 

I a vosaltres aficionats, els que heu estat sempre —a la grada, al carrer, dins el cor—: no mireu enrere amb pena.

                                MIREU-HI AMB FOC.

Perquè hi ha temporades que s’aixequen amb copes, és veritat… i n’hi ha d’altres que queden gravades dins la memòria de l’afició.

I aquesta, estimats, amb total seguretat, serà eterna.

Alineació:

• Alexis (3), a la porteria.
• Campos (3), Pau (3), Lucas (3) i Garcia (3) a la rereguarda.
• Quintana (3) i Lluís Maya (3) als pivots.
• Ruedas (3), Mario (3) i Sansó (3) a la mitja.
• Martin (3) a la punta de l’atac.

Canvis:

Minut 46’: surt Lucas, entra Sureda (3).

Minut 56’: surt Quintana, entra Juampi (3).

Minut 63’: surt Ruedas, entra Juanlu (3).

Minut 73’: surt Maya, entre Barroso (3).

Als qui no sortiren (3). Als no convocats (3). Als lesionats (3). Al cos tècnic i delegat (3).

Targetes: grogues a Lucas. Ruedas i Barroso. Vermella a Martin.

Pròxim partit:

Sencelles/Escolar. Dissabte dia vint-i-cinc dins el camp de Santa Eugènia a les 17 h. Em sabrà molt de greu, per motius literaris, no podré ser-hi. Però podré veure el partit per la plataforma de pagament.

A guanyar!

Visca l’Escolar victoriós. Sempre!

 

 

 

 

 

 

 

Biel Torres

Fotos Susana Triquero