Ens ha deixat, de sobte, sense avisar, en Sebastià Nebot «de can Serafí», amb només 66 anys.

Se’n va un company i amic, se’n va la seva empatia, la seva bonhomia, el seu talent, la seva curiositat, la seva lluita, forjada en cent batalles externes i internes.

Malgrat els reptes que la vida va posar al seu camí, va saber trobar el seu refugi i la seva llibertat particular en entorns que sabia escollir acuradament.

La mort no crec que li fes massa por, segurament gens ni mica. Conscient de la fragilitat de la vida, del temps que no espera a ningú ni a res.

«Estic bé», solia dir, perquè no miràssim més endins, i afegia un somriure per a confirmar-ho.

Ens deixes un silenci que ressona dins l’ànima de qui vas saber compartir sentiments, paraules, moments, pors i alegries, coneixements i dubtes.

Recordarem especialment aquelles trobades a les «Tertúlies Gabellines i Orientals», que ja mai més tornaran a ser les mateixes sense tu.

Ens queda el buit de la teva absència, Sebastià, però amb el consol del que hem compartit.

Descansa en pau, amic. Que la terra et sigui lleu.

Joan Mercant «Castus»