Dissabte 13 de desembre de 2025 fou el dia escollit perquè cinc corals cantassin conjuntament El Messies de G. F. Händel: la coral de Felanitx, dirigida per Margalida Massutí, la coral de Son Servera sota la batuta de Xisca Mas, la coral de s’Alzinar de Capdepera, a la direcció de Maria Antònia Gomis, la Coral d’Adults del Conservatori de Manacor, dirigida per Maria Eugènia Lavochnik i Ars Antiqua, Cor de Cambra. Dir. Eulàlia Salbanyà. A l’orgue hi havia Rafel Riera, organista titular del Santuari de Lluc, amb el suport de la musicòloga Bàrbara Duran. El concert comptà amb la col·laboració de Sergi Gil, tenor, i Maria Eugènia Lavochnik, soprano.
El concert marcà l’inici de les festes de Nadal, amb cinc corals de Llevant que varen voler cantar fragments corals de l’obra El Messies, una peça escrita a consciència per Händel. El concert va estar molt ben dirigit per Eulàlia Salbanyà, qui d’una manera didàctica oferí uns assajos exquisits, tant el que es va fer en el Centre Cultural Cap Vermell, com el posterior al mateix convent de Manacor. És vera que gràcies a la coordinació de les directores no s’hauria pogut fer aquest concert, però Eulàlia va portar la majoria del pes, amb una paciència i dedicació notables. No és gens fàcil dirigir un grup de corals tan nombrós.
La peça té una importància cabdal en la història de la música i és una composició barroca d’alta volada capaç d’unir la força dramàtica amb una espiritualitat profunda. La partitura fou enllestida per Händel en només tres setmanes i el 13 d’abril de 1742, en un concert en què es demanà que els homes acudissin sense espases i a les dones que no duguessin faldilles amples per tal d’augmentar la capacitat del teatre, l’oratori s’estrenà amb un gran èxit de públic i de crítica.
Quant el concert oferit al Covent de Sant Vicenç Ferrer de Manacor, s’ha de dir que el públic va estar entregadíssim i donà suport en tot moment als cantaires; la recompensa final va ser la participació en el concert amb una omnipresent Eulàlia, qui es girava a una banda i a l’altra de l’església per a poder dirigir aquesta opus magna de llarga durada per a tothom mentre també a coa d’ull donava avís a l’organista perquè executés bé les entrades, que no era bo de fer, perquè l’orgue estava situat a la part superior de l’edifici.
En el programa figuraven peces com Simfonia (obertura d’orgue), And the Glory of the Lord, Behold the Lamb of God that take away the sin of the world, o l’aclamat i conegut Hal·leluia. Sense deixar d’oblidar el llarg Amen que conclou l’obra.
Finalment, tothom va quedar molt satisfet i els rams de flors arribaren merescudament a les directores que varen saber convèncer el públic assistent amb la tasca realitzada. El paper de la nostrada coral de s’Alzinar va ser modest però molt necessari alhora de completar unes peces que s’havien preparat a consciència a l’espai s’Olivera, i tampoc no va ser gens fàcil poder combinar els assajos en horaris alternatius. Tot plegat va ser un experiment musicopedagògic multitudinari amb unes veus corals que permeteren redescobrir i gaudir de la intensa música, que encara ens interpel·la gairebé tres segles després de ser composta. Manacor com a centre neuràlgic de la cultura al Llevant de Mallorca en fou testimoni. Esperem que no sigui la darrera vegada. Enhorabona, cantaires!
Joan Cabalgante Guasp
