En Miquel Llull m’ha convidat a fer un petit article per la revista Torre Esbucada 7.
El primer que m’ha passat pel cap ha estat el començament d’un sonet en castellà de quan estudiava al col·legi Sant Francesc de Palma. És una manera de fer un petit homenatge als professors i amics, amb els quals he quedat molt malament en altres revistes, que varen ser els meus companys de viatge d’un temps dur i confús. Diu així:

«Un soneto me manda hacer Violante.
En mi vida me he visto en tal aprieto.
Catorce versos dicen que es soneto.
Burla burlando van los tres delante.»

No me’n record com segueix, però és un petit exemple de com la memòria, pentura, me jugarà una mala passada en recordar aquells temps de Torre Esbucada.
No me toca a mi fer la història de Torre Esbucada, però vull recordar els amics, també companys de viatge, d’un temps en què es començava a aclarir el que havia de ser «la democràcia a l’espanyola».
Llavonces jo estava molt malalt, malalt des cap i no eren crosteres. I vull donar les gràcies a tots els que em feren costat i m’ajudaren a sortir-ne, molts de voltros de Torre Esbucada.

Sebastià Nebot «Xerafí»

5 febrer 2026
Publicat a Torre Esbucada, núm. 7, abril de 2026