PERSPECTIVES
Laurent Binet
Catarina de Médici, esposa del rei de França, demana a la seva neboda Maria de cartejar-se en secret, a fi que el seu pare, el Duc de Florència, no s’entemi.
La nit del 31 de desembre a l’1 de gener de l’any de gràcia de 1557 Jacopo Carrucci, dit el “Pontormo”, és trobat mort a la capella major de la basílica de San Lorenzo on treballava en els frescos del Dia del Judici. Les perquisicions son encarregades a Giorgio Vasari, arquitecte, pintor i autor de la cèlebre Le Vite de’ più eccellenti pittori, scultori, ed architettori. Vasari no tenia en bon concepte a Pontormo, ni com a persona ni com a pintor, com es veu reflectit a la Vite de… : “En una paraula, mentre que ell pensava en aquest treball per a sobrepassar totes las pintures en el món de l’art, fallà en gran mesura en igualar els seus propis treballs; es evident que intentà esforçar-se más allà de la seva capacitat i, com era forçar la naturalesa, arruïnà las bones qualitats amb les quals ell havia sigut dotat liberalment per ella”.
En el temps que corren les pintures de Pontormo son un escàndol. Distorsiona les lleis de la perspectiva, deforma les divines proporcions, amuntega els cossos, suprimeix l’harmonia i distorsiona l’espai. Manierista, anticipa el barroc. La muller del Duc, irritada davant els frescos, demanava que fossin destruïts. Tal com avui, que n’hi ha que volen fer desaparèixer l’art relacionat amb el colonialisme. “El temps torna”.
A la casa del mort s’hi descobreix una fusta amb una còpia de la Venus i Cupido del diví Michelangelo, però amb el rostre de la princeseta Maria, tot un escàndol que no pot estar-se de comentar-ho a la tia, que no perd l’ocasió per maquinar contra el seu fill de cosí per part de mare, Cosimo il Popolano (aquí el lector, me tem, haurà de tornar enrere, “il Popolano “ s’ha de pronunciar des de una posició de manifesta superioritat i amb desdeny). “El temps torna”, la suplantació de la personalitat amb el fotoshop o la IA és tan antic com l’anar a peu.
Ja el 2 de gener, Vasari escriu una carta a Miquel Àngel Buonarroti sol·licitant de“la gran saviesa que sé que gairebé iguala el vostre talent i concorre al vostre geni” ajuda per a desentranyar el misteri de la mort del pintor, del qual lloava el seu gran talent. De quina manera Miquel Àngel, a Roma estant, podia desxifrar la mort de Pontormo?
Com sol esser habitual cercant una cosa se’n troben d’altres. Així, en l’avenç de la investigació es descobreixen a uns ciompis reunint-se en secret per tal de elevar al Duc les seves queixes i demandes. Per entendre’ns, el que feien el de C.C.O.O. en temps d’en Franco per millorar les condicions laborals dels treballadors. “El temps torna”.
Qui, sense ser n’he art ni part, se trobà embolcallada en l’afer és l’abadessa del convent dominic de Santa Caterina de Siena, situat a la Plaça de Sant Marc i, primera dona pintora renaixentista de Florència, Plautilla Nelli, de la que es descobreix que és seguidora de les ensenyances de Savonarola. Resseguim amb la llengua defora les seves pintures per tot Florència: a la Galeria Uffizi, a la Basílica de Santa María Novella, al Museu de San Marc i en el del Cenacolo di Andrea del Sarto.
Catarina mana al mariscal de França, Piero Strozzi; fill de Filippo, assassinat pels esbirros del Duc quan aquest es feu amb el poder; que miri la manera d’agenciar-se el quadre. L’executor material és un home al que tots admiram; un busca-raons agosarat, puter, assassí, borratxo i bon espadatxí; que ens deixa bocabadats cada vegada que ens acostem a la Logia dei Lanzi per extasiar-nos davant el Perseu amb el cap de Medusa: Benvenuto Cellini.
Maria; estant promesa a Alfons d’Este, un “mig bèstia bruta mig eunuc”, al dir de la seva sogre espera ser Leonor de Toledo; és seduïda per un patge de la cort, donant lloc a una típica historieta d’amor renaixentista.
Feia 24 anys que no sabent que fer amb na Catarina de Mèdici, orfe de pare i mare, la vengueren a França, esposant-la amb el secundogènit del rei. A hores d’ara és l’única supervivent de la branca principal dels Mèdici.
L’any 1557 feia 20 anys que la Fortuna havia anomenat a Cosimo Duc de Florència. Més aviat fou la fortuna guiada per la ma de l’Emperador Carles V que, veient l’oportunitat de tenir un estat satèl·lit al centre de la península, l’hi assegurà el govern a la batalla de Montemurlo. Dos anys més tard li cercaren una muller convenient, Leonor Álvarez de Toledo; filla del tot poderosíssim Pedro Álvarez de Toledo i Zúñiga, Virrei de Nàpols; que li donà vuit plançons.
Al mateix 1557 Gian Pietro Caraffa, de sobrenom Pau IV, exercia de papa a Roma. Revifà la Santa Inquisició per perseguir a tot aquell que no s’avingués amb ell, Juan d’Àvila o Santa Teresa de Jesús, per anomenar a gent coneguda nostra, se’ls tingueren amb ell. Publicà el primer Index Librorum Prohibitorum. Com ara està passant a biblioteques dels EEUU. “El temps torna”. Cosimo li feia la barbeta per tal que el coronés rei de la Toscana.
Antonio Michele Ghislieri, més conegut com a Pius V, eleva a Cosimo a Gran Duc de la Toscana.
Maria mor el mateix any i la seva germana Lucrezia és oferta a Alfons d’Este, net de Lucrezia Borgia. La tràgica història d’aquest desgraciat matrimoni la podeu trobar a la notable novel.la de Maggie O’Farrel, El retrato de casada.
“El temps torna”, antic lema dels Médici.
Laurent Binet. Perspectives. Edicions de 1984. Abril 2024. Pp 301.
Maggie O’Farrrel. El retrato de casada. Libros del Asteroide. 2023. Pp 392.
L’empedreït, a Capodimonte (autobús 168), es feu retratar davant un quadre de Pontormo