Campos B 1 – Escolar 2

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Penúltima jornada de lliga; això està llest per a sentència!

Ara bé, abans d’entrar a desbudellar el que ha estat el partit, m’agradaria dedicar unes línies als rumors que fa tres setmanes s’escolten pels camps de futbol mallorquins i circulen per les xarxes socials.

Supòs que molts de vosaltres heu escoltat els rum-rums que corren —fora casc ni carnet— pel món del futbol balear, concretament a l’òrbita de la Primera Regional. D’on han sorgit aquests rumors? Doncs, de la Real Federació de Futbol de les Illes Balears; la famosa i espúria FFIB.

I quins són aquests rumors? Idò bé, existeix la possibilitat que, de cara a  la temporada vinent, es creï un nou grup de Preferent. Aquesta possibilitat  provocaria l’ascens automàtic dels cinc primers equips de cada grup de 1a Regional. Aquesta hipòtesi ha tingut moments en què ha agafat força i altres on s’ha desinflat com un autèntic bluf.

I per què la FFIB, a les acaballes de la lliga i no al començament, posa aquesta bomba de rellotgeria damunt la taula? Fàcil, estimats lectors: perquè  molts, dins el futbol balear, tenen la percepció que la Federació podria afavorir un escenari que facilites l’ascens del Bunyola i l’Artà.

Quina possibilitat real hi ha que es faci un nou grup de preferent?

Si qualsevol dels dos equips esmentats no culmina l’ascens, hi haurà nou grup de Preferent. Sí els dos equips en qüestió pugen —fent campió o guanyant el pertinent play-off, no hi haurà nou grup de Preferent.

Així de clar i així de senzill, senyores i senyors!

I és precisament aquesta proximitat entre Federació i determinats entorns la que fa créixer comentaris, suspicàcies i malfiances.

Sempre ho he dit i sempre ho repetiré: tenim una Federació que massa sovint transmet una imatge d’improvisació i poca transparència. Amb aquesta manera de fer tan discutible, mai no se saben, a principis de temporada, els protocols d’ascensos i descensos.

Per sort, tot això només són comentaris de carrer i xerrameca de barra de bar… Sigui com sigui, la simple existència d’aquesta incertesa ja retrata el poc crèdit que molts donem avui a la Federació.

L’alineació:

• Alexis (1), sota pals.
• Jaume Torres (2), Franco (2), Quintana (1) i Campos (1) en defensa.
• Sureda (1) i Salazar (2) de pivots.
• Garcia (1), Morales (3), Sansó (2) al centre del camp.
• Ruedas (1), a la punta de l’atac gabellí.

Canvis:

Minut 25’: surt Ruedas lesionat, entra Martin (1).

Minut 46’: surten: Sureda, Garcia i Campos, entren Lucas (1), Sard (1), Barroso (1).

Minut 70’: surten Salazar i Torres, entren Javi Maya (1) i Juampi (1).

Targetes: Juampi i Alexis (grogues).

El Partit:

El Campos B —no sé si primat o no—, un equip que no es jugava res, ha semblat jugar-se la final de la Copa del Rei. Ens ha pressionat i no ens ha deixat jugar el nostre futbol. Veritablement, expeditiu i contundent, ens ho ha posat força complicat.

L’Escolar ha estat espès i amb dificultat per crear. Una primera part mancada de ritme, orientació, creació i verticalitat. Un sol i tímid tret sobre la porteria local i molts d’aspectes a millorar de cara als segons quaranta-cinc minuts ho diuen tot.

La part negativa del partit ha sigut la lesió del desequilibrant i elèctric Miki Ruedas. Un jugador del Campos —amb presumpta mala fe—, ha caigut a sobre d’ell. L’última hora mèdica és que pateix una forta esquinçada cervical. Esperem la seva prompta recuperació.

Al descans l’entrenador de l’Escolar ha decidit fer tres canvis d’una tacada —veient la necessitat de canviar la dinàmica de joc—.  L’equip ha millorat, ha començat a jugar i a arribar, en cert perill, a porteria local. Al minut seixanta-sis, un desequilibri defensiu, ha derivat en el gol del Campos. L’u a zero ha encès l’alarma i han aparegut els nervis.

Desordenadament, a travelades i a trompades, l’Escolar ha començat a embotellar els vermells-i-negres. Al minut vuitanta, Morales, en una jugada embolicada dins l’àrea petita i, entre les cames d’una multitud de jugadors, va marcar el gol de l’empat. Aquest gol ha donat esperances de capgirar el marcador. De veritat, l’esforç dels jugadors de l’Escolar, mereixia millor resultat.

I ha estat al minut noranta quan, un defensa ha escombrat violentament a l’hàbil i esmunyedís Sansó dins l’àrea local. L’àrbitre —que inhabitualment— ha estat bé, no ha dubtat ni un segon a xiular el corresponent penal. La pena màxima ha estat, en manada, molt protestada per l’equip local. Morales, amb solvència i seguretat ha convertit la falta en gol.

Un u a dos que ha provocat conats de tumults i picabaralles. L’àrbitre amb ull i seny ha xiulat el final del partit i el camí dels vestidors. Els jugadors i cos tècnic han celebrat amb càntics i música la merescuda i treballada victòria.

Resum:

Partit amb llums i ombres que ha anat de menys a més. Al final, justament, s’ha decantat a favor de l’equip que hi ha posat més fe i futbol.

L’últim partit:

Serà el diumenge dia 17 de maig a la plena del mercat medieval. El rival serà un Constància B que ja no s’hi juga res, però que vindrà —amb total seguretat— a complicar-nos un bon tancament de campionat.

Visca l’Escolar victoriós. Sempre!

Biel Torres