Vilafranca 3  – Escolar 1

Benvinguts siau, estimats tots quan sou!

Avui és un d’aquests dies en què el futbol es fa petit, molt petit, i la dimensió humana d’algunes persones esdevé immensa. 

Aquest passat divendres, un altre dels nostrus, un delsgrans, un dels homes bons, ens ha deixat. I ho ha fet, així com va viure: discretament, fora voler molestar, fora fer renou.

Molts —perquè molts fórem el que el tractarem — estam molts trists, esmaperduts i més orfes després d’aquest revés. En Colau Mayol Blanes, un home humil, honest, divertit i, sobretot, un home amb profundes i serioses conviccions futboleres, ens ha dit adéu. 

L’àrbitre ha xiulat el final del partit… Per ell, la contesa ha acabat. Ha arreplegat la roba, ha signat l’acta i ha deixat el seu braçalet a la perxa dels il·lustres. 

En Colau estimava l’Escolar de veritat, fora excuses i fora maquillatge. Pràcticament ho fou tot dins el club. Molts el recordaran com el perenne delegat. Jo vaig tenir la gran sort de compartir amb ell directiva, consells, sopars i qualque cançó durant tres anys.

Gràcies, Colau, per la teva lleialtat i per la teva manera d’entendre el futbol, la vida i, sobretot, l’amistat. Que allà on siguis trobis una gespa ben cuidada, una pilota a punt i una grada plena de tots aquells bons futbolers que t’han precedit. 

No t’oblidarem. No perquè ens ho hàgim proposat, sinó perquè hi ha persones que no es poden oblidar, malgrat que un dia ja no les puguem abraçar.

A reveure, amic. Que la terra et sigui lleu i que el darrer xiulet no sigui un adéu, sinó un fins després. 

Des d’aquí, el més sentit condol a tota la família i a tots el que l’estimaven.

El Partit:

Malgrat l’amarga derrota, puc dir que el partit disputat per l’Escolar i la planificació realitzada pel seu entrenador ha sigut de gran nivell. Davant aquests arguments, sols queda llevar-se el capell i donar l’Enhorabona a ambdós equips pel gran partit de futbol realitzat.  

La setmana passada acabava la crònica dient: 

Diuen els entesos —aquests que de futbol en saben una estona, o això diuen— que el Vilafranca és un dels millors equips de la categoria i que és el gran favorit per pujar a Preferent.

Molt bé, perfecte! Que siguin bons, que juguin bé i que hagin fet tots els gols que vulguin fins ara. Però diumenge, quan comenci el partit, nosaltres no  els regalarem els punts. Patiran: vine aquí que et rebentaré!

Avui no em queda més remei que donar la raó als entesos i corroborar les seves paraules. El Vilafranca, ara mateix, té millor cos tècnic, millor equip i millor banqueta. I amb aquestes paraules no vull desmerèixer en res la gran actuació del nostre equip, sinó tot el contrari, per res canviaria cap dels seus per cap dels nostres. L’Escolar ha tractat de tu a tu i fora complexos al Vilafranca durant tot el partit. Li ha fet front i li ha posat la victorià molt costerosa.  Només petits detalls puntuals han decantat la balança de cap a l’equip local.

La Primera part ha començat molt anivellada. S’ha notat que la pissarra dins els vestidors i el treball tàctic durant tota la setmana han estat les eines més utilitzades pels entrenadors. Molta serietat i disciplina dins el camp per ambdues parts. La baixa de Franco i la de Joan Moreno per part de l’Escolar s’han suplert amb escreix per part dels seus companys.

Al minut 10 una jugada del Vilafranca per la seva banda esquerra, en una pilota que semblava es perdia per retxa de fons, l’Escolar ha dubtat. El nostre lateral no hi ha arribat, el nostre porter ha quedat a mitja sortida i la centrada la recull al pal llarg, totalment tot sol, el número 10 del Vilafranca que només la d’empènyer  en suavitat. Així ha arribat l’1 a zero. 

La cosa seguia, ni per un ni per l’altre. Ambdós equips ho feien bé. Arribat el minut 22, l’Escolar atacava per banda dreta. En Sureda ha robat dins l’àrea local, l’ha passada a Morales que, de tir fort i creuat, ha marcat el gol de l’empat.

A partir d’aquí el joc ha estat una constant teva meva. Poques arribades més a porteria. Ha prevalgut el centrecampisme i la igualtat ha estat la tònica fins al descans del partit.

La segona part semblava agafar el mateix rumb.  Al minut cinquanta-nou, en Biel Morey, míster del Vilafranca ha fet dos canvis el número 11 i el número 15. A partir d’aquí el Vilafranca, molt més ràpid i incisiu que l’Escolar s’ha fet amb el domini del partit. Al minut setanta-quatre, jugada per banda dreta del Vilafranca, centrada dins l’àrea petita de l’Escolar i, el número set, lliure de marca ha posat el dos a un al marcador. 

La banqueta de l’Escolar ha intentat reaccionar, però els canvis introduïts no han donat el resultat esperat.  El número quinze del Vilafranca manejava el partit al seu antull.

Ha sigut aquest mateix jugador, al minut noranta, davant una indecisió del nostre gran porter, per jo, el millor porter de tota la categoria, el que ha marcat el tercer i definitiu gol. Per ell ha significat el seu vuitè gol que marca. Gran jugador aquest al·lot!

L’àrbitre ha xiulat el final del partit i tothom després de saludar-se esportivament han agafat el camí dels vestidors. Els jugadors de l’Escolar poden estar ben contents: han corregut, han lluitat i, sota el meu criteri, han fet un gran partit.  Vist el que he vist, i em sap greu dir-ho, el resultat és del tot just.

Alineació:

• Alexis (1,75) a la porteria.
• Sitges (3,75), Duran (3,50), Javi Maya (3,75). Pere Pau (3) en defensa.
• Sureda (4,25) i Morales (4,25) com a pivots.
• Barroso (3,25), Venera (3), Garcia(3,25) al centre del camp.
• Genovart (3) a la punta de l’atac.

Canvis:

Minut 45’ surt Venera, entra Ruedas (1,25).

Minut 63’ surt Genovart, entra Juanlu (1).

Minut 80’ surt Sitges, entra Salazar (1).

Minut 80’ surt Pere Pau, entra Ponce (1).

Minut 80’ surt Barroso, entra Molinillo (1).

Minut 84’ surt Sureda, entra Villalba (1).

Targetes grogues: Pere Pau, Barroso, Salazar.

Pròxim partit:

Serà el dissabte trenta-u a les 18 h al Figueral. El rival serà el Port de Sóller, quart classificat. Recordar que la derrota d’aquesta setmana ens ha situat al cinquè lloc de la classificació empatats a punts amb el sisè. Esperem, malgrat no ser un dels “B”, guanyar aquest partit. Estic segur que guanyarem!

Visca l’Escolar Victoriós! Sempre!