Escolar 4 – Port de Sóller 2

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Vilafranca de Bonany, 3.929 habitants. Diumenge passat més de sis-sents incondicionals animant en cos i ànima al seu l’equip en el «Molí Nou».

Capdepera, 13.135 habitants. Avui dissabte, gairebé no hem arribat a les cent persones a les graderies del Figueral.

Per què? Què cony passa amb el futbol a Capdepera? On és la gent? Els nins i els pares que formen part dels equips de la pedrera?

 I els cent cinquanta exjugadors i exdirectius que, en tant d’orgull i sentiment formen part de L’Associació de Veter@ns de l’Escolar? On sou, estimats comp@nys de batalles, els dies de partit? Supòs que, quan vosaltres jugàveu, també us agradava mirar cap a la grada i veure gent animant, fent costat a l’equip i compartint la il·lusió d’una victòria.

Un club de futbol no pot sobreviure només amb els jugadors que surten al camp. Necessita una comunitat que se’l faci seu. Què serà de l’Escolar d’aquí a deu o quinze anys si el poble deixa de sentir-lo com una part de la seva pròpia història?  

Tal volta ha arribat el moment, trist i difícil d’assumir, de reconèixer que a Capdepera, el futbol importa ben poc i que, a poc a poc, comença a convertir-se en una activitat del tot prescindible.

I això, sense ser ningú autoritzat per exposar aquestes coses, és el que més em dol.

Per què un club en prop de vuitanta anys d’història ha perdut la identitat?  Perquè un club no és només un equip que surt a jugar cada dissabte, no! És història, és sentiment, és identitat i és poble, I si la gent li gira l’esquena, tard o d’hora tot això acaba desapareixent.

A hores d’ara, el futbol a Capdepera ha deixat de ser el més important de les coses menys importants.

I potser el més trist de tot és que ens hi estem acostumant.

Per favor, no us enfadeu. Ningú, per cap motiu, n’està i se sent obligat a venir al camp.

El Partit:

Abans del partit s’ha guardat un sentit minut de silenci a la memòria de les víctimes de l’accident ferroviari succeït. Descansin en pau…

Avui dissabte s’ha constatat la fredor buida de la grada amb el gran esforç que han fet els jugadors per treure aquest importantíssim partit de cap endavant. Gràcies, jugadors i cos tècnic, per la curolla.

El Sóller és un dels pocs equips dels no «B». En equip bo, madur, estructurat, amb personalitat i que a mi  m’ha agradat. A mi, hi ha molts, ens  han pujat a tall d’angines. Ha vingut a Capdepera amb les coses molt clares i amb una talent de punts força comprensible. Aquest quart classificat ens ho ha posat molt costerós.

A mi m’ha agradat molt veure en Javi Maya ocupant plaça a la línia de pivots; tinc molta de fe amb aquest jugador. Però, també he de dir, que he trobat a faltar molt en Franco al centre de la defensa. Llàstima que l’intent no hagi donat els resultats que el cos tècnic i molts esperaven.

De principi ja ens hem adonat de l’entitat futbolística del Sóller. El seu joc, l’ocupació del camp, el tracte de la pilota i els espais que ha creat ens ho ha confirmat. Els primers minuts de joc han estat un vertader estira-i-arronsa dels dos equips per fer-se amb el domini de la pilota i el centre del camp.

Al minut vint-i-tres, en una de les escomeses de l’equip visitant, el millor dels nostres defenses, després d’uns desajusts en les marques i intentant tapar l’error del company, s’ha vist obligat a cometre penal i, a més, rebre la corresponent targeta groga. Res a dir; penal just.

Ja tenim el zero a un al marcador. El timoner major dona l’ordre als mariners d’agafar els rems. El joc local, malgrat l’esforç desplegat, no ha donat senyal de millora. Hi ha hagut moments en què el zero a dos ha estat més prop que l’u a u. La cosa estava complicada. Però al minut quaranta, en Sureda ha estat voltejat dins l’àrea visitant. L’àrbitre no ha dubtat i Morales, brillantment, ha posat l’empat al marcador.

Al minut quaranta-tres el número set visitant ha vist la segona targeta groga. La cosa s’ha posat molt a favor de l’Escolar. Empat abans del descans i el Sóller amb un jugador menys.

Res més lluny de la realitat l’equip de la Vall ha sortit a rosegar ferro de fogó. Al descans en Joan Duran i Javi Maya han quedat als vestidors. No sabem si per problemes físics. Por a una segona targeta groga o, simplement, per decisió tècnica. Jo continuava enyorant en Franco; ara més que mai.

Els primers minuts de la segona part han sigut molt pareguts al de la primera part. De cap de les maneres semblava que els visitants juguessin amb un jugador menys. Al minut seixanta-u, l’àrbitre ha mostrat la segona groga al seu número vint-i-u. Ja tenim el Sóller amb dos jugadors menys.  I, així i tot, no ho semblava. Al minut seixanta-set, crec que Garcia, engalta un xut potent des de fora l’àrea, en Ponce, jugador de l’Escolar, la toca prou per canviar la trajectòria de la pilota i enganar al bon porter solleric. A la fi, L’Escolar es posa per davant en el marcador i el partit sembla que canvia per bo.

Però no, mecagondeu, al minut vuitanta-quatre, el Sóller amb dos jugadors menys i més valent que el cavall de n’Espartero, marca el dos a dos. Resultat que, amb el temps que faltava per acabar el partit, semblava definitiu.

Ca barret! L’Escolar, aquest horabaixa fredorós, no estava dispost a posar el genoll a terra. Al minut vuitanta-vuit en una jugada per banda dreta, qui sinó, en Ruedas marca un celebradíssim tres a dos. Però, els pocs aficionats asseguts a la grada no ho hem tingut clar fins que, al minut noranta-quatre, Miquel Genovart, ha una jugada on el porter visitant ha pujat a rematar una treta de cantonada, ha marcat a porteria buida el quart i últim gol de l’horabaixa.

Resum:

Bon partit d’un Escolar que sempre ha anat a remolc de les iniciatives d’un sorprenent Sóller. Els visitants han jugat molts minuts amb inferioritat numèrica i al final ho han pagat amb una derrota que, crec, que no han merescut.

 El cos tècnic de l’Escolar, cosa que celebrem, ha fet nombrosos canvis de posició amb els jugadors que tenia dins el camp. Ha bellugat l’equip fins que ha trobat la tecla adient per doblegar a un gran Sóller. Els jugadors avui ho han donat tot. Han corregut i lluitat el que no està escrit. Alguns han hagut de ser substituïts amb els bessons ran d’orelles. No es mereixien la derrota o l’empat. Amb la feina feta, la victòria, és el resultat més just per aquests grans esportistes. Avui necessitaven, més que mai, la victòria. Guanyar era importantíssim. Sí senyor! Aquesta és l’actitud! Enhorabona a tots!

Com quasi sempre, els que érem, asseguts i drets, a la grada, hem patit de valent. Però, vist el que s’ha vist, ha valgut la pena. Ens ha quedat el dubte de quin haguera estat el resultat si el Sóller haguera jugat el partit amb els onze jugadors que pertoca. Es mal de sabre, però aquí deixo la qüestió…

Alineació:

• Alexis (2,50) sota pals.
• Sitges (1,50), Duran (1,50), Ponce (1,25), Pere Pau (4,50) en defensa.
• Sureda (4,50) i Javi Maya (2) de pivots.
• Villalba (1,50), Morales (5), Garcia (3,25) al mig del camp
• Ruedas (3) a la punta de l’atac.

Canvis:

Minut 45’ surten Duran, Villalba i Maya, entren Moreno (2), Barroso (2) i Genovart (2,25).

Minut 65’ surt Sitges, entra Venera (2, 25).

Minut 77’ surten Sureda i Pere Pau, entra Salazar (1) i Molinillo (1).

Targetes grogues: Duran, Moreno i Genovart.

Pròxim partit: Serà el diumenge dia 8 a les 17.30 h al camp municipal de Ses Eres. El rival, el Serverense «B», tota una incògnita a causa de la rivalitat comarcal. Crec que és un partit que es pot guanyar amb solvència. Hem de guanyar!

Visca l’Escolar victoriós! Sempre!