Vida i aventures d’en Tomeu Penya per Cala Rajada
Els segons Harlem quan feren de banda resident al Club 69.
A partir dels vint anys, en Tomeu Nicolau (conegut com a Tomeu Penya a partir dels vuitanta) no tan sols va fer de músic per Cala Rajada. També hi va fer feina de rentaplats al restaurant Mallorquí i d’ajudant de cuina en un hotel, no sabem en quin, tal volta era la Pensió Manila on també va tenir la gran sort de ser recepcionista, ara veureu per què.
-A Cala Rajada també vaig fer feina de recepcionista a l’Hostal Manila una temporada. El lloc m’anava com anell al dit perquè coneixia totes ses al·lotes, sabia s’edat, si venien acompanyades o no. I els vespres, quan em veien tocar, allò era dit i fet. Ha, ha, ha…
En acabar la temporada de 1969, els Harlem, grup resident del Club 69 de Cala Rajada, es varen separar. Dos galls dins un mateix galliner són massa galls, i tant en Joan Bibiloni com en Tomeu eren cantants i guitarristes. En Tomeu va decidir partir i, a més, començà el servei militar al Puig de Randa. Eren tres, i en Tomeu feia les guàrdies dels altres dos per cent pessetes.
Va arribar l’estiu de 1970 i en Tomeu va fitxar per un nou grup: Los Gitanos. En Tomeu tancava i se n’anava cap a Cala Rajada per tocar amb ells a la Pensión Gili. Seixanta-tres quilòmetres d’anada i els mateixos de tornada amb un 4L. En aquesta època conegué el teclista gabellí, en Miquel Sancho, i junts començaren a xerrar de la possibilitat de muntar un grup.
En aquella època, a la sala de festes de la Gili, una de les més importants de l’illa, hi treballaven més de trenta artistes provinents de Madrid, Cuba, Bulgària… I, per descomptat, de Mallorca.
En acabar l’actuació, si hi havia sort —i n’hi solia haver—, una estrangera se’l lligava i, si hi havia acord, se n’anaven a celebrar l’amor al quarter de Randa. Després d’una nit molt curta però intensa a les lliteres, arribava l’hora de donar les novetats a Capitania a les vuit del matí. Ell, per bravejar davant dels companys que atenien l’emissora, les feia xerrar.
—Hallo, guten Morgen. Ich befinde mich mit Tomeu auf dem Berg Randa.
Un matí en què l’afortunada es deia Yutta, sonà el telèfon. En Tomeu li digué que contestàs ella en alemany. Al cap d’una estona tornaren a tocar i aquest pic s’hi posà en Tomeu.
—Soy el teniente Bauzá.
L’havien enganxat. Es lliurà del consell de guerra perquè qualcú de la família amb contactes ho evità, però el castigaren enviant-lo a Cabrera, arrestat un mes sencer. Allà descobrí que a la dona del tinent li agradava molt com tocava la guitarra. I continuà la festa. Ni l’exèrcit va poder tombar aquest home als vint-i-un anys.
Un mes a Cabrera va ser suficient per a enamorar-se de la bellesa abassegadora d’aquesta illa i, arribat el moment, sortir a defensar-la amb la seva millor arma: una cançó.
Com una verge nua dins la mar,
com una estrella musa d’un poeta,
com una tendra i dolça companyera,
no li faceu mal…
Tomeu Penya – Cabrera (Tomeu, 1987)
Radio Luxemburg
Ràdio Luxembourg tenia un dels transmissors més potents de tot el món, amb el qual, des d’aquest petit país europeu, arribava a les Illes Britàniques i a les Balears emetent en anglès. Després de la guerra, es va convertir en un fenomen massiu a Europa. Com que a Gran Bretanya la BBC tenia el monopoli i no punxava música pop moderna tot el dia, Ràdio Luxemburg es va fer famosa per emetre música rock i pop per als joves, de nit, per ona mitjana. També hi havia Ràdio Caroline, una emissora pirata que emetia des d’un vaixell ancorat en aigües internacionals i que va ser de les primeres a emetre en anglès tot el dia. Però l’any 1968 li retiraren els dos vaixells i no va poder tornar a emetre fins al 1972. Així, durant aquells quatre anys només quedà Ràdio Luxembourg. L’any 1969 el número u era «Israelites», de Desmond Dekker & The Aces; el tres, «Pinball Wizard», de The Who, i el sis, «Get Back», de la banda que idolatrava en Tomeu: The Beatles.
A Randa, en Tomeu descobrí que aquella emissora s’escoltava amb molta claredat. Així, podia conèixer els darrers èxits internacionals que no sonaven a la ràdio local. Quan detectava una cançó que li agradava, l’enregistrava. I se les enduia per compartir-les amb en Miquel Sancho, el teclista amb el qual muntaria un nou grup per a l’estiu de 1971: Flash. Un o l’altre, o tots dos plegats, aconseguien treure els acords de la cançó. D’aquesta manera, tenien un repertori totalment innovador. I hi ha una cançó que va impressionar especialment en Tomeu: «Raindrops Keep Fallin’ on My Head», tal com recorda en un tema d’un disc del 2023, on també esmenta Cala Rajada.
Enamorat de’n Burt
Cala Rajada i en Bacharach
Enamorat «This guy is in love with you»
Mil-noucents-setanta escoltant jo Radio Luxemburg
Quan de sobte una cançó em deixà astorat
Era d’un tal Bacharach des qui no havia sentit parlar mai
Sense polsos me deixà i el cor tot tremolant
Per sempre més, enamorat de’n Burt
Tomeu Penya – Enamorat de’n Burt (A viure que són dos dies, 2023)
Els Flash, amb en Miquel Sancho, en Toni Segurado i en Tomeu. En aquesta època, el vilafranquer té una retirada a un dels actors de moda, en Pedro Pascal.
A la série Narcos, Pedro Pascal interpretava a l’agent Peña: una aclucada d’ull a en Tomeu?
Miquel Piris
