Escolar 5 – Llosetí B 1

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Set germans cérvols veniu-me a ajudar estic dins l’aigua a punt d’ofegar. Germaneta Aineta no podem venir; ganivets esmolen per nosaltres morir.

Previ:

Avui, diumenge u de febrer, santa Brígida de Kildare. No dimonis, no foguerons, no sobrassada, no festa… i, gairebé, tampoc futbol… Per què, per què, però perquè aquest malefici? Sempre ho he dit i no em cansaré mai de repetir-ho: desembre, gener i febrer pel Figueral el futbol no sembla un esport, sembla un funeral amb àrbitre i banderins.

Que ens agafin confessats perquè encara queden els carnavals. Això no ho arregla ni el capellà amb tres parenostres i una capsa de supositoris per l’estrenyiment.

Senyores i senyors, avui toca —i crec que és ben adient—, contar el conte de Na Peix-frit, aquella heroïna de l’economia creativa que comprava el peix a dotze, el fregia amb oli del car i després el venia a sis. Perquè el negoci és el negoci!

Diumenge passat jugàrem malament i perdérem. Però no només perdérem tres punts. Amb el coer férem malbé —i es diu aviat— mitja temporada. Dilapidarem el matalàs que ens protegia de la ferotgia dels nostres famolencs perseguidors, que ja venen amb la llengua esmolada i el ganivet entre les dents.

Avui, una setmana després i fora rectificar errors, hem jugat igual de malament, però —miracle!— hem guanyat. Idò, clar que sí! Som els millors! Campions del món! Tot són flors i violes, fins que tornem a jugar…

El pròxim partit tornem a jugar a casa, i ho farem contra el Montaura, segon classificat i, us puc assegurar, que aquest paios no vindran a fer turisme. Si continuem amb aquesta dinàmica tan nostra de jugar a no jugar i perdem amb els de Mancor de la Vall —cosa absolutament impensable—, no només perdrem el lideratge, sinó també el golaveratge i ens col·locarem segons. És a dir, just allà on comencen els nervis i les excuses de mal pagador.

Després rebrem a Ses Salines. Sobre el paper, cap problema… I tant que sobre el paper també érem molt bons diumenge passat, i ja sabem com va acabar la missa: amb el rector empalmat i les monges acubades.

Però alerta, perquè la pròxima sortida —de pinyol vermell— serà a Artà. Un equip que no va de bromes, que ens té unes ganes de no dir i que vol pujar peti qui peti: pel civil, pel criminal o pel militar. Basta veure les magarrufes que munta ajornant partits cada vegada que li falta gent… o que li convé que li falti.

Si continuem tocant la lira amb els angelets dins els llimbs, pensant amb l’amor de les tres taronges i mirant la classificació com qui mira una postal de Capdepera plena de neu, podria ser —cosa força infactible—, que perdéssim en contra de l’Artà.

I si per mala sort, el conte de Na Peix-frit surt tan malament com he descrit —jo no ho crec, però el futbol és així de capritxós—, després d’anar capdavanters, gairebé, tot l’any, passarem a ser tercers, quarts, o fins i tot, cinquens. Amb un no m’ho pensava, direm adeu —però, adeu de veritat!— a l’ascens. I se’ns quedarà una cara de rucs… d’aquelles que ni fetes amb el Photoshop.

Espero que aquesta palla mental que acabo de narrar, sols sigui això: ciència-ficció. La temporada és dura, partits complicats i rivals forts que volen millorar el seu currículum a força de doblegar a un Escolar líder. Mantinguem la calma i no posem el pegat abans del forat. Encara i som a temps per canviar la dinàmica del nostre “joc” i millorar la nostra imatge futbolera. Tot està en les nostres botes, per tant: al·lots hem d’espavilar, ens hem d’esfetgegar, esfreixurar, esforçar-nos, suar la gota negra i deixar-hi la pell si fa falta. Que no es digui!

Tots plegats ho podeu aconseguir!

Abans de passar al partit d’avui, voldria posar un punt majúscul sobre una i d’incredulitat. Seguidors de l’Escolar, què cony ha de fer l’equip perquè vingueu al camp?

Mecagondeu, que anam primers i som quatre rates!

Si anant primers no veniu a animar i a aplaudir als nostres jugadors ja no sé què cony s’ha de fer perquè vingueu: regalar rellotges, preservatius i entrepans de pernil salat a tots els assistents? Que l’entrada és de franc i els colors són els nostres! Som-hi nois!

Seria possible veure a tots aquests veterans i no veterans, que tant piulen per les xarxes, asseguts a la graderia animant a l’equip. Diumenge que ve i cada partit, l’equip us necessita; per favor, ara no podeu fer figa! Veniu!

Alineació:

• Alexis (-) sota pals.

• Juampi (-), Franco (-), Maya MVP (4), Garcia (1) en defensa.

• Salazar (-) i Sureda (-) de pivots.

• Juanlu (-), Morales (-) i Sansó (1) al centre del camp.

• Ruedas (-) a la punta de l’atac.

Canvis:

Minut 56’: surt Dani Sureda, entra Lluís Maya (-).

Minut 65’: surten Juampi i Salazar, entren Campos (-) i Torres (-).

Minut 80’: surten Morales i Javi Maya, entren Didad (-) i Fabian Eduardo (1).

Targetes:

Salazar i Franco (grogues).

El Partit:

Partit avorrit, fora ritme, fora creació, desequilibrat i mancat de velocitat o ruptura. Malgrat marcar cinc gols, la bona actitud de treball i l’entrega dels jugadors, els que seiem a la grada —els de sempre— ens hem fotut un fart de fer badalls que no és de dir. Però bé, hi ha partits que surten així. No sempre, l’equip, pot estar esplèndid i amb les cames i el cap frescs. No calen més comentaris. El més important són els tres punts, tota la resta són vuits i nous i cartes que no lliguen!

Gols:

• Minut 3’: Javi Maya executa una falta llunyana així com sols ell sap fer. U a zero.

• Minut 16’: pujada de Garcia per banda esquerra, fa la centrada i Juanlu, lliure de marcatge marca el dos a zero.

• Minut 77’: Javi Maya remata de cap una treta de cantonada. Tres a zero.

• Minut 82’: gran gol de Xisco Sansó. Quatre a zero.

• Minut 85’: després de pressionar i forçar l’errada dels visitants, Caicedo, en la seva estrena, marca el cinc a zero.

• Al minut 87’: davant la passivitat de la nostra defensa, el Llosetí marca el gol de l’honor. Cinc a u.

Tots —i jo el primer— haguérem signat, en aquests moments de la lliga, estar aquí on som. Hem de vigilar, no podem abaixar la guàrdia i perdre, amb un no res, tot l’esforç que amb tanta il·lusió i empenta s’ha fet.

Molta de força i molts d’ànims!

Pròxim partit:

Com ja he dit i explicat jugarem amb el Montaura, el segon classificat a només tres punts de nosaltres. Serà complicat, però amb el bon treball de l’equip i l’impuls de l’afició, la victòria sempre és possible.

Visca l’Escolar victoriós.

Biel Torres.

Fotos Best