Entenc que l’aigua ha de ser reutilitzada tants de pics com sigui possible i per tant seria mes útil, segons jo, que es fes una xarxa d’aprofitament per a les cisternes dels vàters d’aquests pobles. Tots sabem que fer servir aigua potable per a aquests usos és un altre desbarat. Però no va per aquí l’ús que s’hi vol donar, ja que la inversió ha estat feta pel Ministeri d’Agricultura i aquest no té cap intenció de variar-ne l’ús. Maleïda burocràcia.

Pens que les inversions que es fan per part de les administracions haurien d’estar pensades per donar un benefici al territori on es destinen i no ser únicament una transferència de doblers sense cap ni peus. Aquí, per desgràcia, no queda sector primari, ni tampoc en tot Mallorca, que sigui rendible per a qui hi fa feina, ni de manera tradicional ni a nivell professional. Els productes no tenen canals de distribució adients entre el productor i el consumidor, la venda per part del mateix pagès no té cap facilitat per part de l’administració (llocs sense taxes als mercats locals), els productes ramaders es troben a un preu equivalent al de 20 anys enrere, mentre els pinsos i els adobs tenen un preu de 20 anys endavant, i encara hi ha tècnics al Ministeri d’Agricultura que no s’han adonat que a Capdepera no fa cap falta un pla de consolidació de reguius, perquè no hi ha reguius que consolidar. Però algú, un vespre va anar sopar a una finca d’Alcúdia, i entre botella de vi i botella de vi, i amb espectacle inclòs de cavalls menorquins, va tenir la inspiració de regalar-nos una bassa als gabellins, perquè va considerar que havíem de tornar a les arrels, tornar als prats per sembrar pomeres i pereres de tota casta, tarongers, llimoneres, serveres, atzeroles i cirerers, perquè nosaltres no sabem el que ens convé, pobres mortals! Però el ministre, com sempre  vetllaria pel nostre interès i benestar, sense esperar res a canvi, ja n’estava pagat just per estar al servei dels ciutadans.

N’estic fart de la majoria de polítics que han perdut el món de vista, dels betzols del seus voltants que no diuen el que pensen realment per no perdre la mamella, de la majoria de ciutadans que ja passam de participar activament i amb compromís en les decisions que ens afecten directament, com si no anàs amb nosaltres. Ens convé despertar-nos si no volem no ser-hi a temps de redreçar les coses que consideram importants i properes.

Ulls espolsats i fora son. Salut.

Joan Terrassa Lliteras