Llegint la conversa amb la presidenta hotelera, només vull aclarir un punt. Em aaembla molt bé que la Federació gabellina vulgui millorar la qualitat del destí i tot això. El simple fet de dir que es vol millorar la qualitat del destí ja és fer ingerències en política. Ara bé, la tendència i lògica actuals només tenen com a objectiu prioritari la visita il·limitada de turistes, en altres paraules més grolleres: la massificació. Un destí turístic no pot esser mai de qualitat si es promou la massificació. Qualitat i massificació no lliguen, emperò la lògica ultraliberal imperant fa que lliguin. Dit això vaig cap a l’afer que ens ocupa.

No és res de nou tot aquest assumpte. Des de dècades ençà ho hem patit els calarajaders. Tothom es posa les mans al cap de com de grollers (és que no tenen altre nom) són aquests individus que malauradament ens visiten. Tothom esclata d’indignació i es queixa demanant-se com és possible tot això. És a dir, la mateixa lletania de sempre. Perquè, al cap i a la fi, només es tracta d’uns quinze o vint dies, i els visitants bons superen als dolents.

El gran problema que tenim avui és que això no fa més que empitjorar de cada any. És a dir, cada final de maig supera al de l’any anterior. Individus que estan disposats a engatar-se més que l’any passat, a cridar més fort pels carrers que l’any passat, a embrutar més que l’any passat, a caure més dels balcons que l’any passat, a faltar més al respecte a l’entorn i a la gent que l’any passat, a col·lapsar Cala Agulla més que l’any passat, a fer el gambirot encara més que l’any passat dins els brolladors etc.

A Cala Rajada no només és el polèmic hotel anomenat a la conversa amb la presidenta hotelera fet a imatge i semblança d’aquesta classe de “clients”. És cert que és el més conegut emperò n’hi ha uns quants més on també els esperen amb els braços oberts i tampoc crec que sigui degut exclusivament al tot inclòs. Tampoc es tracta només d’establiments hotelers també hi ha llocs de lleure nocturn com terrasses… on són més que benvinguts. Ens hauríem de demanar que vol dir exactament lluitar contra el turisme d’excessos. Ens hauríem de demanar que vol fer exactament aquesta convocatòria arranjada per l’Ajuntament per tal de tractar aquesta xacra que embruta el nom de Cala Rajada. I per fer-ho cal que ens hem endinsem encara més dins aquesta lògica turoperador-hotelera gabellina i de com ha funcionat durant dècades.

La Policia Local en si mateixa no pot aturar aquest tsunami. Podran posar multes o detenir infractors o agressors però això no resoldrà res i, a més, està ben demostrat. Allò que fa falta és voluntat política i assumir culpes i responsabilitats locals. Mentre aquesta classe política que ens dirigeix a les illes governi mai es podrà trobar una solució efectiva i duradora. Sempre he pensat que un polític del PP és un hoteler o constructor ficat en política.

Quants de doblers mouen aquests grups entre reserves i alcohol? Qualcú ha pensat com afectaria si des del nivell polític es prohibís aquesta classe de comportaments grollers als qui els esperen amb els braços oberts, és a dir, que necessiten que vinguin? Ells defensaran que no són culpables del seu comportament i que viuen d’ells com dona a entendre la presidenta hotelera tot i reconeixent que és una situació lletja encara que no pertanyin a la Federació.

Conclusions: Com he dit abans al principi això no és problema d’ara. Ja fa molts d’anys que ho patim mentre que els grans beneficiats s’han omplit i s’umplen les butxaques. Sempre ha estat així i pel que es veu seguirà essent així. Està ben demostrat que hi ha un sector que vol que continuï així per molta de protesta i indignació que hi hagi. Diuen que hi ha qualcú que mou els fils a nivell global que controla realment la política. Qualcuns són coneguts i altres no tant. No seria gens exagerat idò demanar-se també qui mou els fils a escala local, siguin coneguts o no tant, de qualsevol lloc.

Miquel Estelrich Bestard