Reserves integrals: Només un 1,7% de les aigües balears de gestió autonòmica estan tancades a la pesca, una xifra que està molt lluny del 10% que necessitem de cara a l’any 2030. 

Ja fa uns dies que s’ha iniciat el curs escolar i el polític. És un bon moment per revisar les assignatures pendents que tenim en protecció de la mar Balear.

La primera i la més destacada, en la qual el Govern de les Illes Balears suspèn amb claredat, és la de reserves integrals. Només un 1,7% de les aigües interiors (de competència autonómica) estan estrictament protegides, és a dir, tancades a la pesca.

Aquests vedats de pesca són una inversió de futur. Les reserves integrals són fàbriques de peixos per tothom. I les dades científiques i del mateix Govern així ho demostren. Sabem que a la zona on no es pot pescar de la reserva de Tagomago hi ha quatre vegades més peix que a fora i el doble de peix que en la zona de reserva no integral. La pregunta que cal fer-se és aquesta: si les reserves integrals són el motor de regeneració marina, multiplicant recurs pesquer i de retruc protegint la biodiversitat que les habita, per què no en tenim més?

Una altra assignatura pendent és la de la vigilància efectiva de la nostra mar i en concret dels espais marins protegits. Malgrat el compromís de molts inspectors i agents de medi ambient, i l’evidència que quan s’atrapa a un pescador furtiu o il·legal l’administració actua, com és el cas de fa pocs dies a Cala Rajada, la realitat és que amb els recursos actuals no podem dur a terme una vigilància efectiva dels nostres espais marins protegits.

Aquest problema és particularment greu a Eivissa, on pescadors recreatius furtius, bàsicament mitjançant pesca submarina i amb canya i esca viva, pesquen a reserves marines i venen el peix il·legalment a restaurants còmplices d’una pràctica que ens fa més pobres a tots. L’omertà que hi ha sobre aquest tema fa difícil acabar amb les pomes podrides d’un sector on la majoria d’aficionats compleixen amb la normativa i volen continuar gaudint de la seva afició.

En aquesta assignatura, la nota dels governs insulars de Menorca, Eivissa i Formentera és un suspès. Potser haurien de pensar en retornar les competències de vigilància pesquera al Govern, atès que moment han demostrat poc interès a exercir-les com cal. Pel que fa al Govern, tot i que fa passes en la bona direcció, no assigna els recursos necessaris per poder tenir una vigilància efectiva dels nostres espais marins protegits.Tots els espais naturals protegits i les reserves marines, parcs naturals i nacionals en particular, han de comptar amb una vigilància efectiva 24 hores, set dies per setmana.

Per acabar, hi ha la manca de finançament. La inversió pública en conservació marina, és a dir, en la infraestructura natural que sustenta part del turisme, la pesca i la nàutica, encara és irrisòria. Ara que estem en època de pressupostos podrem veure fins on arriba el compromís real de les administracions públiques amb la mar Balear.

Queden moltes més assignatures. Una és l’elaboració dels plans de gestió d’espais marins protegits, que el Govern ha externalitzat fent més difícil la participació d’actors locals. Un altra és la necessitat de millorar la recerca i el coneixement d’hàbitats i espècies vulnerables de les quals en sabem molt poc. També podem afegir la necessitat de posar en marxa un programa de seguiment en biodiversitat marina.

Justament, aquest va ser un tema transversal de les Jornades de Biodiversitat Marina que vam celebrar l’any passat i que enguany seran els dies 16, 23 i 30 d’octubre.

Esperem que els “alumnes” es despertin i que el curs 2025-2026 sigui més profitós que els anteriors.

Aniol Esteban – Director