Veurem fins quan l’Ajuntament podrà endarrerir la concessió de la llicència dels adossats

Pel que hem pogut comprovar recentment, sembla que a la dotació de serveis que du a terme la promotora dels adossats de la UA-11 de sa Pedruscada no li falta massa per a ser completada. Recordem que aquesta dotació, que s’ha tramitat en un expedient i una llicència independents, és la condició per a que la parcel·la aconsegueixi la condició de solar, d’acord amb la Llei d’Urbanisme de les Illes Balears.

Habitualment, quan un propietari necessita completar els serveis per a poder edificar en urbà, ha d’acabar els elements qe puguin faltar, com ara voravies, fanals i connexions amb el clavegueram i l’aigua potable.

En aquest cas, no obstant, a més d’això, i en virtut de la cessió d’aprofitament urbanístic, la promotora ha fet una espècie de passeig a la part de la carretera de sa Pedruscada, amb una filera d’arbres que el separa del paviment, ha instal·lat una nova bomba impulsora de les aigües brutes i ha connectat la xarxa d’aigua potable de la zona amb la de Son Moll.

Tot plegat es troba molt avançat. Les siquies o conduccions de les noves canalitzacions han estat reasfaltades i, de fet, les cases del carrer Arquitecte Alomar s’han connectat a la nova xarxa d’aigua potable. Els fanals semblen tots instal·lats, mentre que les tasques pareix que es centren ara a la part de les voravies i en les canalitzacions d’electricitat i telecomunicacions.

La llicència dels adossats

Recentment Cap Vermell ha publicat un comunicat de l’associació de veïns demanant a l’Ajuntament que no conceideixi la llicència dels adossats fins que no es dicti la sentència en el recurs que tenen interposat contra la tramitació de la Unitat d’Actuació 11. Alguns veïnats no varen quedar conformes amb la reducció del projecte i varen crear una plataforma que té com a objectiu evitar qualsevol construcció, o bé una reducció encara major.

En aquest recurs els veïnats al·leguen que aquesta tramitació, l’inici de la qual es remonta a vàries legislatures enrera, pateix d’algunes irregularitats, a més de defensar que en algun moment aquesta parcel·la va passar a tenir la condició de rústica.

Des de l’Ajuntament han explicat en diverses ocasions que els tècnics municipals han informat a favor de tota aquesta tramitació i del caràcter d’urbà de la parcel·la. I que, per tant, el que s’ha fet és pactar una reducció del projecte en dues altures i una vintena d’adossats, aprofitant la suspensió de llicències de fa dos anys. Les alternatives, segons argumenten, són expropiar, comprar o desclassificar, accions que tendrien un cost inassumible per a les arques municipals.

La qüestió ara és saber, acabada la dotació de serveis, fins quan l’Ajuntament podrà endarrerir la concessió de la llicència dels adossats, i si podrà esperar a que es dicti la sentència del recurs interposat. Des del jutjat no s’ha ordenat suspendre res, ja que, segons sembla, l’associació veïnal no ha consignat la fiança requerida judicialment.

Des del Consistori passen pena que la pròpia promotora les pugui acusar de prevaricació si no donen la llicència, amb la dotació acabada i tots els informes tècnics damunt la taula.

La sentència que es dicti en el procés judicial en marxa és més important del que sembla, i no només per a l’associació veïnal. Si no canvia la classificació urbana de la parcel·la sembla que no hi haurà grans canvis, ja que en cas de possibles errades en la tramitació de la UA11, pareix que aquestes es podrien esmenar.

En canvi, si el terreny passàs d’urbà a rústic la promotora podria demanar una indemnització milionària, ja que, recordem, en el seu dia va comprar amb els certificats urbanístics emesos pel Departament d’Urbanisme. I aquesta opció sí que podria tenir importants repercussions en els comptes municipals.