Miquel Llull, Bibliotecari del Golea
Enmig de la festada que viu Capdepera ens arriba la notícia que els criminals pensen fer 17 piscines i no sé quants d’habitatges a sa Pedruscada. A 25 metres de la mar aquests animals pensen fer 17 piscines per a gaudi dels rics que s’ho poden pagar.
No cal dubtar que seran alemanys i/o gent del nord i algun colonialista espanyol, i que els indígenes ho patirem en la nostra pròpia pell.
Aquests canalles poden fer això perquè unes lleis i un sistema judicial els ho permeten, i la política és impotent per a poder revertir aquesta situació que ens col·loca en una emergència total i nacional, climàtica, hídrica i habitacional. La política és impotent per a posar-se al costat de la gent, de la nostra gent.
L’estiu que hem passat només ha estat un avanç del que vendrà, i aquests fills de buda no tenen intenció d’aturar, no només a sa Pedruscada, sinó a tot Mallorca. El propòsit de destruir la nostra petita illa i vendre-la a trossets és descomunal i emparat per unes lleis i per les porres i escopetes del capital, com ja se va veure a la gran manifestació del passat 26 de juliol, on la policia va actuar com a cans assedegats de sang i varen repartir llenya a tort i a dret.
Què fer davant tot això?
Jo, evidentment no ho sé del cert. El que sí és cert és que la confiança en la política comença a minvar a marxes forçades i això dona pas a «solucions» a vegades esbojarrades.
Cal reconnectar la política amb les necessitats i els somnis de la gent, sinó la temptació del «populisme» és imminent.
Cal trobar la clau que obri el pany de la desturistització de la nostra vida. «Cadascú a ca seva i pau en la de tots», aquest potser hauria de ser el lema per a aturar aquest desgavell turístic que amenaça tot l’equilibri ecològic mundial.
Fer 17 piscines a sa Pedruscada és un dels símbols de la bogeria en què hem convertit l’economia. Els responsables ho haurien de pagar.
24 agost 2026
Infra-cròniques d’un etnocidi
3. Una presidenta al servei dels criminals
6. Un cambrer exaltat al Segle XII
7. Marga von Papen i Adolf Campos
En aquestes Infra-cròniques no judicam a ningú pel seu origen, la seva sexualitat, la seva llengu, la seva espiritualitat… Ans ho feim per la seva actitud. Aquesta actitud és seva i intransferible, de cadascú, i els republicans només és això el que ens interessa i només això el que podem criticar o alabar.
