Divendres i dissabte s’ajuntaren al moll dues festes ben concorregudes amb dos ambients diferents, però igual d’animats.

Divendres va ser el torn de la festa Nit dels 80 / Jo també vaig fer l’EGB. Es demana als assistents venir amb vestimenta dels anys 80 (els que venen vestits o amb complements de l’època tenien un refresc gratuït) i durant la vetllada es repartiren gominoles i núvols dolços, “kojacs” i pastissets de la Pantera Rosa i Bony.

La música la posà el grup “El hombre 80” que tornà a fer un tribut als millors clàssics del pop-rock espanyol i internacional. Un bon concert rememorant els temes de l’època de la “movida”, que molta gent seguí perquè formen la banda musical de bona part del públic.

Abans i després de la llarga actuació hi hagué sessió de DJ amb DJ’s Rober, Javi Yañez i Kiko Muñoz. Una divertida vetllada que s’ha guanyat un lloc en la programació festiva.

Dissabte era el gran dia. La verbena del moll de Cala Rajada, una revetlla molt esperada que omplí l’espai acotat per les festes de gom a gom d’un públic entregat i molt bona música de la mà dels quatre grups convidats.

Els primers a actuar van ser Los Brindis, amb una excel·lent i variada selecció musical, els tocà ser els primers, quan manco gent hi havia, però van agradar molt i animaren molt al públic assistent.

Seguidament, tocà el torn a Baix’n’nicotina, que coincidí amb l’arribada de més públic, omplint la zona de ball (en aquest moment es començaren a retirar moltes cadires). Tocaren grans èxits d’avui i de fa uns anys mantenint a la gent molt implicada i connectant amb el públic amb unes cançons ben animades.                   

Cirko, amb el seu peculiar rèptil al teclat va seguir la tònica del grup anterior amb un públic entregat plenament, seguint i ballant totes les seves cançons.

Per tancar la revetla, fins a la sortida del sol, un any més tocà Val Nou. Què dir d’aquest grup? Convertit en un clàssic va mantenir al públic que aguantà fins a final ben animat i content, saltant i ballant les seves cançons. Val Nou valen més… són de deu!  

La claror matinera sorprengué un bon nombre d’assistents que es resistien a partir. Molts acabaren fent un capficó a Cala Gat abans d’anar a dormir.