Durant anys s’ha presentat el tancament de l’antic aparcament de Cala Agulla com a mesura necessària per protegir el medi ambient. Tot i això, molts veïns de Capdepera i Cala Rajada consideren que la realitat és més complexa i que les conseqüències de les decisions preses en els darrers anys no sempre han suposat una millora ni per als ciutadans ni per a la natura.

L’antic aparcament disposava d’aproximadament 320 places cobertes amb tendals, tot i que en els darrers anys es va permetre que el nombre de vehicles augmentés considerablement, arribant a estacionar gairebé el doble de cotxes i un nombre elevat de caravanes. Els preus tampoc no eren simbòlics: els turismes pagaven 6 euros per dia i les caravanes 15 euros. Tot i això, els serveis oferts no sempre estaven a l’altura. Els banys públics tancaven a les 18.00 hores, coincidint amb el final de l’horari de cobrament, deixant sense servei els que romanien a la zona posteriorment.

A més, la presència creixent de caravanes va generar problemes de convivència. Durant moltes nits els veïns van haver de suportar sorolls, música a alt volum, maniobres perilloses i concentracions de joves. En nombroses ocasions va ser necessària la intervenció de la Policia Local a causa de les molèsties ocasionades.

Després del tancament de l’aparcament, la zona de Sa Gravera va haver d’assumir gran part de la demanda. Tot i això, durant el darrer any la senyalització ha estat clarament insuficient. Els visitants que no coneixien la zona difícilment podien localitzar aquest aparcament alternatiu, ja que amb prou feines hi havia una indicació visible a l’entrada. Tampoc no es va percebre un esforç decidit per part de les administracions per buscar altres terrenys que ajudessin a distribuir el trànsit i alleujar la pressió sobre Cala Rajada.

Sovint s’afirma que la majoria dels usuaris de Cala Agulla accedeixen amb cotxe. Tot i això, convé recordar que Cala Rajada compta amb unes 23.000 places turístiques. Una gran part dels visitants es desplaça a peu cap a les tres principals platges del nucli urbà: Son Moll, Cala Gat i Cala Agulla. Per tant, identificar l‟afluència a la platja exclusivament amb l‟ús de l‟automòbil pot conduir a conclusions errònies.

D’altra banda, el nou aparcament projectat per a Cala Agulla també planteja interrogants ambientals. Encara que s’ubiqui sobre una finca agrícola, aquesta constitueix una autèntica illa dins un entorn protegit ANEI. A més, la carretera d’accés travessa zones igualment protegides i durant els mesos de juliol, agost i setembre suporta una congestió de trànsit elevada.

Per això, molts ciutadans es pregunten on queda realment la protecció mediambiental. Durant els dos darrers anys, després del tancament de l’antic aparcament, aquesta zona ha experimentat una notable reducció del trànsit rodat. Veïns i visitants han pogut gaudir d’un espai molt més tranquil per passejar, córrer o desplaçar-se amb bicicleta amb seguretat. La qualitat ambiental i paisatgística de l’entorn

ha millorat de forma evident.

La qüestió de fons no s’hauria de limitar a decidir si hi ha o no un aparcament, sinó a analitzar quin model de mobilitat i quin model de gestió de l’espai natural es vol per al futur. Molts veïns consideren que abans de tornar a concentrar centenars de vehicles al voltant de Cala Agulla s’haurien d’estudiar solucions alternatives, més ben planificades i més respectuoses tant amb la qualitat de vida dels residents com amb els valors naturals que es pretenen protegir.

La protecció del medi ambient no es pot mesurar únicament per la ubicació d’un aparcament. S’ha de valorar l’impacte global sobre el territori, el trànsit generat, la convivència ciutadana i la conservació efectiva dels espais naturals.

A més, hi ha una altra qüestió que mereix una reflexió profunda. Cala Agulla no és qualsevol platja. És considerada una de les platges més belles i emblemàtiques de Mallorca i precisament per això ja suporta una pressió enorme durant els mesos d’estiu.

La creació d’un aparcament de 450 places a escassos metres de la platja es pot convertir en un poderós efecte crida. Facilitar l’accés directe amb vehicle privat atraurà més visitants procedents de tota l’illa, precisament cap a un espai que ja està saturat durant bona part de la temporada alta.

Per això sorgeixen preguntes que molts ciutadans consideren legítimes. Si el nou aparcament disposa de 450 places, ¿qui garantirà que no es torni a repetir la situació del passat i acabin estacionant molts vehicles més? Quins mecanismes de control existiran per evitar la sobresaturació? Hi haurà vigilància permanent? S’ha de limitar realment l’accés un cop completat l’aforament?

També preocupa la gestió nocturna de les instal·lacions. L’experiència dels darrers anys va demostrar que la permanència de vehicles i caravanes durant la nit va generar problemes de sorolls, festes improvisades, música a gran volum i actes incívics que van afectar tant els veïns com l’entorn natural.

Per això, molts residents consideren imprescindible conèixer si el nou aparcament romandrà obert les vint-i-quatre hores o si, per contra, es tancarà durant la nit per evitar que es tornin a produir situacions de gamberrisme i molèsties. La protecció del medi ambient no consisteix únicament a preservar el paisatge; també implica garantir el descans dels veïns, evitar activitats inadequades i assegurar una gestió responsable d‟un espai natural tan valuós.

Si l’objectiu és protegir Cala Agulla, la discussió no s’hauria de centrar únicament en on ubicar els cotxes, sinó també com limitar la pressió humana sobre un entorn que ja es troba al límit de la seva capacitat durant gran part de l’estiu.

Gràcies i salutacions

„una Gabellina“

Fotos arxiu