És agosarat  i alhora fins i tot frívol voler elevar a la categoria, en el sentit filosòfic del mot, d’Imatge de l’Estiu una sola instantània. Per diverses raons. Una d’elles és perquè, gràcies a la tecnologia, a diari en rebem – o en podem rebre- centenars de qualsevol racó del món. Per tant intentar instituir la més categòrica com qui dóna un oscar o una bota d’or és una tasca impossible. D’altra banda, també perquè en el nostre entorn més immediat, malauradament com tots sabem, s’han produït una seqüència innombrable d’imatges que tenen com a denominador comú la barbàrie humana. Em referesc als fets Cambrils i Barcelona. També molt a pesar nostre no han estat les úniques imatges bàrbares però és sabut que la proximitat geogràfica de la por i de la impotència l’augmenten, mentre que la llunyania en dilueix els efectes, com a mínim a una immensa majoria.

Acaba de llegir l’article clicant damunt la icona: