Primera part: l’administradora Cristina O. i el seu col·legi
La primera administradora de finques que vaig conèixer – na Cristina O.- va ser en una reunió informal informativa sobre les ajudes dels Fons Next Generation on me varen convidar dos copropietaris de la finca on es troba la meva vivenda. Acabada aquesta reunió genèrica i informativa, sent jo presidenta de la comunitat acabada de fundar, ella i els dos copropietaris me varen pressionar per a cedir-li el quadern d’actes per tal de fer constar com a vots vinculants les opinions que s’havien emès. Com que no cedia, poc temps després va canalitzar una convocatòria d’una junta per a destituir-me i nombrar-se. Com veurem més endavant, el col·legi d’administradors de finques de les Illes Balears (CAFBAL) va promoure i facilitar aquesta destitució.
Mesos després, en l’acta d’una junta se va inventar un punt de l’ordre del dia i que jo havia votat a favor. La falsedat d’aquesta acta ha estat reconeguda judicialment.
Al cap d’uns quants mesos més, va inventar-se que jo havia assistit a una junta i votat a favor. La falsedat d’aquesta acta ha estat reconeguda en una junta posterior de la pròpia comunitat.
A la darrera junta que va convocar, sent uns dels punts de l’ordre del dia la interposició d’una suposada «querella criminal» contra jo, vaig assistir-hi acompanyada i per això me va prohibir l’entrada, de manera que la junta va acabar sent nul·la, ja que no es va publicar cap acta.
Aquesta administradora va dimitir el 13 de novembre de 2023, segons diu al seu escrit a causa de «continuas coacciones y amenazas» per part meva, «reservándose el derecho a interponer cuantas denuncias se consideren necesarias contra dicha señora», denúncies que encara estic esperant.
Naturalment, al llarg de l’exercici d’aquesta administradora en la nostra comunitat, me vaig posar en contacte amb CAFBAL mitjançant reclamacions en reiterades ocasions.
La primera va ser el desembre de 2022, denunciant les pressions per part de l’administradora per a considerar que la reunió informal havia estat una junta amb vots vinculants i per a què com a presidenta no obrís un compte bancari tot i que s’havia aprovat en la junta fundacional, així com per publicitat enganyosa i la seva negativa a fer contracte. El col·legi va respondre «no puede aceptarse tal reclamación» perquè «[el propi col·legi] no puede entrar a dilucidar sobre la bondad o no de los acuerdos adoptados en la Junta de Propietarios de una Comunidad».
Tot i haver resolt arxivar la queixa i sense fer-ho constar en la resolució, CAFBAL la va transmetre immediatament a l’administradora, fins i tot abans de respondre’m a jo, facilitant així la ja esmentada represàlia conseqüent, a mode de junta per a destituir-me, que me va venir totalment de sorpresa. Aquesta maniobra del col·legi per davall la taula, la qual evidentment considero tan irregular com lesiva, es va posar en mans de l’Agencia Española de Protección de Datos que va desestimar i actualment està judicialitzat a l’Audiencia Nacional.
De les següents reclamacions seria a destacar també la que vaig interposar el setembre de 2023 relativa a l’oposició de l’administradora a permetre’m consultar la documentació custodiada de la comunitat, tal com prescriu l’article 20 e) de la Llei de Propietat Horitzontal i alguns articles dels Estatuts. El col·legi va resoldre «no puede aceptarse la queja presentada» i «esta solicitud de acceso a la documentación debería hacerse a la comunidad para que reunida en Junta y como punto del orden del día sea sometido a la votación de los propietarios». Com que també considero aquesta maniobra tan lesiva com irregular, aquest assumpte es va judicialitzar a la Plaça n. 4 de la secció Contenciós-Administrativa del Tribunal d’Instància de Palma. El 21 de gener de 2026 el tribunal va emetre sentència desfavorable als meus interessos i la sentència va ser recorreguda amb una apel·lació.
Una altra reclamació a esmentar seria la que vaig interposar a causa que un acta va trigar més tres mesos i vint dies en arribar-me, incomplint l’article 19.3 de la Llei de Propietat Horitzontal, que estableix el tancament de l’acta als deu dies, a més d’altres disposicions. Era l’acta on l’administradora afirmava falsament que jo havia assistit (i votat a favor). Com era previsible, una vegada més, CAFBAL va acordar arxivar-ho, considerant l’escrit un «expediente informativo de queja» i després d’haver rebut unes al·legacions segons les quals l’administradora havia tengut «problemas informáticos». La desestimació de CAFBAL de la sol·licitud d’apertura d’expedient disciplinari ha estat també judicialitzada.
La paraula col·legi prové de les paraules llatines cum i legare. La seva etimologia té a veure, per tant, amb el significat «escollit conjuntament». Però legare té a veure també amb les paraules llei i llegat. En el dret i la política romana els col·legiats eren personatges escollits per a la realització d’una funció important i tenien entre ells una funció de vigilància i poder de vet, tot i tenir – i precisament pel fet de tenir – un estatus semblant, sense cap jerarquia. Tal com es recull als textos de Ciceró entre d’altres, aquesta era una manera de desconcentrar el poder i de prevenir la tirania.
Com que aquest col·legi no pareix cap col·legi hem consultat la seva web per conèixer millor el seu funcionament. Ja res ens sorprèn però el cas és que no compleix la llei de transparència, en no tenir publicades les dades que han de ser públiques com: documents pressupostaris complets, memòries anuals d’activitats, convenis i acords, retribucions de càrrecs electes i, el que és molt important, model de prevenció de delictes (compliance penal). Donada la situació, el que hem fet és presentar una instància d’accés a informació pública. Segons estipula la llei, tenen un termini d’un mes per a respondre.
Agnès Torres i Bonet
19 de juny de 2026
