Escoltes en la nit
la nostàlgia d’un blues
que t’engronsa.
Prems les dents
mentre mossegues l’ànima,
que vola.
Obris les veles
dels somnis,
el vent bufa.
El sents a la teva galta?
L’ensomni et porta a viatges
llunyans on l’ànima transita
sobre prades de gessamins ressecs
i sense flaire.

Sues.
Sents la calor de l’infern.
Pregues.
Intentes aplegar amb els teus dits
els dits del Creador.
Li supliques,
vols agafar la seva mà.
No tornar.
El prems.
Vols quedar al seu costat.
T’amolla.
El teu buit encara no està obert.

Juan Manuel Navarro Alfaro (Pedro Martínez, Granada, 20 de gener de 1971) és un escriptor i poeta amb una trajectòria marcada per un estil que conjuga el respecte per les formes clàssiques amb un fort compromís social. El seu objectiu principal ha estat sempre apropar la poesia a aquelles persones que habitualment no en són lectores.

Va néixer a Pedro Martínez (Granada), on cursà l’EGB. Posteriorment es traslladà a Guadix per iniciar el batxillerat al seminari menor de Sant Torquat, una etapa clau en la seva formació, durant la qual entrà en contacte amb les darreres tendències literàries.

Els escriptors Antonio Enrique i Fernando de Villena exerciren una influència determinant tant en la seva vocació com en el seu estil. Més endavant finalitzà els estudis a Albacete, on conegué una de les revistes de poesia més avantguardistes del panorama estatal, Barcarola.

L’any 1991 s’establí a Granada per continuar la seva formació, compaginant els estudis amb el negoci familiar de restauració. Tot i conèixer de prop les noves tendències literàries del moment, Navarro Alfaro ha mantingut sempre una posició personal i independent dins el panorama literari, en sintonia amb la visió del seu amic Antonio Enrique: la poesia entesa com un «ofici monàstic».

La seva formació com a escriptor es fonamenta en la condició de lector infatigable. A més, la música —especialment el blues i la música clàssica—, així com el suport constant de la seva esposa i del seu germà, han estat pilars essencials del seu  procés creatiu.

Ha conreat la poesia i el teatre, i recentment s’ha endinsat en el gènere novel·lístic, sense abandonar mai la seva gran passió: els segles XVI i XVII i l’univers històric i cultural dels moriscos.

Poesia publicada

• La nostàlgia del blues
• Escultures de passió
• El afilador de estrellas
• La mujer de esparto
• La dona d’espart (català)
• Mientras seas palabra
• Olor a tierra, olor a viento, olor a pueblo
  (Antologia de poetes de la seva terra natal)

Poesia inèdita

• La España que se apaga (Memoria a cal y llanto)
• Espejos de azabache
• La geometría de la luz
• Bitácora del árbol talado
• Seres de cartón
• Tierra (¿El tiempo que es, es, o es el ido?)
• Bocas negras (La pesadilla de Goya)
• El alquimista en su jardín

Teatre publicat

• Joraique
• Clamor de soledades

Novel·la

• La hermandad de las moriscas (2027)

La seva obra ha estat reconeguda i difosa en diverses revistes literàries, entre les quals destaquen Zenda, Letralia. Tierra de Letras i Auca.

Resideix a Mallorca des de l’any 1998, illa que estima profundament.

Actualment compagina la seva tasca literària amb la seva feina com a funcionari a l’IB-SALUT.