Toni Garriga és un DJ amb ànima de documentalista: té arxivades fotos, cintes d’àudio, de vídeo, material imprès i milers de vinils de tota la seva carrera com a discjòquei. Amb aquest material i els seus records, hem fet aquesta entrevista a quatre mans on retrata la professió dels punxadiscos a Mallorca durant les dues darreres dècades del segle XX. Són records d’uns anys molt especials pels que fa una estona -no tanta, o això sembla-, encara érem joves. Atenció a les sessions i fotos que ens regala de Xiroi i Physical, autèntiques joies que et pots descarregar als teus dispositius i reviure aquelles nits glorioses.
—Explica’m els teus inicis?
Vaig néixer a Inca (Mallorca) el 9 de setembre de 1964, tenc dos germans petits, na Joana i en Vicenç. De jovenet, gràcies als cosins d’Inca, Palma i als amics, escoltàvem molta música bona i diferent, i alguna d’importació. Això em va permetre avançar-me una mica en aquells anys 70 i 80, amb discs de vinil i cassets que ja comprava per catàleg —qui no recorda Discoplay?— i, més endavant, comprava per Palma, Londres i Alemanya o bé me’ls duien els amics estrangers.
—En quin moment comences a punxar?
Des de 1978 molt jovenet, vaig començar a punxar a les festes de l’Institut Berenguer d’Anoia a Inca pel viatge d’estudis i a les “gales de tarda” de la discoteca S’Escaire de tant en tant a Inca (als baixos del concorregut i avui ja tancat Bar Sa Punta). No cobrava ni un duro, però m’agradava molt i així és com vam començar molts en aquella època.
Després vaig tenir la meva primera feina com a professional, entre 1980 i 1981, amb setze anys, a la discoteca Blocs (Port d’Alcúdia). Hi feia feina cada dia, punxant tota la nit amb dos plats Lenco L75, que era el que hi havia a tot arreu. Eren uns plats molt robustos, però difícils per fer de DJ; en aquells anys encara no es feien mescles com ara, després vingueren els plats Technics, amb ells va començar la història dels Old School Djs (els discjòqueis de la vella escola).
1980 DISCO BLOCS – DJ Toni Garriga – (Pto. Alcudia).mp3
“Totes les sessions de música d’aquesta pagina se poren escoltar i/o descarregar, els arxius estan lliures de virus, i si vos demana si voleu continuar podeu dir que si a tot”
—Quin va ser el primer disc que vares comprar?
“Regatta de Blanc”, de The Police. El vaig comprar l’any 1978 a “Discos Jonch”, al carrer dels Oms de Palma. Em va costar unes 800 pessetes, i encara el tenc.
—Quines influències has tengut musicalment?
A mi sempre m’ha influït la bona música, feta per bons músics. M’agrada el rock clàssic, també el funk, el soul i la música de ball, però de jovenet sempre m’ha agradat el rock clàssic i progressiu. S’ha de tenir en compte que eren altres temps, i la música influïa molt als joves: eren les nostres “xarxes socials” d’ara.
Per exemple, a mi em va marcar molt, amb setze anys, anar amb un grup d’amics d’Inca a gaudir del festival “Selva Rock ‘80”, el nostre “Woodstock” Mallorquí. Aquest concert va convocar més de 15.000 persones al petit poble de Selva. Vàrem pagar vuit-centes pessetes pel bitllet d’entrada i hi va haver musica desde les nou del vespre fins a les sis del matí amb grups com Camel, Doctor Feelgood, Guadalquivir, Gas, Coz, Max Suñer, La Banda Trapera del Río o Salsa Picante.
Aquí teniu es poster original del Selva Rock 80 dels arxius que guarda en Toni des de fa anys com un tresor.
Imatge d’aquella nit del 2 de Agost de 1980 al camp de futbol de Selva.
L’actuació del grup de rock progressiu “Camel” va ser tan memorable que dos anys després, al seu LP “The Single Factor”, li varen dedicar una cançó a Selva:
Els Doctor Feelgood amb el seu “Back In The Night” varen crear una gran expectació i repetiren a un altre Selva Rock:
Back in the Night (2025 Remaster)
Un altre gran concert aquell mateix any va ser el “Ca’n Picafort Rock”, amb Eric Burdon (ex The Animals), Kevin Ayers Band, Medina Azahara, Burning i Goma. Encara que no figura al cartell, també va actuar Eric Bib. Minin (Miquel Figuerola, un gran batería) i Joan Bibiloni van tocar junts amb Kevin Ayers.
Aquí teniu es poster original del Ca’n Picafort Rock 80 dels arxius que guarda en Toni desde fa anys
La cançó més coneguda d’Eric Burdon Walker (nascut al 1941) quan estava amb els Animals:
The Animals ~ House Of The Rising Sun | 1964
Kevin Ayers (1944 – 2013), ex component de “Soft Machine”, tocava des de Rock Psicodèlic mesclat amb Rock Progressiu, Folk, Jazz-Rock i Pop. Amb veu de baríton, era sofisticat i tenia tocs d’humor. Ayers està enterrat al cementiri de Deià a Mallorca on va viure molts anys.
Kevin Ayers “Beware Of The Dog II”
“I parlant de varietat, aquí vos deix una sessíó feta amb molt de sentiment i emoció. No deixem que aquesta bona música Disco dels 70s s’evapori sense que el màxim de gent l’escolti o la recordi. Els artistes que apareixen en aquesta sessió i els seus temes s’ho mereixen, “Time To Remember”.”
70s DISCO MUSIC – DJ Toni Garriga Mix – VOL 1.mp3
Amb aquelles experiències del 1980 em vaig adonar que volia transmetre la música que escoltava a altra gent, i ser discjòquei va ser una molt bona idea, perquè duia a les venes una amplia cultura musical i ja havía punxat discs a bastantes festes, reunions i “guateques”.
Al cap d’uns anys, compaginava els estudis de Turisme a Palma mentres feia de DJ els caps de setmana al Port de Alcudia. Quan sortíem, sabíem on trobaríem ambient: a “La Sirena” (Cala Major), a veure en Paco i n’Andrés; o per Palma, a “Abraxas” (l’original, on treballava el nostre Johnny de Xiroi) on punxaven en Rocky i n’Antonio. Era un luxe de veritat, molt bona música i un gran ambient.
També m’agradava molt anar a veure i escoltar en Bernat i en Julio Barrera a “Tramp’s” a Can Picafort, és inoblidable per al meu cor musical. L’expropietari de Tramps, Toni Socias, es va unir a altres socis per a reformar “Stamp” i obrir la discoteca “Menta” al Port de Alcudia l’any 1982.
A Tramp’s només es punxava música blanca; rock, pop etc. Allà vaig veure actuacions increïbles, com la de Kevin Ayers en directe.
Aquella discoteca era molt coneguda per la seva música totalment diferent i poc comercial.
També sortirem per Blocs, Bell’s, Bellevue, Puppy Love, Metro al Port d’Alcudia i a Flippers al Barcarès o a Marxa Fresca i Chivas al Port de Pollença.
Eren les discos de moda d’aquell temps on es punxava un poc de tot.
Els Discjòqueis de Bell’s Thomas Mir, Joan Llompart i Fabrice amb uns joveníssims Julio Barrera i Toni Garriga (DJs de Menta) sobre l’any 1982-83. “Llavors férem les primeres festes de DJS per diversió. La comunió, el bon rotllo i les ganes de triomfar eren palpables. En Thomas i en Joan varen acabar la seva etapa de DJs al “Menta” del Port de Alcudia i al “Marxa Fresca” del Port de Pollença.
—Quins gèneres musicals són els que més t’agraden?
És difícil, perquè hi ha música bona de tots els gèneres, i jo crec que un bon DJ no ha de posar allò que li agrada a ell, sinó allò que la gent, que paga l’entrada i/o les copes, vol escoltar. Els DJs han de tenir la pista i part de la sala ballant (això abans passava; ara, ni de conya). A les discoteques abans es posaven els gèneres musicals que estaven de moda i la varietat era molta i molt bona.
Conec molt bé la música dels anys 70, 80 i 90, tant la música “blanca” (rock, rock classic, pop, new wave, techno pop, british, so Manchester, moguda Madrilenya etc.) com la música “negra” (funk, soul, rap, hip-hop, reggae, rhythm and blues etc.), i per descomptat, la música “de ball” en els seus diferents estils: cool tempo, disco music, dance, trance, techno, house, house clàssics i soulful, aquests tres darrers són els meus preferits actualment a excepció del tant de moda ara afro house que no m’agrada gens ni mica.
—Quin tipus de DJ et consideres?
Polivalent, tot terreny (puc posar música de qualsevol gènere), diferent (per emprar un ratet el micro, cosa que no tothom ho pot fer, si m’ho demana l’ambient), però sobretot em consider un DJ de la vella escola (Old School DJ), que encara avui en día és molt respectada per la majoria de DJs. Els discjòqueis novells ens anomenen “DJs dinosaures” per vells i al límit de l’extinció.
—Has treballat sempre a les millors sales: Menta, Xiroi, Physical, Pacha i BCM. Quins records en guardes?
De MENTA, la qualitat musical i l’emoció de començar a ser DJ, va ser una sala capdavantera al nord de Mallorca amb piscina exterior, molts de jardins i un grill on la gent podía menjar a qualsevol hora.
Imatges del principis de Menta al 1982-83
Menta era molt coneguda pel seu ambient, la seva música i les festes temàtiques. Els caps de setmana de tot l’any i durant l’estiu, era sempre ben plena de gent, com moltes altres discotecas dels 80s i 90s. Actualment està tancada però el seu propietari la conserva en molt bon estat.
Allà vaig tenir el plaer de conèixer a Rodolfo (que venia d’ Eivissa), Luis Doobie (Abraxas) de qui em va agradar el seu estil amb el micro i els seus shows, i per les seves seleccions musicals i per passar-ho “bomba” punxant amb ell. Amb el gran Julio Barrera, rèiem molt. Era molt graciós, pero ens va deixar fa uns anys, una llàstima.
Al Menta en Toni hi va estar en dues etapas de final d’estiu del 1982 fins al 1984 i després hi va tornar al final del 1990 i tot l’estiu del 1991
1983-84 – DISCO MENTA – Vol. 1 – Julio B & Toni G.mp3
1991 – DISCO MENTA – Only Music – DJ Toni Garriga.mp3
De XIROI record que quan hi vaig arribar, el 1986, amb 21 anys, com a director i discjoquei, era un diamant en brut, molt semblant a Menta. D’estil eivissenc, amb la piscina més guapa de totes les que he conegut i molts de visitants. Sempre era el més comentat.
Vista de la piscina de Xiroi, ja climatitzada, on la marxa era refrescant fins i tot a l’hivern (slogan que se va emprar per atraure al públic de les illes)
Allà es va formar un gran equip humà, una gran plantilla. Tenia el suport de la propietat al mil per cent. A partir de 1986, va ser molt coneguda a tota l’illa i, sobretot, a Alemanya on se la va promocionar molt. Aquells anys venia una gentada de tot arreu.
L’any 1987, a final de temporada, vàrem organitzar la primera festa “autentica Xiroi” a l’hotel Sheraton a Essen (Alemanya). La retrobada entre clients alemanys i treballadors de Xiroi i de l’hotel Gili va ser massiva
Aquell vespre varem punxar els vinils que havíem duit de Xiroi en Toni Serapio i un servidor (ens va dur una feinada). Tant musicalment com amb assistència de gent va ésser un gran èxit.
En Guillem (Cap de personal de la Gili i mà dreta de Don Mateu, propietari de l’Hotel Gili i Xiroi) amb DJ Toni Garriga que va punxar juntament amb en Toni Serapio aquella nit a la primera festa de Xiroi a Alemanya (Essen).
Al 1988-89 Xiroi ja s’obria els caps de setmana amb una gentada. Hi havia molta marxa i gent venguda de tot arreu gràcies a les ofertes de cap de setmana de l’Hotel Gili que obria tot l’any. Va ser la disco de moda a Llevant durant aquells anys.
Musicalment érem jo i DJ Matias Ximelis a qui havia conegut a Palma al “Yoh!” de Jaume III. No va posar cap problema per venir al Xiroi.
En Toni ens comenta que en Matias Ximelis era un autèntic crac com a DJ i feia les mescles perfectes. En Matías també va estar a “Menta” al final de la seva trajectòria.
“Amb DJ Carlos Yáñez al 1988-89, que ens donava una mà de tant en tant a un servidor i al DJ Matías Ximelis”
Xiroi 1988 ¡Xiroi Me Gusta! (Showtime). A veure quants en recordeu dels que presenta en Toni al micro.
1988 – DISCO XIROI – Showtime – DJ Toni Garriga.mp3
—Quin va ser el dia que hi va haver més gent a Xiroi?
La festa del primer aniversari, el 1986. Espectacular, ple fins a la bandera. Quan varen treure el pastís, només hi havia un petit espai al mig de la pista. Va ser gros de veritat, i amb molta gent embogida també per la piscina.
— I la nit més divertida?
Jo m’ho passava cada dia, perquè si un DJ no s’ho passa bé, mal anam. A Xiroi, per a mi totes les festes de l’escuma eren molt divertides. Se’n varen començar a fer des del 1989 i Xiroi va ser pionera a la comarca de Llevant.
La gent s’ho passava molt bé: era tota una festa i molts acabaven remullant-se a la piscina o a la platja de son moll
—I el moment més funest?
Ho sabien a tot el complex, els treballadors i “ràdio calle”: amb els canvis obligats de la propietat que vendrien, era qüestió d’un parell d’anys que Xiroi tancàs. Jo això ho sabia desde el 1986 i tots els treballadors també. I aixì va ser, una llàstima.
De PHYSICAL per a mi va ser el millor de Cala Rajada en quant a ambient constant i música. Als noranta no tenía competencia. Gràcies a la seva situació cèntrica a Cala Rajada, sempre tenia gent.
Al principi hi vaig estar uns mesos a finals de 1989, quan la duien els germans Galmés (na Rosa i Bernat) i també funcionava molt bé. Jo acabava d’arribar d’Alemanya de comprar música i de punxar a dos esdeveniments, a Düsseldorf i Essen. Na Rosa i en Bernat es varen portar de conya amb mi. En aquell temps vàrem formar equip amb en DJ Francesco (el Católico) i DJ Paco Romero.
De Physical en destacaria el so que era impressionant. La cabina dels DJs era al mig de la sala i formava part de la pista de ball a partir de la gran reforma de 1992, realitzada per Pasqual Ribot, que també era soci de Menta.
DJ Toni Garriga & DJ Toni Monjo al Physical quan la cabina estava aferrada a la pista.
Fotos de Physical als anys vuitanta de Bernat Galmés i Silke Breitsprecher.
—Qui varen ser per tú els Germans Galmés a Physical…
Bernart va ser la primera persona que em va portar a Cala Ratjada a finals del 1985 i vaig estar uns mesos amb ell, en Rafa i Angel (DEP) a l’antic Life, després vaig estar a Xiroi i al Physical al 1989 a final d’estiu, en resum aqui teniu un document històric gràcies a na Rosa i Bernat Galmés
El primer logo del Physical i fotos de l’època del germans Galmés (Rosa i Bernat)
El segon logo de Physical des de 1992 realitzat pel reconegut artista Marto (també va ser el creador del logo de Xiroi i decorador de les festes de Menta, entre altres llocs)
Per a Physical mi era una sala molt top des del 1992, però als 2000 a una reforma posterior varen posar la cabina dels DJ al costat de l’entrada -un canvi que no em va agradar gens-, jo ja estava retirat des del 1999, però molta gent m’ho comentava i hi vaig punxar una nit el 2014 pel meu 50è aniversari i francament era millor abans.
L’any 2025, la família Ribot va deixar l’arrendament del local després d’uns trenta-tres anys. Així, Physical va acabar per sempre. Mai més tornarà, Physical ja es història de la nit Mallorquina.
L’equip de cabina que va inaugurar el Physical de Pasqual Ribot l’any 1992
DJ Tonetti, DJ Toni Garriga, DJ T. Monjo i LJ Jose Ignacio al Physical any 1993
Allà vaig compartir desde el 1992 cabina amb DJ Tonetti (DEP) i DJ Toni Monjo (Inquer) que va començar de lightjockey (LJ) amb jo. També guard bons records d’en Mario i en José Ignacio que van ser LJs.
El 1997 vaig acceptar un nou repte com a director i discjòquei al Physical on vaig tenir en José A. Moya “Vadó” al meu costat com a subdirector. Vàrem fer una molt bona temporada on destacaria sa festa “Top dance” del programa de TV que s’emetia els dissabtes a migdia “Tiempo de Ocio” amb Kike Martí (Antena 3 TV). Aquell dia vàrem fer rècord històric d’assistència i caixa.
A destacar la festa de presentació de “The Monarch” i el seu tema “I Like The Way You Work It!” (J. Campos, I. Indart, J. Colors, T. La Roca) que va arribar a ser un hit per tot Europa.
També vàrem organitzar diverses festes amb DJs nacionals i internacionals.
Caba Kroll DJ i Productor Alemany dels 90 que va llançar numerosos hits amb el nom de “Bass Bumpers” amb DJ Toni Garriga & DJ Toni Monjo al Physical
1996-97 – DISCO PHYSICAL BEST – DJ Toni Garriga.mp3
De PACHA a Can Picafort, abans s’havia dit “Rojo Vivo” entre altres. Va ser una aposta molt arriscada de Luis Doobie i Valentín que van tenir el permís de Ricard Urgell (propietari de tots els Pacha).
Allà vaig estar uns mesos de DJ amb Luis Doobie (Menta) i Andrés Perona (La Sirena). La meva curta estada va ser molt divertida i bona musicalment, però no podìa seguir com a DJ perquè ja m’havia compromès amb Menta per la temporada 1990-91 (la meva darrera etapa allà).
1990 – PACHA Music Mix – Can Picafort (Mallorca) – DJ Toni Garriga.mp3
De BCM vaig tenir la possibilitat d’anar-hi com a DJ resident gràcies a DJ Juan Campos (MEM Award Leyenda 2025) que em va recomanar. Vaig comptar amb l’aprovació de qui, per a mi, és el millor director de sala que he conegut: Don Toni Palmer. Ho vaig provar, supòs que vaig agradar i hi vaig estar dos hiverns inoblidables: 1991-92 i 1992-93 (a l’estiu sempre tornava a Cala Rajada).
Veure el meu nom a la façana de BCM va ser molt emocionant. Hi vaig punxar com a DJ Resident amb Willy Bit a l’hivern de 1991-92 i amb el conegut DJ Isaac Indart (MEM Award Leyenda 2026) l’hivern de 1992-93, entre d’altres DJs que veníen convidats.
En Toni animant sa “Party Zone” a BCM als noranta. La macrodiscoteca de Magaluf avui encara es manté entre les 15 millors discoteques del món segons la International Nightlife Association.
Flyer de la nit de cap d’any de 1992, quan encara es pagava amb pessetes, a la foto amb Willy Bit (DJ), Esther (Go-Gó), un RPP i en Pedro (cap de cabina de BCM)
La sala BCM era i és el somni de qualsevol DJ. Allà han punxat els millors del món. És una macrodiscoteca espectacular on caben milers de persones, amb dos ambients. A dalt, quan jo hi era, hi havia música actual. A la part de baix, més comercial, amb el gran i ja desaparegut DJ Germán Pérez. A la part de dalt hi ha una cabina com la d’un Concorde amb el millor material tècnic en llums i so.
La meva funció era escalfar la sala entre les 00:30 i les 03:00, més o manco. Feia la “Party Zone” de BCM amb la presentació de la macro emprant el micro i música de ball d’aquells dies.
Després, a partir de les 03.00 hrs, arribaven els DJ mes de música electrònica: Willy Bit (resident), Isaac Indart (resident), César del Río, Fernando Gullón, Des Mitchel, Rad Damon, Mental Richie, Nando Cerviño, Piero Generale, entre d’altres. Alguns encara punxen avui en día i són referents mundials (disculpes si em deix qualque nom perquè en van passar molts).
1991-92-93 – BCM Planet Dance (Magaluf).mp3
—Quins gèneres musicals no t’agraden?
No puc amb el Reggaeton i les composicions “llatines actuals” amb autotune. Les veus distorsionades metàl·licament que totes sonen igual, amb un mateix ritme i una falta total de talent i creativitat. Em fan mal de cap. Jo crec que és per la freqüència de l’autotune.
Avui en dia, reconec que també hi ha bona música, però em qued amb la dels 70 s, 80 s i 90 s.
—Per a un DJ hi ha una eina bàsica: el plat. Quin és el teu tocadiscs preferit?
Els Technics SL-1200 el clàssic amb diferents versions. Produït durant dècades, encara es ven molt bé… però val un ull de la cara (entre 1300 i 1600 euros). És la millor eina per punxar vinils. Els DJ que saben punxar amb plats Technics poden anar on vulguin perquè la tècnica del plat és perfecta i la del DJ també ho ha de ser. S’empra l’orella del DJ i el Pitch, no té cap botó de sync o per fer la mescla automàtica.
Privilegiada vista de la cabina de Xiroi al 1988-89 quan estava a la dreta entrant. Es pot observar el set amb 3 plats Technics, la mítica taula de mescles Formula Sound, altres aparells i els discs de vinil. Avui, tota aquesta música i més cap a dins d’un Pendrive.
—I et gastaves molts de doblers en música?És clar que sí, perquè era normal. Vaig arribar a acumular més de 2.000 discos de vinil, i actualment me’n queden uns 500 que guard. La resta ho vaig vendre tot. Conserv autèntiques joies musicals de fa molts d’anys com per exemple alguns dels Beatles i tota la discografia de Led Zeppelin. Encara escolt música amb vinils, amb un bon plat de tracció directe i amb un amplificador Marantz dels anys vuitanta. És el millor so que hi ha per les meves orelles.
—I què penses de l’adquisició de música per internet?
Mare meva, avui en dia sí que ho tenen fàcil per aconseguir música. Nosaltres anàvem a les botigues i hi passàvem hores per seleccionar discos o CD per punxar. Anàvem a Palma, a Eivissa, a Londres i a Alemanya, i res era barat.
—I quina és la joia més preciada que vares aconseguir a Londres?
Hi vaig anar diverses vegadas pel meu compte i moltes vegades acompanyat del DJ Tonetti. La propietat del Physical, per exemple, ens donava carta lliure. Sabien que la música era vital per a una sala.
Jo no vaig aturar fins a aconseguir dos LP dobles en directe: el de Peter Frampton (“Frampton Comes Alive!”), que és un dels discs en directe més venuts de la història, i un de Maze (“Live in Los Angeles 1986”). Encara els tinc, és clar.
—El 1989 què hi feies pel Royal Albert Hall de Londres?
Vàrem visitar les millors botigues de Londres de música, de roba, passejar, visitar el Soho, restaurants, museus, conèixer un poc més la capital, etc, va ser un viatge molt divertit, tots vàrem tornar carregats de coses i com a nous. Els meus companys al Hippodrome de Londres es varen trobar amb Alaska (que el 1989 va fer el canvi de la seva etapa de Dinarama al grup Fangoria) jo aquella nit no hi era amb ells, estava convidat a una festa, encara que hi vàrem anar plegats un parell de vegades més al Hippodrome.
Vàrem anar uns dies un parell de DJ convidats al campionat del món de Discjòqueis del Disco Mix Club — DJ d’Exhibició — (organitzat per en Juan Campos y Discos Oh!) va ser al Royal Albert Hall de Londres, una experiència inoblidable si no fos perquè a la llotja que teníem a part de darrere em van “fotre” la meva càmera de fotos on hi havia molt bon material gràfic que mai tornarà.
Trobada amb Alaska a la discoteca de moda a Londres, “The Hippodrome”, ara ja tancada i convertida en casino.
—Qualque anècdota per riure de veres?
Un vespre del 1986 varen aparèixer uns quants dels meus amics de sempre d’Inca. Varen quedar embadalits amb l’ambient. En una de les meves petites pauses per descansar les orelles, a la part més tranquil·la del local, em varen agafar i em varen tirar dins la piscina. Vaig haver de fer feina la resta del vespre mig en pèl i vestit amb una de les camisetes que venien a la discoteca. Vàrem riure moltíssim aquella nit… “a night to remember”.
—Quina cançó et demanava jo personalment un o dos pics cada setmana? (Pista: el grup comença per A)
ABC — The Look of Love. (En Toni no va tardar ni un segon a encertar-la.)
—I què penses del món del DJ actuals?
Hi ha molts de DJ FAKE, aquí una mostra gràcies a Marcelo Lobell (dels primers DJ que va tenir Xiroi junt amb DJ Ono) que ens ha enviat aquest enllaç desde Miami:
El Mundo DJ (se tenia que decir).mp4
Jo crec que avui en dia és tècnicament tot més senzill. Tothom és o vol ser DJ. Amb menys de 1.000 euros ja pots tenir un set semiprofessional amb controladora, altaveus i PC o tauleta, i fer virgueries punxant. Si nosaltres haguéssim tengut aquesta tecnologia, mare meva…
Nosaltres abans ho teníem molt més difícil perquè era tot analògic. Ara hi ha tutorials per aprendre a ser DJ o cursos en línia; abans t’ho havies de guanyar a la pista, amb la gent i punxant hores i hores.
2026 – Cala Ratjada Mixes – Vol 1 – DJ Toni Garriga.mp3
“Escoltant o descarregant la sessió entendreu moltes cosetes del món DJ. Els tracks estan gravats amb molta qualitat i el so ha evolucionat —i de quina manera!—. Està gravada amb controladora digital, els canvis són perfectes i és molt més fàcil mesclar i fer les transicions entre tracks. A més, ho pots tenir al moment en un arxiu d’àudio de qualitat.”
—David Guetta, Armin Van Buuren, Martin Garrix… hauries volgut ser un DJ estrella com els d’ara?
M’estim més ser jo mateix. Els respect com a DJ, però ni jo puc fer el que fan ells ni ells poden fer el que jo feia amb la meva manera de punxar. Són estils molt diferents.
—Tornaràs a fer de DJ qualque dia?
Ja vaig penjar els auriculars fa un temps. Em vaig retirar quan tocava i no crec que torni a punxar en públic, però mai se sap.
Jo gaudesc fent-me les meves sessions privades, i també recuperant les que tinc guardades en cintes de casset des de fa anys, que vaig penjant remasteritzades en MP3 al meu Facebook i que es poden sentir i descarregar gratuïtament. No tenc més xarxes socials. Actualment, m’agrada molt la tranquil·litat i fruir dels meus.
—Per acabar?
Vull agrair a tota la meva família —i en especial a na Bel (la meva mare, “sa Murera” com jo l’hi dic)— a la meva dona na Quina per aquests trenta-dos anys junts (la millor que podia tenir) i al meu fill Toni, als meus germans Joana i Vicenç, ja que tots sempre m’han donat suport i estima amb tot.
També a tots els que varen confiar en jo (propietaris i directors), així com una menció especial a la “colla d’Inca i Port d’Alcúdia”.
Un record amb molt de sentiment pels que ja ens han deixat, segur que alguna nit muntarem un “sarau” per allà dalt, descansau en pau tots.
Amb DJ Tonetti (DEP) a una de les nostres visites als 90 junts a Londres per dur la millor música pel Physical a Cala Rajada.
Per descomptat, agraïments a tots els companys de feina de la nit amb qui he treballat (me’n record de tots), però sobretot, a tots els “bailongos” que alguna vegada vaig tenir a la pista de ball.
Gràcies a tots!
Miquel Piris