Joan Ferrer va néixer dia 27 d’abril del 1985. Casat amb Raquel Galera Paniagua, té un fill anomenat Mike. En Joan va començar a jugar als 9 anys amb l’equip benjamí de l’Escolar i va acabar amb el primer equip la temporada 2010/2011.
Li demanem:
Entrenadors que has tingut. Pep de sa Cova, Pedro Alejandro, Baltasar Moya, Biel Torres… segur que me’n deix algun.
De quin guardes millor record? Guardo bons records de tots ells, però potser Pedro Alejandro, i Baltasar Moya són els que més m’han influenciat al futbol.
Un bonic record de la teva etapa de jugador. Amb el primer equip l’ascens de primera regional a Regional Preferent la temporada 2009/2010. Pel gran grup que vam fer aquests anys i també els passats.
El pitjor record. La lesió de trencament de lligaments del turmell i com va ser de dur la recuperació.
Algun títol d’entrenador. Tinc el títol d’U. E. F. C.
Quantes temporades entrenant? Tres temporades, dues a benjamins i aquesta amb els Alevins.
Quants delegats has tingut? Primer el meu cosí Juan Sancho, Iván Mingorance, i aquesta temporada van començar Pedro Alejandro i Suso Cruz que continua ajudant-me.
Allò que més t’agrada dels nens. La seva innocència, les ganes infinites de jugar a futbol i també veure que aprenen.
La feina preferent amb els nens. La passada i sobretot el control de pilota a diferents zones del camp i transicions.
Teniu coordinador? Si, Javier Pacheco del qual estic molt agraït, fa que la nostra tasca sigui més fàcil, som afortunats de treballar-hi amb ell.
Els pares. Els pares, en aquestes categories inferiors són un punt molt important per aconseguir la connexió total del grup, ells són els qui eduquen a casa i això es reflecteix al camp, després nosaltres en l’àmbit esportiu del respecte.
Les teves aspiracions d’entrenador. Podria ser arribar a ser l’entrenador de l’equip Cadet, com a màxim a causa de la meva titulació.
Per poder treballar millor cal. La formació ha de ser el més important per poder aplicar de millor manera allò que un sap.
Un elogi que agraesc cap a la meva persona. M’agradaria reconèixer la gran feina que has fet i encara fas durant la teva vida per i per a l’Escolar de Capdepera, el llibre del 75è aniversari és una obra mestra per a la posteritat, estic orgullós de formar part d’aquesta gran obra.
Amb aquesta entrevista es veu la persona que és Juan, per a ell és important la col·laboració dels pares, coneix els seus límits i no es vol sobrepassar, a diferència d’un altre amb menys preparació es creuen ser més rellevants i sense titulació, n’hi ha que dirigeixen equips de gent gran amb el carnet d’una altra persona.
Miquel Bestard
Fotografies: Susana Trigueros
