Quan entrevistes a algú que has vist créixer, tens la sensació de compartir d’alguna manera allò en què ha destacat i alegrar-te doblement dels seus èxits. Àlex Macarro Ferrer (Cala Rajada, 1989), cuiner. Després de redolar molts d’anys per les millors cuines s’ha convertit en un xef que proposa una experiència gastronòmica a partir de l’arròs, un projecte de càtering gurmet especialitzat en l’elaboració de paelles i arrossos de gran qualitat cuinats en viu per a celebracions particulars. Això és ARROÇAL. Tot i brillar i treballar per a personatges VIP, toca de peus a terra, conserva la humilitat i té clar que les seves prioritats a la vida són la família i els amics. Germà petit den Kiko i en Javi, una família implicada en la dinàmica del poble, sobretot en l’esportiva. En definitiva, un cuiner que passeja i exhibeix el nom de Capdepera per tot arreu i sobretot en els cercles més “exclusius” sense oblidar-se de les seves arrels.

De tan interessant, la conversa es va allargar molt i, per això, la lliuram en dues parts. Som-hi amb la primera!

Alex o Alejandro?

Àlex, sí, em posa Àlex Macarro perquè Alejandro no hi cap (ha, ha, ha)

Com comences tu amb tot el tema de la cuina?

Jo vaig estudiar cuina. Vaig començar amb quinze anys a l’institut, no volia estudiar i ma mare em va dir a treballar, cerca un ofici… i va coincidir que Antoni Navarro feia els primers mòduls de cuina a l’IES de Capdepera. I m’hi va apuntar I n’Antoni em va agafar i em va com apadrinar I em va dir, veig que més o menys m’estàs traient moltes notes i t’agrada la cuina… I vaig començar al seu restaurant, que en aquell llavors encara no era La Ponderosa, era S’Àmfora, a mitges amb el seu soci… vaig seguir, em va anar bé, vaig treure bones notes i ell em va aconsellar anar a Juníper Serra, em va fer una carta de recomanació… Vaig anar a Juníper Serra i després ja vaig seguir tota carrera, contractes nous… vaig anar al País Basc, Madrid i més tard vaig començar aquí.

Tu vas fer feina un parell d’anys per fora?

Jo vaig fer feina tres anys a Alemanya. A un Wimbledon, que era el restaurant d’una estrella Michelin i posteriorment vaig tornar i ja vaig començar directament al Parc Hayat, allò que és ara Cap Vermell.

Vaig seguir allà I allà va ser on vaig obrir moltes portes i el ventall dels arrossos. No hi havia cap lloc on podies menjar un bon arròs, més que a ca ma mare. Ma mare feia bons arrossos i després un diumenge no saps a on anar per menjar un bon arròs. Jo vaig dir, bé, per ventura… També vaig tenir la sort que en Quique Dacosta, de Dénia, un dels millors arrossers que hi ha a Espanya, va venir a fer-nos una estada aquí al Parc Hayat i em va dir: «tu controles bé els arrossos, pots venir a Dénia». I res, no vam anar a Dénia, però el tipo em va com apadrinar i vaig continuar amb els arrossos perquè tenia moltes possibilitats, i sobretot és això, que aquí no et menjaves enlloc un bon arròs. I vaig dir, ja que no hi ha ningú que me’ls faci, els ho faré jo… I així comença tot…

I t’has plantejat en qualque moment obrir un restaurant?

He tingut l’oportunitat d’obrir restaurant, però el restaurant és molt esclau. Jo he estat cap de cuina a diversos llocs. Vaig estar amb Santi Taura, fent de segon cap de cuina Al restaurant A DINS, amb una estrella Michelin. Després vaig tornar i vaig estar de cap de cuina a Àtic, a l’hotel Son Moll sentits. M’han rodat prou…, vaig obrir un restaurant a S’illot es diu Skydream, i res, he obert altres llocs, i he fet cartes senceres, però m’he adonat que obrir un restaurant és exigència màxima.

Jo amb els nins, vaig voler deixar una mica el tema de la cuina, perquè acabes cremat. Perquè la cuina no és el mateix que fa quinze anys, és molt dur. Ara trobar gent que vulgui fer la mateixa feina que tu.. I em vaig posar com a comercial de venda de cuines; i al mateix temps, no vaig poder deixar perquè em continuaven cridant per almanco fer els arrossos… Jo sé que estàs de comercial, però m’agraden els teus arrossos i volen que venguis a fer «eventos» «Necessitam un arròs per 100 persones i volen que venguis a fer-ho». Vaig començar amb un arròs, amb dos i després ja…

I com entres dins d’aquest món dels «eventos»?

Mira, després d’estar amb Santi Taura, també vaig estar de segon cap de cuina a Anssia Gastrobeach Club Palma (anteriorment Assaona Gastrobeach) i que abans era el Portixol. És una cadena que es diu Marport, és catalana i té 30 i escaig de locals. Quan vaig començar a treballar amb ells, vaig obrir Amè, que és un restaurant de Cala Millor d’aquesta mateixa companyia. Els hi vaig fer la carta tant d’arròs com de tot i van ser ells que em van cridar de la part de restaurant d’Ànsia de Palma Perquè els hi fes aquests eventos. El que passa és que d’allà és un lloc molt exclusiu on normalment van molt de famosos i molta gent reserva aquella zona d’allà perquè està en primera línia de platja… I perquè el poder adquisitiu d’allà és molt alt i allà va ser quan el primer famós em va cridar. Però jo no sabia que era famós, senzillament em van cridar l’event planner i em van dir, tenim un arròs per a 100, d’aquest?, i després em vaig trobar que era un DJ molt famós d’aquí… era en David Guetta. Va reservar allò perquè l’endemà punxava al Mallorca Live… Va anar tot molt bé. I l’endemà la seva dona va voler repetir paella per a tot l’estaf d’allà i clar, vam anar allà, al Mallorca Live, a fer-li la paella per a ells i per tota la seva família… I el que passa és que el boca a boca de DJ afortunadament es corren molt ràpidament. I ja ells estan en un grup que es diu EDM Que estan tots els millors Dj.’s del món i llavors quan entres en aquell grup ja és difícil sortir… l’endemà et crida el seu mànager i et diu «sí, és que ens han parlat de tu venim al Mallorca a tocar a Feats…”O no sé on tocaven a una discoteca important de Palma … I així, boca a boca.

El que passa és que també l’any passat va venir en Ronaldinho Gaucho a reservar-li el restaurant Ànsia i enguany vol que el dia 2 d’octubre li facem un arròs a ells Vol arròs L’any passat no teníem el dossier, però ara ja el tenim, fet meu, ara poden triar… No ho sé, després li he fet a en Marc Cucurella també quan ha vengut en el seu barco. Diuen que ara m’escriurà el senyor Michael Jordan, que ve amb el M’BRACE (que és el seu barco de 74 metres) l’any passat va reservar per fer brunch i va ser una bogeria, ja que Ànsia, el local, va haver d’invertir el doble en seguretat. Què passa? Que allò és públic, la gent hi pot anar i ell no se sent còmode amb 500 persones al voltant. Així que ha decidit venir amb el seu barco i dir “Si vull menjar arròs, no vindré aquí sinó, que vengui el cuiner aquí” I així vaig començar a muntar-ho…

I a l’hora de traslladar tots els estris, com ho fas?

Jo tenc la meva furgoneta. El meu germà em sol deixar la seva furgoneta, i si no, amb el meu cotxe. Normalment, jo estic fent feina per a 100 persones. Estic calculant més o menys 3 paelleres gegants; 3 paelleres de 90 centímetres. Una damunt l’altra hi caben. Després tenc un tallavents Que m’ho van fabricar a mida I després ells em deixen les taules. Però de tota manera vaig a una taula plegable i amb els 3 forns.

I ho fas allà en directe?

Sí, ho faig tot, sí. Enguany he fet 40 i escaig d'”eventos”. Estam xerrant que a cada acte d’aquests hi ha dues o tres paelleres. Això fa que el 2026 he fet més de 200 paelleres. L’any que ve ja en tenc reservats més de 30 “events”, i encara no som en 2027… Em convé cercar-me un lloc per preparar els estris.

I t’ho gestiones tu o tens qualque representant?

Jo, no utilitzo gaire les xarxes. De fet, no les he explotat gaire. Precisament perquè el que més em caracteritza és la discreció. Vull que la gent se senti a gust, que no sigui molt públic Per exemple, un famós no vol que hi hagi un paparazzi. Com menys gent se n’adoni, millor. Ell vol un servei Que hi hagi el màxim de silenci possible. Que no es faci massa bolla. El problema és que aquí tenim un parell de Paparazzis que m’han fet una mica de mal. Però no l’hi puc fer res jo.

I tu quan dius arrossos t’estimes més dir-li arròs sec o paella?

Quin debat!, això és un debat molt llarg. Sí, mira, jo la paella és on es fa l’arròs, la paellera. Després tu damunt li pots posar alguna cosa. De fet, el nostre arròs que més triomfa no té res a veure amb la paella valenciana. Ni amb la paella que fa ma mare o amb la paella que podeu fer vosaltres. És un arròs que du botifarró, secret ibèric, bé, ibèric no, de porc negre i també sobrassada. És el que més triomfa. No té res a veure amb una paella.

Què li deis a aquest? Com l’anomenes?

Aquest és l’arròs de porc negre i sobrassada. I és espectacular!

Quines són les que més demanen?
Les que més ens agafen són les de marisc sec, amb King Crab, que és la cranca reial canadenca; la paella mallorquina, la paella cega, que du sèpia i gamba, la cega completa i aquesta amb botifarró i sobrassada. Bé, també tenim una vegetariana que a la gent li agrada molt…

Sí, la de verdures…

L’arròs vegetarià és una passada perquè la gent la demana molt… Perquè s’ha posat de moda, també perquè hi ha molta gent al·lèrgica al marisc, hi ha gent que no menja carn… sia pollastre, conill o porc. Així que, si ens demanen tres paelles, una, segur que és la vegetariana. El que passa és que la vegetariana com que me l’han demanada molt l’he haguda de perfeccionar, l’he reinventada una mica i l’he feta tipus sopes mallorquines Que vull dir? Que du molta col, colflori, ciurons, bolets, sobretot, gírgoles que n’hi ha tot l’any…I és espectacular. I realment fem un arròs vegetarià. Hi ha molta gent que l’any passat el va provar i enguany m’ho ha demanat un altra vegada tot i no ser vegetarians… Diuen que és una passada «M’he menjat unes sopes mallorquines. Però sense el pa de les sopes.

Per acabar aquesta primera part de l’entrevista, que en penses dels Ricemen’s i les seves paelles multitudinàries?

Realment m’agrada molt el que fan. Disfrut molt de menjar a aquestes paelles. En saben molt i estan molt ben organitzats. De vegades, algú m’ha dit, “És que les teves m’agraden més”. És que les meves les faig jo, i jo no tinc ganes de provar-les.

Aquesta gent fa unes paelles per 400 persones a foc directe que ja els agradaria a més d’un… És impossible que les hi surtin malament perquè tenen un producte directament de la mar. Perquè són pescadors, però és molt fàcil fer-la malament.

Bé, però en Joan Ramon, en Joan Ramon és cuiner… i calcula…

No conec personalment en Joan Ramon, però en sap molt. I controlar aquella quantitat d’arròs i remenar, perquè no hi ha un altre remei, has de remenar perquè et quedi el gra el més semblant possible, perquè és molt fàcil fer-la com la faig jo. Que la faig baixeta i sabem que tot l’arròs es cou igual. No li importa moure gaire la paella. Jo, per a fer-ne una de 300, en faig 8. Enteneu?, vuit, perquè em quedi el més pla possible.

Té molt de mèrit el que fan. I a mi els arrossos que ells fan m’agraden molt. Ells són els mestres per a nosaltres. Per a gent com jo, gent com cuiners de la meva generació, ells són la referència. I els mestres, a mi m’han ensenyat molt.

És que si tothom els crida, si és que…

Si tothom els crida, això serà per a alguna cosa. Tal volta pel preu, però sobretot que és una paella superbona.

I el que jo faig, sé que no els hi faig de competència, són plantejaments diferents, a més la meva feina el 90% és a Palma, Port d’Andratx, Port Adriano…, no ens trepitjam ni molt manco…

Moltes gràcies, de tipus d’arrossos, com es fa un bon arròs, de l’alta cuina i més coses en parlarem a la segona part de l’entrevista.