Diumenge, 6 de Setembre, a la plaça dels mariners de Cala Rajada, Carme Triay va realitzar un concert magistral, íntim i familiar davant d’un nombrós públic que gaudí d’un espai immillorable per poder realitzar un concert a l’aire lliure.
Primerament, fou un encert que l’Ajuntament de Capdepera la considerés a ella per tancar el cicle de «Música a les places», que ha comptat amb actuacions com les de Marisa Rojas i Esperança Sureda, que ja demostraren a la plaça de Constitució estar en plena forma. D’altra banda, Carme ja havia sonat dues cançons a la presentació de Casialgo, de Marcelino López a ca na Margalida Pilena, espai que repetí per presentar el seu espectacle CorNet, joc de paraules senzill, amb l’ambigüitat del cor, i el «net» i l’animal marí, subtil figura que deixa palès que la cantautora té una gran personalitat, fet que demostrà a la plaça dels Mariners.
Seguidament, el concert s’obrí amb les cançons «Vinc d’un poble», Judit Neddermann i l’arxiconeguda «Batiscafo Katiuscas», d’Antònia Font, cançó que també interpretà la coral de s’Alzinar; ella, però amb un sentit més íntim i personal. I és que la personalitat i naturalitat amb que es desenvolupa la cantautora gabellina sobre l’escenari és realment notable. Fa falta polir alguns aspectes de tècnica musical, però el bon moment que va fer passar al públic amb les seves cançons va ser irrepetible. Seguí amb «Hoteles, sol y playa» de Maria Jaume, qui també ens havia visitat durant els dos darrers festivals de Caparruts (per cert, tampoc estaria gens malament que na Carme hi sonàs), després continuà amb una cançó popular menorquina (cal recordar que en té una cama per part de pare), i presentà una cançó pròpia «Fer Camí» (en aquest sentit hauria de desenvolupar més aquesta vessant i presentar més repertori seu) , per sonar també «Algo contigo» de Chico Navarro. Era un repertori molt personal, que constatava que Carme forma part d’una nova generació musical a Capdepera, que ofereix uns tipus de cançons amb una sensibilitat i dolçor diferents que qualsevol grup que hagi sortit del poble. A més, a nivell local també dir que és molt difícil treure endavant un projecte amb continuïtat. Acte seguit, tocà el torn a «Devota» de Valeria de Castro, posteriorment, «Homenatge a Teresa» de l’enyorat Ovidi Montllor, s’ha de dir que aquesta versió la va interpretar amb aquell to irònic i dramàtic que solia afegir el cantautor valencià, si més no amb un bri suau i personal de la veu de na Carme. «Alfonsina i el mar» de Mercedes Sosa també sonà a la plaça, i com bé va introduir Triay, la peça conta els darrers moments de la poeta argentina Alfonsina Storni. Aquesta cançó ja havia sonat a l’homenatge de «Marce» i t’eriçava la pell el fil de veu que aconsegueix treure Carme. També cantà «Jota de morir» de Marala i una altra cançó d’Ovidi «A la vida», que divertí el públic. Aquest tema obria el segon bloc temàtic del concert: si la primera part havia estat dedicada a la mort, aquesta segona tenia com a nucli argumental la vida. No hi mancà una havanera que li havien proposat que fés: «Vestida de nit», de Sílvia Pérez Cruz, que il·luminà de notes i colors una plaça devora el moll. D’acord que no eren les havaneres de Calella, però l’ambient a la plaça era ideal: terraces plenes, tranquil·litat, i no deixava de fer calor, però la temperatura era més agradable que altres bandes.
Finalment, interpretà «Tú sí que sabes quererme» de Natalia Lafourcade, per la qual demanà la col·laboració del públic amb un cor que ella definí com un mantra i que animà una mica més la festa. El concert acabà amb un bis aclamat pel públic amb la cançó «Calipo» de l’estimada Tiu. Carme Triay s’ha descobert com una gran cantautora de qui només haurem vist la punta de l’iceberg. Segurament l’artista quedà satisfeta després de realitzar un concert que fou la garlanda idònia per tancar el cicle de concerts «Música a les places». Concretament, a la dels Mariners vaig tenir la sensació que el batec cala-rajader seguia més viu que mai, amb la companyia de gent que estima la música, però que també estima aquests petit racó de país, entre la posidònia i el mar.
L’enhorabona, Carme!
Joan Cabalgante i Guasp
