L’itinerari mostra una gran panoràmica sobre aquesta recòndita vall
en el terme de Manacor

Dins del conjunt de les excursions matinals que els grups Camina, caminaràs i Cranques Reumàtiques solen realitzar, es decidí visitar la Vall de la Nou, diumenge 22 de març de 2026. Més d’una vintena de persones vàrem realitzar aquest itinerari, que caminàrem devers una dotzena de quilòmetres sense gaires desnivells.

Primerament, la vall de la Nou està dintre del terme municipal de Manacor, punt d’interès geogràfic, amb nombrosos aqüífers i fonts molt populars. Per començar l’excursió anàrem fins a un revolt amb un pou que queda a mà esquerra, que hi ha a la carretera de ses Comunes abans d’arribar a Petra. L’autocar hi té difícil accés, per aquesta raó ens deixà un poc més endavant a una entrada de finca. S’ha de dir que es tractava d’un bus petit. A la vall també hi destaquen els barrancs, de dimensions úniques en el territori de l’illa. També la zona és un punt de trobada de diferents torrents de la comarca: el de Na Borges, per exemple.

Seguidament, el clima és típicament mediterrani, amb una temperatura mitjana entorn als 17 graus. En aquest sentit aquestes són terres de gran aprofitament. El grup camina tranquil·lament per un camí ample sense obstacles. Allà hi ha una terra de conreu, amb una agricultura intensiva de reguiu basada en les hortalisses i els arbres fruiters, entre els quals destaquen els cítrics, tot i que en estat de semi-abandonament. Quant a la vegetació que hi ha a la vall hi destaquen l’ullastre (Olea europaea), també el romaní (Rosmarinus officinalis), el Pinus healepensis, la mata (Pistacea lentisclus), el pebre d’ase (Reseda alba), la boca de lleó (Antirrhinum majus L.)… i a les parts més baixes de la vall hi apareixen els polls negre (populus nigra) i blanc (populus alba) el plataner i l’om, a més de plantes espinoses com el cirerer del bon pastor (Crataegus monogyna) i als cursos fluvials el canyar (Arundo donax) i la bova (Typha ssp). Com bé es va publicar a l’Ara Balears: «la vall de la Nou és una rinxa fèrtil, llargueruda i serpentejant».

Durant la caminada, ens aturam a la Font de s’Orenga per reposar i agafar forces, el paisatge posterior, després d’un revolt on hi ha una caseta amb una vista de gran bellesa sobre la vall. Seguim xino-xano per començar a davallar. Quant els animals, tot i que en veiérem pocs destaquen bastants d’endemismes com l’eriçó (Erinaceus algirus) la geneta (genetta genetta), el mostel (Mustela nivalis) o el conill (Oryctolagus cuniculus). Entre els ocells veiérem perdius (Alectoris rufa) algun passarell (Acanthid cannabina), caderneres (Carduelis carduelis), mèl·leres, puputs i verderols. Però també hi ha falcons i falzies a més de ropits i tords. Aquestat diversitat tant de flora com de fauna ha fet que l’Administració Pública protegís aquest lloc amb un ANEI.

D’altra banda, l’activitat ramadera també ha estat important, perquè els recursos d’aigua han permès el cultiu de farratges i pastures. Fins als anys 80 hi havia ramaderia bovina. De fet, quan arribam a prop del molí paperer allà encara s’hi poden veure les antigues menjadores. També el lloc ha estat víctima del procés d’urbanització rural, tot i que evidentment, amb restriccions. Quant al molí paperer actualment s’hi han edificat construccions adossades.

Tenia un salt d’aigua amb un desnivell de 3,5 metres, de roda vertical amb un eix que transmetia la força a l’interior del casal. Però hi ha a la vall altres molins, com el sucrer, el rober, el fariner, el draper o el de blat. Fins i tot als anys 60 es plantejà la possibilitat de construir-hi un pantà, que per sort no es va dur a terme.

Posteriorment, s’ha de dir que el dia de sol va fer encara més bella l’excursió i que per al futur de la vall de la Nou és necessària la seva conservació, perquè la degradació paisatgística no esdevengui per la proliferació de l’agricultura extensiva, que usa pesticides i nitrats que contaminen el paratge. Esperem que aquest fet no esdevingui una realitat com ha passat a tants de llocs de Mallorca.

Finalment, la ruta ens porta fins a les cases del Bosc Vell i no va faltar un moment de pèrdua que rescabalàrem gràcies a una agradable i fortuïta trobada amb el cantautor Tom Trovador, que amablement ens cedí la seva Wi-Fi perquè trobàssim la ruta per poder acabar l’excursió.

Després de regressar uns metres enrere trobàrem un camí que queda a mà dreta arrecerat i que ens havia de portar a una carretereta amb un rost aprofitat pels ciclistes que volien anar cap a Manacor per finalment arribar fins a la cruïlla de la carretera vella de Petra, on l’autocar ens vendria a cercar per poder tornar cap a casa, amb la bellesa, encara retinguda als ulls i a la memòria, d’una excursió única i de passejada matinal agradable, just a temps per a poder tornar a dinar a la comarca de Llevant i pensar ja en la propera excursió.

Joan Cabalgante Guasp

Fonts:

CALDENTEY Brunet, Joan: «Sa vall de Nou: un punt d’interès geogràfic del terme de Manacor». (Comunicació a II Jornades d’estudis locals de Manacor: Geografia, medi i territori).

https://herbarivirtual.uib.es/

Agraïments:

Antoni Servera «Monjo», Tom Trovador, Dolors García, Camina, caminaràs i Cranques reumàtiques.