Xiroi Disco Pool (III): DJ Toni Garriga: el 4×4 de Xiroi

Xiroi l’any 1986 amb Toni Garriga com a Director i Discjoquei

Quan tenia onze anys, després de dinar, un grupet de quatre amics ens trobàvem a cal meu cosí abans de tornar a escola. Els seus pares acabaven d’adquirir una columna de so Teac amb amplificador, ràdio, plat i doble pletina. Posàvem una mica de tot, però allà on jo em fonia de plaer era amb els cors de Queen: glòria al so dels vinils nous, a l’estéreo i als japonesos que havien fabricat aquelles caixes. Déu salvi a Freddie Mercury i la multipista!

En Thomas deia que allò dels Queen ja estava passat, que ell ja era més de Motörhead i el heavy metal. Per a mi, entre el bigoti disfònic de Lemmy Kilmister i el bigoti de diva de Freddie Mercury, no hi havia punt de comparació. Tot sigui dit sense ànim d’ofendre i amb el més gran dels respectes pels autors d’Eat the rich.

Mentre germinava la meva addicció a Queen, tot just a quaranta cinc quilòmetres a ponent, un jove de quinze anys anomenat Toni Garriga, ja havia passat aquella pantalla. Quedar amb els amics per escoltar Pink Floyd o Led Zeppelin, fet! Muntar “guateques” i punxar cançons lentes per ballar amb les al·lotes, fet! Punxar a canvi de begudes a “S’Escaire” d’Inca, fet!

Amb els vuitanta recent estrenats, la pantalla en la que estava immers en Toniet era aconseguir que les festes de l’institut per pagar el viatge d’estudis fossin un èxit. Llavors, tirava dels discos que li deixaven els amics i els que podia anar comprant amb la paga que li donaven els pares, un administratiu de gestoria i una perruquera. Amb els anys, havia aconseguit un repertori on feia ballar com bojos a centenars de persones alhora. El nostre amic havia tastat la sang i continuaria cercant-la durant dues dècades. “A DJ was born”.

Segons en Toni, va néixer just en la millor època per ser discjoquei: “Per jo, sa millor època musical de la història varen ser els setanta i els vuitanta: pels grups i solistes que hi havia; pel seu talent que els permetia composar les seves cançons; pels gèneres que van sorgir; per la diversitat que hi havia… Actualment l’autotune ho ha destruït tot, els productors deixen molt que desitjar, falta talent i amb un ordinador qualsevol fa una cançó… Avui la gent no balla, van a veure el Dj de cara a un escenari amb el mòbil a la mà. La nostra missió era fer gaudir a la gent, que ballassin i arribassin a suar perquè beguessin molt donant benefici a la discoteca. Jo m’ho passava bé i la gent s’ho passava bé amb jo. Per això em vaig fer discjoquei. Aquesta professió, actualment, és més màrqueting que una altra cosa”. Aquesta no l’havia vista venir: la missió del DJ, des del punt de vista més materialista, era fer set.

En Toni va començar a punxar a Menta, Port d’Alcudia, quan tan sols tenia 18 anys. Una altra disco amb piscina (exterior).

El talent d’aquell jovenet es va difondre i en Toni va començar a rebre ofertes com ara anar a punxar a l’Hotel Formentor per a una exclusiva festa de carnaval de luxe amb molt de famoseig. La festa va ser sumptuosa per a tothom menys per en Toni que no va veure ni un cèntim. Li va fer tanta ràbia que quasi mig segle més tard encara recorda el nom de qui era el director del Formentor d’aleshores. Però aquelles sotragades formaven part del camí per fer-se un nom. I va funcionar. Al cap de pocs mesos, l’any 1982, amb divuit anyets, va fitxar per una de les discoteques amb més renom de Mallorca: Menta, al Port d’Alcúdia.

Allà es va trobar amb professionals dels plats com DJ Rodolfo (Eivissa), DJ Luis Doobie (Abraxas), DJ Raúl Orellana (Studio 54, Barcelona, DJ convidat uns mesos a l’estiu) i DJ Julio Barrera (Tramp’s), que en pau descansi. Per a ell va ser com entrar al Hogwarts dels punxa discos, allà començava la màgia.

En Toni amb Joan Llompart i Julio Barrera abillat per fer de DJ o sortir a Los Soprano. En Toni és el de l’anunci de dentífric.

A principis de 1986, amb vint i un anys, mentre estudiava tercer de Turisme a l’Estudi General Lul·lià de Palma, es va presentar a la selecció de personal que havia encarregat Mateu Gili, propietari de l’hotel homònim als baixos del qual hi havia Xiroi. I el varen triar ordenant-lo no només DJ de la sala sinó també director de la discoteca.

Tan sols feia un any que son pare, amb només quaranta-cinc anys, havia mort per una malaltia. La nova feina li permetria donar una mà a sa mare i els seus germans petits per tirar endavant la família. I ho va fer amb gust perquè aquella feina i la bona música li encantaven. A partir de llavors, dormiria poc, però el poc que dormiria ho faria de gust i guanyant un bon sou.

L’any 1986, en Toni va donar l’oportunitat a Paco Romero per convertir-se en DJ professional al seu costat.

 

Missió, omplir la pista. D’aquesta època crida bastant l’atenció dues coses: obviament, no hi havia ni un mòbil perquè encara no s’havien inventat així que la majoria dels caps estan drets; i, segon, tothom estava prim. Devia ser per les ballades que ens pegàvem o que encara no hi havia ultraprocessats?

Invitació i material gràfic de l’inici de temporada del 86. En Toni ha guardat innombrables records gràfics i sonors que ens ha cedit molt amablement per a aquesta publicació.

Florentino, Jordi (cambrer i Rpp), Juan i Toni Garriga a la cabina de Xiroi, quan estava al costat de la barra de l’entrada a la dreta.

Darrere en Toni, “Underground”, single de David Bowie de la pel·lícula “Labyrinth”, una genialitat de Jim Henson, el de Los Teleñecos. I a la dreta, “Gambler” de Madonna, una cançó que també va formar part de la banda sonora d’una pel·lícula, “Vision quest”. La cara espantada que apareix darrere na Madonna no l’dentificava fins que li vaig demanar a en Toni que en dos segons em va dir: ”Wham, “Wake me up before you go-go”. De cap eh !!!”.

Efectivament! Està clar que té bona memòria.

Aquell 1986, en Toni va començar a organitzar festes temàtiques. La idea era atraure a la gent amb música bona i variada però sobretot, potenciar els seus shows fent servir molt el micròfon. Cantar damunt de bases musicals es va convertir en una de les seves especialitats. Cada temporada incorporava dos o tres temes al seu diferents shows, amb intros espectaculars d’audio i llums. Aquest era un dels seus temes:

William Pitt – City Lights (Extended version) 1986

En Toni m’ha promès que intentarà aconseguir-me la seva versió que deu romandre perduda entre més de 1.200 cintes de cassette que té pendents de digitalitzar.

Record que la va interpretar fora de la cabina quan va presentar un dels concursos anuals de Miss Xiroi on feia a vegades de presentador. Jo era l’encarregat d’advertir a les concursants que anàssin alerta a pegar amb el cap al sostre quan pujaven a l’escenari. Deia una cosa similar a “Pass auf mit der decke”. Juntament amb “Frei karten für Xiroi?” i “Ich glaube ich habe eine kleine süße katze gesehen” (em sembla que he vist un dolç gatet) van ser de les poques frases que vaig aprendre a dir en alemany (encara avui). Com que quasi tothom sabia anglès, amb aquell idioma ja feia. Una llàstima.

Ara, després d’anys dedicant-me al sector de la comunicació, encara valor més la feina que feia en Toni en aquelles ocasions. Per cert, en aquells anys, centenars de cintes de cassette amb les seves sessions volaren des de la cabina de Xiroi o des de la recepció de Sa Gili cap Alemanya i a molts de xiringuitos de platges de tot arreu.

Festa del 1er aniversari de Xiroi amb la discoteca plena fins a la bandera.

 

Els concursos de Miss semblen del passat, però enguany encara se celebra el concurs de Miss Univers, entre d’altres.

 

Aquí davall teniu dues sessions de 1986 del XIROI enregistrades per DJ Toni Garriga una amb el seu Show amb micro i música variada i a la segona sessió només de música.

Les podeu escoltar i/o descarregar (si el Drive us diu que no pot comprovar si hi ha algun virus, no en faceu cas, no n’hi ha cap).

Demanau a qualcú que encengui i apagui els llums de l’habitació. Posau unes gotetes de clor de piscina a l’ambient. Tancau els ulls i vos teletransportareu directament als anys vuitanta al centre d’aquella pista blanca mentre ressona la veu d’en Toni amb reverb: “Xiroi Disco Pool!”.

1986 – DISCO XIROI – DJ Toni Garriga – SHOW (M3).mp3

1986 – DISCO XIROI – DJ Toni Garriga – MUSIC (M2).mp3

 

Parlant de cantar damunt bases pregravades, l’agost de 1986, Xiroi va tenir l’honor de rebre la versió femenina de Modern Talking: na C. C. Catch. No és estrany que sonàs dins aquelles coordenades sonores, tenint en compte que darrere hi havia en Dieter Bohlen, la meitat d’aquest duet. Aquests dos alemanys varen convertir l’eurodisco en una forma de persistència acústica que, en aquella època, era impossible d’esquivar. Els Modern Talking varen demostrar que una melodía pot ser alhora irresistiblement ballable i objecte de debat estètic quaranta anys després. Deixant de banda els detractors, el públic els va premiar convertint-los en el segon grup alemany amb més discos venuts de la història: 120 milions. Teoricament, en vendes només els van superar els “Scorpions” i “Boney M”.

Personalment, en sentir na C. C. o els Modern, el que em venia a la memòria era un bocí de “La ley” de Radio Futura publicada el 84: “Aquella estúpida canción, promesa de un verano eterno”. Santiago Auserón, de les millors coses que van sortir de la Movida. Per a mi, la millor, sens dubte, diguin el que diguin els fans de Modern Talking.

Na C. C. va cantar quatre cançons i va cobrar 350.000 pessetes, uns 6.700 euros actuals. Diga-li tonta a na C. C. Pos un enllaç al seu major hit, tu mateix si hi cliques.

CC Catch – Cause You Are Young (HD)

Però la visita a la cabina que en Toni recorda amb més carinyo és d’una altra cantant. Na Rocio Durcal aquella nit havia actuat a Cala Rajada i va anar a fer la darrera a Xiroi. De cop, aquella dona s’acosta a la cabina:

-¿Me puedes poner algo de Al Jarreau?

I tant que li va posar! “Boogie down”, un temacle. Aquella dona no només era una gran cantant de ranxeres amb un físic espectacular, també tenia un excel·lent gust musical. En Toni va quedar enlluernat.

Rocío Dúrcal (1944-2006) va participar en diversas gales i esdeveniments a Cala Rajada junt amb altres estrellas de la daurada època dels vuitanta.

Al Jarreau – Boogie Down (Official Video)

 

Miquel Piris