2. Informe de Terraferida sobre les piscines a Mallorca

Terraferida ha fet un estudi sobre les piscines i ha calculat que a Mallorca s’han construït 10.680 piscines entre 2015 i 2024.  Dins el període estudiat s’han edificat 1.166 piscines cada any.

En el marc d’un treball de Terraferida, per documentar els principals canvis territorials i urbanístics que s’han produït recentment a Mallorca s’ha fitxat en el gran increment del nombre de piscines. S’ha analitzat el període entre els anys 2015 a 2024, perquè és quan s’ha disposat de fotografies aèries. Les imatges han permès fer un estudi comparatiu i cartografiar i quantificar els canvis urbanístics i territorials que s’hi ha produït.

La construcció massiva de piscines, lligada als nous creixements urbanístics, està disparada. Les imatges han permès identificar 10.680 noves piscines que abans del 2015 no hi eren. Un 30% d’aquestes ja s’edifiquen a sòl rústic, amb un total de 3.239 i el 70% restant als sòls urbans, amb un total de 7.441. Aquí faltaria comptabilitzar encara les piscines cobertes, impossibles de detectar a les imatges aèries.

Les piscines a fora vila suposen un terç del total i solen destruir molta més superfície al seu voltant amb solàriums, gespa, edificis annexos i altres usos que es resten a l’agrari o forestal. Un fet tant o més preocupant que les piscines és l’enorme superfície de zones enjardinades amb gespa que alguns d’aquests elements tenen als seus voltants. Si tenim present que cada hectàrea de gespa necessita uns 8.000 metres cúbics cada any, no cal dir que aquestes zones acaben consumint molta més aigua que la mateixa piscina. Terraferida ha comptabilitzat només les piscines d’obra i ha descartat les desmuntables, que també han proliferat els darrers anys, especialment al sòl rústic.

L’estudi de les fotografies aèries ens permet afirmar que hi ha una acceleració en la construcció d’aquests elements dins els darrers anys de l’estudi. Això és així pel fet que gairebé tots els habitatges edificats dins sòl rústic i dins les urbanitzacions extensives de planta baixa incorporen aquest element per donar valor immobiliari a la nova edificació i també poder destinar-lo al lloguer turístic.

Al conjunt de les Illes Balears les piscines existents fins al 2015 eren 62.500. A aquestes caldria sumar les que han localitzat, el que ens dona una xifra mínima de 73.180 piscines.

Les noves piscines han estat desglossades per municipis. Palma és on se n’han construït més en els darrers nou anys (1.368), seguit de Marratxí (815), Calvià (725), Llucmajor (668), Santanyí (666) i Manacor (649).

La densitat en relació amb la població resident (piscines noves per cada 10.000 habitants) del període 2015-2024 l’encapçalaria Ariany (626), seguit de Santanyí (519), Campos (485), Costitx (402), Búger (358), Llubí (347), Selva (341) i Deià (327).

A Capdepera, en aquest període (2015-2024) se construïren 47 piscines en terrenys rústics, 105 en urbà, que fa un total de 152. Això suposa unes 116,3 piscines per cada 10.000 habitants.

Pel que fa a la comarca de Llevant: Artà té 300,5 piscines per cada 10.000 habitants; Sant Llorenç 197,9 piscines per cada 10.000 habitants; Manacor 135,5 piscines per cada 10.000 habitants; i Son Servera 88,4 piscines per cada 10.000 habitants.

Crida l’atenció hi ha municipis que ja tenen problemes greus d’aigua: pous salinitzats, contaminats per nitrats, sobreexplotats o dependents de futures les dessaladores, la qual cosa suposa un consum energètic brutal. Alguns ajuntaments fa mesos que han ordenat mesures restrictives davant la manca d’aigua potable i la sequera que inclouen la prohibició d’omplir piscines, però no de construir-les o regar jardins d’alt consum. Que cap administració contempli restriccions a la construcció massiva de piscines dins les polítiques hídriques i amb un futur d’escassetat d’aigua és incomprensible.

Terraferida proposa 5 mesures per frenar aquest consum massiu d’aigua:

1. Prohibició definitiva de la construcció de més piscines a Mallorca excepte piscines públiques o comunitàries.

2. Protecció definitiva del sòl rústic amb la prohibició de noves edificacions disperses i restricció de la utilització del sòl rústic per a usos agraris, naturals i recreatius.

3. Reclassificació dels sòls urbanitzables a sòl rústic per impedir-hi nous desenvolupaments.

4. Implementació de mesures per cobrir les piscines existents quan no s’usen per evitar al màxim l’evaporació.

5. Tarifes progressives en el preu de l’aigua que gravin consums abusius i topalls en els pous en sòl rústic.