Serverense B 2 – Escolar 2

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

És diumenge, són les 20:06 h de l’horabaixa i acabo d’arribar a casa més cremat que la pipa d’un indi. Teòricament, vinc de veure un “partit de futbol” —crec que he fet llarg—.

Ara, així com cada setmana, em tocaria fer la crònica del partit, però… avui apostataré. Ho heu d’entendre, estimats. Si començ a escriure el que de veritat en surt del ventre, no em bastarien totes les fulles de l’ordinador. Encara més, acabaria cremant-lo.

I encara hi ha una altra cosa: el més segur és que, tard o d’hora, em penedís d’haver escrit segons què. Per tant, avui val més callar i deixar que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

Hi ha partits que no surten com un vol i, com es deia en aquell mític Un, dos, tres, «Hasta aquí puedo leer».

Avui no hi haurà alineació, ni puntuacions individuals ni valoracions de cap casta. I pel que fa als canvis —com cantava na Karina— quedaran al «bagul dels records».

Quan m’hagi recuperat d’aquest nou «coitus interruptus» futbolístic, passaré les targetes al comptable. Avui no estic per coverbos!

Com deia l’insigne J. M. Garcia: «A quien Dios se la dé, San Pedro se la bendiga».

I, en bon mallorquí, també tenim una dita que ve molt a tomb: «el qui mor per la seva culpa no és digne de compatir».

No hi ha gaire més a dir. La pel·lícula ja l’hem vista i, malauradament, sembla que alguns encara no han après res.

Visca l’Escolar! Sempre!

Biel Torres