Bon ambient i bona concurrència a la primera convocatòria de sa Milanada, la festa començava a les 21:30 de dissabte dia 13 de maig, i tot i així la gent quedà convocada abans. S’aprofità per fer una berena de coques i pizzes al tasser del bar que s’havia habilitat per a l’ocasió a la petita placeta que hi ha a l’inici del passeig de cala Gat, un lloc ideal, per cert, per ubicar-hi l’escenari.

Primerament, mentre el grup Baba Jussifà, format principalment per components artanencs, feia les proves de so, els diferents participants es preparaven per a l’inici de la festa. A poc a poc, es partí cap al carrer Juan March i la gent es congregà davant la porta d’entrada del palau de sa Torre Cega. Allà com una revelació única i desafiant començaren a sonar els fabiolers i els xeremiers, mentre esperàvem el vaixell del capità Milana, es cantà la Balanguera. Quan comparagué la nau tothom va aplaudir, no se sabia si era una festa o una manifestació, bromes a part, la qüestió és que va aparèixer un pirata (Pere Terrassa) al costat del capità per fer el seu parlament, parlà d’un tresor amagat i va fer que el públic el seguís fins al carrer que puja i dona a devora “Canción del Mar”, allà, amagats rere bales de palla hi havia els pirates amb fam de diners, la gent aplaudia i seguia la banda que sonava marxes arabesques.

Posteriorment, després de treure una pancarta que posava “Per una escola digna”, fent l’ullet a l’Alzinar, anàrem costa per avall per reprendre les escales que ens portaven novament a l’escenari i d’allà anàrem en comparsa fins a la plaça de les àncores, on la música i el teatre de la mà de na Toti Fuster, que molt bé introduí el context històric a la festa, recordant la presència de Jaume I al poble de Capdepera, també sonà una música adient i novedosa, i després parlaren el capità Milanada als caparruts de na Popa i en Boc.

En un discurs amenaçant condemnà al poble a molts d’anys de desgovern. aleshores, des de les roques comparegueren els dimonis amb bengales i la gent s’agombolà, acte seguit es produí una batalla entre la gent del poble i els pirates, amb banderes onejants i lluita voraç. Per després donar pas a la coral S’Alzinar que cantà l’himne “Capdepera, Capdepera” de Jaume Fuster. Finalment, la comparsa interdisciplinar (perquè juntar la gent que fa coses diferents va ser bona idea) es dirigí cap a l’escenari del grup acompanyada de Batucap, sonaven els tambors i onejaven les banderes. 

A l’arribada de la comitiva a la placeta, on estava muntat l’escenari, Batucap acabà la seva actuació i començà el concert preparat per Babà Jusifà. S’ens informà que acabaven de gravar el seu primer disc i la música va dominar la vetllada, mentre el públic aprofità per a beure qualque refresc ( entre d’altres una cervesa ben bona) al bar muntat per l’organització.

En un ambient relaxat i agradós alguns aprofitaren per fer-se fotografies amb els caparrots, veritables protagonistes de la festa, altres ballaven al compàs de les melodies que sonaven (com sonen aquests al·lots!) i d’altres conversaven.

A internet hem trobat aquest comentari que pensem podria representar l’opinió (i el sentiment) de molts d’assistents a Sa Milanada: “Ahir vespre hi va haver un punt de fusió, un d’aquells moments en què, junts, feim coses que un tot sol no podria fer.

A iniciativa de sa Colla de Gegants i amb sa batuta i empenta de persones amb il.lusió, Cala Rajada, a mitjan juny, quan ja quasi no podem aparcar i comença a costar trobar un racó a sa platja, a les portes de la invasió total que ens estreny cada any un poc més, es va omplir de festa i poble.

Sa Milanada va arrencar per primera vegada recuperant una llegenda local a vorera de mar, i ens vàrem donar la mà per remar tots junts: Colla de Gegants, Xaranga, Xeremiers, Banda de Música, Coral S’Alzinar, Batucap, Solera Gabellina, Mussol Teatre, alumnes de l’IES Capdepera i tanta altra gent que hi va posar temps, il·lusió i feina.

I mentre passava es vespre, vaig pensar en Estellés: «Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble».

Per unes hores, Cala Rajada va recordar allò que és quan es mira a ella mateixa. No un destí insomne. No una postal instagrameable. Un poble.

Gràcies a tots els que, amb la vostra iniciativa, mobilitzau, sumau i feis possible que ens mirem amb alegria i una dignitat que a vegades va justa.

Per molts anys de Milanada.

Per molts anys de poble.”

Esperem que l’iniciativa tingui continuïtat!