Escolar 4 – Felanitx B 1

Benvinguts siau, estimats tots quant sou!

Abans de començar el partit, dos exjugadors peninsulars, Lozano i Valero, que, fent el servei militar, formaren part d’aquell mític equip que competí a tercera divisió, tingueren el privilegi de fer la treta d’honor.

Un bonic detall per a dos jugadors que, en aquella època daurada de l’Escolar, ho donaren tot per aquesta samarreta.

Valero i Lorenzo, benvinguts a Capdepera!

Estic segur que aquesta dinàmica continuarà per part de l’Associació de Veterans i Directiva de l’Escolar amb aquells exjugadors i exdirectius locals que, cadascun al seu moment, també ho donaren tot. Perquè la memòria , quan és justa , no hauria de tenir data de caducitat.

I, com diu aquella cançó de na Lola Flores: horabaixa de pena, penita, pena…

És veritat que diumenge passat dins l’Athletic Rafal —fora poble— es guardà un minut de silenci a la memòria de Guillem Danús.

He de confessar que m’ha sorprès una mica que aquí, a Capdepera —a casa i a casa seva—, dins l’estimat Figueral, no se li hagués fet aquest mateix minut de silenci.

Tal volta ja no calia. Tal volta sí. Qui sap…

Prop de mig equip ha arribat al partit destrempat per culpa d’un microbi enreputat que els ha desbaratat l’estómac. Se sospita —estimat Watson—, fora saber-ho en certesa, que beure a morro en comuna dels barrals d’aigua dels entrenaments podria estar darrere d’aquest desajust corporal.

Sigui com sigui, ànims, que no hi ha diarrea que cent anys duri!

La graderia principal buida com una església exclusiva de xuetes. La grada descoberta, amb els quatre incondicionals de sempre. I un servidor que es demana:

Fins on hem arribat?

Ja ho diuen i, ens agradi molt o poc, haurem de començar a donar-los la raó: el futbol a Capdepera és ben mort i enterrat.

No hi ha cap Superman, Bon jesús ni intel·ligència artificial amb prou capacitat per ressuscitar-lo.

«Entre tots varen matar-lo i ell sol es va morir»

Requiescat in pace…

Vaig advertir un detall menor. Abans de començar el partit només regava un trist aspersor, allà per la zona central del camp. Al descans el rec feu una volta de cortesia, com els toreros morts; més per complir que per necessitat. I els llums, pel gust de la meva vista, s’encengueren, com a mínim, deu minuts tard. Jo, que em pens que encara i veig, vaig patir prou dificultats per identificar als jugadors. Fixa’t tu els més vells que jo. Segurament veien bubotes en bicicleta, amb els llençols estesos, pedalant pel mig del camp.

Falla sa corrent

ses fireres no vendran cacauets.

Alegria,

ses velles se xapen de riure.

Es dies s’acaben i es fars il·luminen

ses góndoles entre ses cases.

Tanta de sort de la Mare de Déu de ses faves tendres! I jo que em queixava, barrim-barram, de la Federació Balear de futbol. Al final tindran raó aquests ministrils i els hauré d’agrair el verinós l’invent futbolístic d’enguany.

Portem dos partits de lliga. Dos. I dos partits amb equips de l’extinta “tercera regional”. Enguany, si ens haguéssim de jugar els punts i els calés amb equips de la categoria de l’any passat —Sencelles, Artà, Bunyola—, i vist el que s’ha vist a dins el camp fins avui, ara mateix, amb tota probabilitat, l’Escolar estaria mirant la classificació des de baix.

Escolar zero points.

Així de clar i així de preocupant.

Alineació:

• Alexis ( 2,25) a la porteria.

• Juampi (1,25), Franco (3,50), Duran (3,25) i Sitges (1,25) en defensa,

• Joan Moreno (1,75), Morales (3,50) com a pivots.

• Ruedas (6), Molinillo (1), Juanlu (2) al centre del camp.

• Genovart (2) a la punta de l’atac.

Canvis:

Minut 45’ surt Molinillo, entra Lluís Maya (1)

Minut 57’ surt Ruedas, entra Martin Kelly (1)

Minut 79’ surt Morales, entra Barroso (1)

Targetes grogues: Duran, Juampi, Javi Maya i Lluís Maya.

El partit:

Sincerament, i em sap greu dir-ho: ja no em va agradar el partit del Rafal i tampoc m’ha agradat el partit del Felanitx. Si jo fos l’entrenador, estaria, com a mínim, una mica “preocupat”.

Sí, fem gols, és veritat, però en podríem fer més —al final sempre fan falta—. Sí, anem primers. Sí, hem guanyat tots els partits. Però hem guanyat per la manifesta feblesa del contrari i no per la nostra qualitat, disposició tàctica o empenta. I això és una diferència important. Molt important!

No soc jo que ho diu. Ho hem comentat tots els aficionats de la graderia. El partit ens ha semblat molt, però que molt llarg; infumable. Un d’aquells partits en què un mira més el rellotge que no el camp.

No hi ha hagut ordre. No hi ha hagut col·locació. No hi ha hagut aquella sensació que un equip sap què vol fer quan té la pilota i, sobretot, quan no la té.

El sistema tàctic ha brillat —sidol— per la seva absència. I no serà perquè l’entrenador no s’hi hagi deixat les cordes vocals intentant corregir els desajustos.

Però una cosa és cridar. I un altra, ben distinta, és que l’equip correspongui.

Hem donat moltes facilitats en defensa i, a pilota aturada, hem fet aigua pels quatre costats. El gol del Felanitx ha vingut d’una treta de cantonada mal defensada; defensa de paper. Una d’aquestes jugades que semblen petites fins que la pilota acaba dins la porteria. I avui, el Felanitx B ha estat superior, tant, a la primera part com a la segona. Pot tapar moltes coses, però ens ha tret els colors.

Això també s’ha de dir. Perquè guanyar 4-1 pot tapar moltes febleses. Però quatre gols no sempre expliquen un partit.

Tanta de sort d’en Miki Ruedas. Avui ha estat encertat, incommensurable, gegantí. Quatre gols. Els quatre gols de l’Escolar. Enhorabona!

Però, curiosament, els seus quatre gols també han deixat al descobert una altra realitat que no em sembla tan alegre:

L’equip sembla tenir un únic davanter.

I això, sincerament, no crec que sigui una bona notícia per a l’Escolar. Perquè mentre Ruedas tengui la pólvora seca, perfecta. Però el futbol, com la vida, té la mala costum de no avisar quan arriba la sequera. I aquell dia, si no hi ha més pólvora al carregador, veurem què passa.

Pròxim partit:

Serà el partit del desterro. El pròxim diumenge, dia tres d’octubre, a les sis de l’horabaixa, ens toca anar allà on Crist va perdre les espardenyes i les claus del sisens. De moment S’Arracó ha perdut els seus dos partits jugats. El primer contra el Felanitx i el segon contra l’Athletic Marratxí, aleshores tercer classificat. Desconeixem les habilitats i qualitats d’aquest equip, però anirem a guanyar l’envit i a portar els tres punts de cap a Capdepera.

Hi ha una altra casualitat —segurament coses meves— que em té una mica amb la mosca a darrere l’orella. Per què equips com S’Arracó, Bunyola B. Vilafranca, Port de Sóller, Serverense B i Athletic Marratxí juguen dos partits seguits com a locals. I la resta no?

Quin criteri s’ha seguit perquè això sigui així?

És simplement una qüestió de calendari? Una casualitat? Una conseqüència d’un sistema adulterat? O hi ha alguna explicació que a un servidor se li escapa? Estirè atent…

I també veurem si aquest equips que tenen aquest petit privilegi inicial són capaços de treure’n profit i aparèixer dalt de la classificació.

Perquè, con diu aquella dita tan nostra:

«Pensa malament i endevinaràs!»

I si no endivinam, almenys, haurem passat una bona estona pensant-hi i demostrant que els petits detalls no se’ns escapen.

Visca l’Escolar Victoriós. Sempre!

Biel Torres