Aquesta anècdota me la contà un amic i em semblà prou il·lustrativa del que passa (a tots els nivells) en anys electorals

Un amic jubilat badocava mirant els obrers que realitzaven les tasques de l’asfaltatge dels carrers de Cala Rajada. De sobte s’assabentà que un altre home, d’aspecte estranger (li semblà magrebí, per l’accent), se situava al seu costat. També observava els treballadors que es movien aquí i allà amb màquines i camions escampant asfalt. 

Després d’uns instants li comentà  que pensava que els carrers quedarien molt bé i que, en alguns, realment feia falta una bona capa d’asfalt, perquè tots eren plens de forats. A més, comentà que s’adobaven molts de carrers, que eren molts de diners. El meu amic assentí amb el cap, però no digué res.

Passats uns moments, l’estranger va afegir una pregunta: “Eleccions?”. El meu amic li va respondre amb un lacònic: “Si, falten pocs mesos”. Amb un mig somriure, l’estranger va amollar un “Ja!” i amablement es va acomiadar.

El meu amic va quedar badant uns minuts més, mirant l’obra, sense deixar de pensar que pertot el món deu ser igual. 

Si fa no fa, així m’ho contaren i així ho cont.

Un que escoltava

Fotografies d’arxiu