Té la mirada jovial d’una nina pintora i un somriure que convida a viure, la trobo al Centre Melis Cursach amb dues amigues, conversen en una sala plena de quadres tranquils de tons pàl·lids, d’aquells que no t’acabaries en tota una vida. La seva simpatia inspira confiança. Va ser la seva mare que el dia abans en comentà que allà la trobaria. Porta una trunyella que és el símbol de la seva llibertat, uns calçons bombatxos tipus victorià i un capell beig clar d’ala ampla que em fan recordar a la mateixa Dorothea Bate. Me convida a passar i passejam fins a la volta de sota la sala amb conversa amable i revificadora…
Cap Vermell: Quant de temps fa que pintes?
Jazmin Luna: Ja des de petita sabia que volia ser pintora. La meva àvia vivia a Manchester i quan vaig acabar els estudis vaig anar a viure amb ella per poder començar a pintar allà.
CV: Com ha estat l’experiència d’exposar a Capdepera?
JL: La veritat és que m’ha agradat molt, perquè m’han tractat molt bé. En aquest sentit he d’agrair a Maria Massanet i Gori Reixach la seva total predisposició, també el fet d’haver-ho preparat tot tan bé, des de la magnífica presentació fins al cava i els aperitius. El centre Melis Cursach és un bon lloc per exposar-hi!
CV: Com qualificaries la teva pintura?
JL: Jo diria que faig una pintura abstracta de caràcter expressionista, amb una forta vinculació amb el paisatge i la natura.
CV: A quins altres llocs de Mallorca has exposat?
JL: Els meus quadres ha estat també aquí a prop, a la Pleta Freda de Son Servera, concretament, però també a l’Studio Weil d’Andratx, on estic més vinculada, la seva encarregada Barbara Weil (Chicago 1933-Port d’Andratx 2018) i dissenyat per l’arquitecte Daniel Libeskind, també he estat en diferents Nits de l’Art com la de Felanitx.
CV: Has venut molts de quadres al Centre Melis?
JL: Doncs, mira, n’he venut tres de grossos i set de petits, no me puc queixar, alguns a alemanys, però també a gabellins.
CV: Quins pintors t’agraden més?
JL: És difícil triar-ne un de concret. Com a pintora amb una cama malaguenya no puc deixar de triar a Picasso, però també m’agraden altres com Helen Frankenthaler o Jean Michel Basquiat.
CV: Quins són els colors que més utilitzes?
JL: N’empr uns quants, però bàsicament tres: el verd, el blau i el blanc.
CV: Creus que l’art i la pintura estan en un bon moment en general?
JL: Jo crec que sí! Crec que és un bon moment per a totes les arts. Especialment si tenim en compte que Palma ha presentat a Brusel·les la seva candidatura a Ciutat Europea de la cultura 2031.
CV: T’agradaria tornar una altra vegada a exposar a Capdepera?
JL: I tant, cent per cent, i si pogués ser per primavera, molt millor (riu).
CV: Vols afegir res més?
JL: Sí, és clar! Aquesta exposició es diu “L’espera”, en motiu d’un naixement (es toca la panxa) ja que estic en estat de bonaventura!
CV: Sort i ventura!
