Una plantilla curta i noves reclamacions econòmiques de difícil solució legal dibuixen un estiu amb pocs efectius.

Els problemes a la Policia Local de Capdepera són un clàssic, on les disputes amb els responsables polítics, o inclús internament entre els propis agents, han estat una constant durant dècades.

En el darrer mes hi ha hagut dies en que la Unitat Nocturna ha prestat serveis amb un o dos agents. Però no tan sols per manca d’efectius, sinó també a causa de les tàctiques dels seus membres per forçar un acord que millori les retribucions del cos.

Segons informació rebuda de distintes fonts, aquestes tàctiques consisteixen, per exemple, en avisar en el darrer moment que estan indisposats i no poden anar a fer feina, exprimint així la normativa que les permet fins a cinc dies anuals d’indisposició sense justificar. D’aquesta manera eviten que l’Ajuntament tengui temps de cercar substituts per a aquell dia. També es demanen hores sindicals, en ocasions per als dissabtes vespres.

No és que sigui res nou. A altres administracions ja s’han vengut emprant aquestes mesures durant conflictes laborals. Però a tot això s’hi han d’unir altres permisos, vacances, dies d’assumptes propis, conciliacions familiars, etc., així com el propi sistema de torns que empren els cossos policials, fins al punt que qualque agent només treballa 8 o 9 dies al mes.

La Unitat Nocturna està conformada sobretot per membres d’una de les faccions enfrontades dins el cos i funcionen una mica com un lobby independent. La majoria són de fora poble i han mantingut una posició beligerant amb l’actual equip de govern, com ha explicat el col·laborador “Un que mira” en diversos articles publicats a Cap Vermell. Un dels seus mitjans de referència, on un conegut periodista les fa d’altaveu, és l’ultradretà OK Diario.

Però a dia d’avui el conflicte laboral afecta a tot el cos, ja que les reclamacions de millores les fan tots els sindicats policials. Hem pogut parlar amb les distintes parts implicades i altres persones coneixedores dels detalls de tot plegat.

Des de la Policia ens comenten que això no ve d’ara, i que hi ha peticions que es van repetint des de fa multitud d’anys, sense que mai s’hagi trobat una solució definitiva. Des de l’equip de govern diuen que hi havia un cert compromís de pau social un cop aprovada la carrera professional. De fet les retribucions dels treballadors municipals, incloses les de la policia, han augmentat en més de 2 milions d’euros en els darrers tres anys.

En tot cas, el cos policial té diverses reclamacions damunt la taula, i fins que no se’n resolgui alguna no volen fer hores extra, destacant que aquesta mesura s’ha exercit en més ocasions en el passat. Aquest fet, unit a la sortida de diversos policies per anar a Palma i a Calvià, ha provocat el problema de manca d’efectius disponibles. Sobretot durant els vespres, pels motius abans indicats.

Comenten alguns agents que Capdepera és un destí complicat, enfora de tot, i que les condicions econòmiques són inferiors a altres municipis. Afegeixen que per a tenir un sou acceptable s’han de complementar amb productivitats i gratificacions diverses, bona part de les quals reben les objeccions de la Interventora cada mes. Des d’Intervenció creuen que tot això hauria de formar part del complement específic de la nòmina. De fet, Rafel Fernàndez va acabar al jutjat per la qüestió de les productivitats.

A banda d’un nou conveni, una de les peticions és precisament aquesta, és a dir, la consolidació dins l’específic d’aquests complements i productivitats que ara perceben, Des de l’equip de govern s’al·lega que un nou conveni és complicat, es requereixen multitud d’informes i a més estan limitats per les lleis pressupostàries estatals. Afegeixen que fa devers deu anys que se’n parla i mai s’ha arribat a cap acord.

Pel que fa al complement específic ja es va provar de solucionar, sense èxit. En un intent d’arreglar un problema que es remonta a vàries legislatures enrera, la Secretària i la Interventora varen preparar fa uns mesos una nova valoració dels llocs de feina, amb l’objectiu que els treballadors poguessin consolidar tots aquests complements i productivitats, ajustant-ho al manual de valoració que té el propi ajuntament.

La sorpresa va venir quan la Secretària i la Interventora es varen consolidar tota la productivitat que cobren elles, però no va passar el mateix amb els policies i altres empleats, que segons diuen, hi perdrien diners. Els sindicats varen rebutjar la proposta, i de fet alguns treballadors ens han comentat que les dues habilitades nacionals del Consistori gabellí es pretenien consolidar una nòmina més pròpia d’una gran ciutat que no d’un municipi de 13.000 habitatnts.

Davant l’oposició sindical la batlessa va retirar la proposta. El fet va ser molt comentat i de llavors ençà les relacions entre treballadors, especialment la policia, i el tàndem secretària/interventora, són horribles.

Les solucions ara són complexes. Anul·lar allò fet per la Secretària i la Interventora i que els polítics tirin endavant amb una altra valoració sense supervisió tècnica podria comportar problemes legals, inclús penals. L’alternativa, comanar una valoració externa, a banda de necessitar temps, tampoc asseguraria l’acceptació per part dels sindicats.

Altres peticions dels policies també tenen difícil encaix legal, ja que es tractaria d’actualitzar complements que es paguen en virtud d’acords impugnats per Delegació de Govern, per entendre que són il·legals. No deixa de ser curiós que el Subdelegat del Govern a les Illes Balears instàs recentment a la batlessa a arribar a acords amb la policia, quan paral·lelament els representants del Govern central ho impugnen quasi tot.

La batlessa sap que bona part dels batles de les darreres dècades han acabat al jutjat, per lo penal o per lo civil, a causa de conflictes amb la Policia. Passa pena d’acabar igual si arrisca sense fer cas de les objeccions dels tècnics (secretària, interventora, etc.). En tot cas, es segueix negociant i s’intenta trobar alguna solució que al manco convenci als agents a fer hores extraordinàries.

En resum, la situació no té una solució fàcil. Algú ha d’amollar una mica. Intervenció, Secretaria i Delegació de Govern haurien de deixar de posar objeccions a quasi tot. La policia hauria d’acceptar alguna solució momentània, mentre es treballa un acord a mig i llarg termini. I els governants pentura haurien d’arriscar més en prendre decisions. Però clar, des de fora és molt fàcil donar consells.

Però sobretot, algú s’hauria de plantejar que el Govern de les Illes Balears assumís la coordinació de les policies locals des d’un punt de vista retributiu i de condicions de treball, fixant criteris comuns. És mal d’entendre que cada municipi vagi a la seva bolla, amb diferències inexplicables entre uns i altres, o que els batles de Mallorca hagin de centrar quasi totes les seves energies en els conflictes laborals dels cossos policials.