Si no fos que la cosa és seriosa i, a més d’un futur col·lectiu, alguns s’hi poden jugar, a títol personal, algunes pessigolles males d’empassar, per no dir lesives. Si la cosa, dic, no fos seriosa podríem mig afirmar que n’hi ha per llogar cadiretes. És cert que com observador m’he situat a una part de la graderia i això, com en el futbol, fa que sigui indulgent amb els meus i crític amb els contraris. Encara que pugui presumir, no només jo, sinó molta gent que ens miram la feta des del mateix bàndol, de tenir seny i de veure les coses amb un puntet o dos menys d’irracionalitat que els que s’ho miren des de l’altre costat. És cert, que nosaltres jugam amb avantatge perquè tenim a l’abast els dos caires – potser el poliedre i tot- de la qüestió, mentre que els altres només tenen una visió focalitzada. Es podia esperar alguna cosa més que el “a por ellos”? Són capaços de pensar alguna altra cosa?

Acaba de llegir l’article clicant damunt la icona: