Adesiara ens enviava els articles que publicava al Diari Balears. Li agradava col·laborar amb aquesta revista. De fet ens llegia. Defensor i promotor de la premsa local com a mitjà de comunicació i cohesió local. També impulsà en el seu pas per la conselleria d’Educació el ‘Catàleg de publicacions escolars’. Infatigable articulista li agradava evidenciar les contradiccions socials i lingüístiques que es donen a les Illes, des d’una ploma propera i punyent.

Rafel Crespí i Ramis (1961) Llicenciat en filologia catalana i professor d’institut, ha estat una persona compromesa en la lluita per les llibertats, lluites que va desenvolupar intensament des del municipi de Marratxí i des del seu Pòrtol natal.

Crespí va ser col·laborador de la revista Pòrtula des de la seva primera etapa. L’any 1984 es llicencià en filologia catalana a la UB. Va coordinar, amb altres, la revista Latitud 39 (1981-83).

És autor dels llibres de narracions ‘Personatjes(sic)’ (1994) i Silencis (1995) i de les novel·les ‘Per què has vingut?’ (1996) i ‘La música de les constel·lacions’ (2005). Ha col·laborat amb Pòrtula, Lluc i El Mirall i era col·laborador del Diari de Balears.

Va treballar a la conselleria de Cultura, des d’on l’any 2003 va coordinar el ‘Catàleg de publicacions escolars 2000-20003’.

Des de 1991 va ser un actiu militant del PSM, a partir de 2013 integrat dins la coalició Més. El 1995 va resultar elegit regidor de l’ajuntament de Marratxí pel PSM.

Era soci de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, soci i col·laborador de l’Obra Cultural Balear, va impulsar la primera delegació de l’entitat a Marratxí. Era, també, col·laborador de Marratxipèdia.

Des d’aquí el nostre millor homenatge recordant el darrer article que ens va enviar:

Un euro per a l’ensenyament  (8-11-2019)

Aquestes darreres setmanes l’ecotaxa, l’impost turístic que es paga arreu d’Europa i que els nostres euroPePeistes (sic) volen suprimir, ha estat una de les vedets informatives en aquest petit país nostre. Unes vegades l’han treta a col·lació per torcar les llàgrimes als hotelers damnificats per la fallida de Tomas Cook, regraciant-los amb les bestretes de l’impost; altres vegades perquè la volen fer servir per allargar la línia de metro fins al parc Bit. N’Illanes, el podemita, la faria servir per a despesa social i, fins i tot, s’ha arribat a escriure que el PSOE la volia fer servir per a fer front la despesa corrent.

Permeteu-me dues consideracions. La primera és que estic convençut que el PP i l’ala radical extrema, que és Vox, no gosaran mai a suprimir l’impost. Ho faran servir com a arma electoral, com sempre fan demagogia en temes de càrregues fiscals. Però no és més que això: fumassa. Com per exemple, una jugada que feren quan manaven a Madrid que consistí a carregar un impostet a les elèctriques i varen ser aquestes les encarregades de fer-les revertir als pobres usuaris. Bé, no cal estendre’s més. La segona consideració que vull fer, i aquesta és majúscula i greu, és que l’ús comodí que es vol fer d’aquesta recaptació implica i posa ben de manifest el mal finançament a què estan sotmeses aquestes Illes. Un mal finançament que els partits del torn estatals no volen afrontar, ni reconèixer. Ni tampoc els lloctinents que senyoregen per la colònia.

Acaba de llegir l’article clicant damunt la icona: