Avui, contràriament a allò que pot donar a entendre el títol, no parlaré ni de cuina tradicional, adepta a aquests dos ingredients, ni molt menys de la cuina experimental o a la que seria més adient per a la meva condició física – declarats enemics de la hipertensió i de les coronàries-. Ni tampoc no cauré en l’oportunisme santjordier de fer al·lusions als llibres culinaris, per un temps – no ho sé ara- competidors deslleials de la literatura en majúscules. Bé, permeti’m la digressió per afegir que massa vegades, sobretot per la data de sant Jordi, a aquesta li surten excessius competidors – des de la biografia d’un futbolista fins a la “revelació” de l’any per a oprobi cervantí que no és altra que el llibre de na Belén Esteban-.