Anar a Lluc era, no sé si ho és encara, una forma de religiositat popular molt arrelada a l’illa de Mallorca. Encara record, de menut, que quan una família comprava un cotxe, un Seat 600, acudien al santuari tot cercant la protecció de la Verge i en tornaven amb les cintes de rigor. També, era el lloc predilecte on s’expiaven les promeses: per haver-se’n sortit d’una operació complicada, per haver tret una plaça de funcionari, etc. En aquests darrers casos era preceptiu pujar-hi a peu. L’única variació que hi havia era el punt de partida: Caimari, Inca, Selva. Si el beneficiari de la gràcia era d’un poble no gaire llunyà dels peus de la Serra, es podia partir del lloc d’origen.

Acaba de llegir l’article clicant damunt la icona: