A l’hora lorquiana de les cinc de l’horabaixa, Gonçal ja m’espera amb el trencat sobre la taula al Cafè l’Orient, com no podia ser d’un altra manera. Entro com un banderiller destarotat, després d’una salutació començ a fer-li la primera pregunta. M’adono que ni tan sols he berenat, però m’és igual, perquè em sembla impossible voler superar l’abisme que ens separa. Perquè segurament, aquesta entrevista li hauria fet al final de la meva existència, però per casualitat i causalitat de la vida ens hem topat “in media res”. El seu perfil és el d’un home que ha reflexionat molt, però que també ha lluitat molt, també en el món de les idees. El seu encant radica en què mai no mostra galons, tot i que les té, perquè és professor emèrit de la Universitat de les Illes Balears, especialitzat sobretot en història econòmica, marítima i corsarisme mallorquí. També ha desenvolupat una intensa activitat relacionada amb la cultura de la Índia i Cuba i amb la figura de Joan Mascaró. No sé què diria pas la seva amiga Cati Esmeralda, que tant cita a la SER, però amb la meva, na Marta, quedàrem per veure’l a la Casa de Cultura de Felanitx, on oferí una conferència magistral sobre Antòni Binimelis, un altre ment brillant enamorada del sànscrit. És la primera vegada que puc parlar amb ell têt a têt, i me n’adono que és una persona oberta i cordial. “Podem parlar si vols de Sánchez Ferlosio i del seu Alfanuí”, me diu, mentre marca el nivell de la conversa. Crec que estic preparat per encendre la llàntia. El 78 va obtenir un lectorat a la Universitat de Leeds, a Anglaterra, però ara és aquí a Capdepera, per conversar sobre la seva propera conferència a l’Arxiu de Capdepera: “Joan Mascaró i Antoni Binimelis. Dos pagesos mallorquins, dos mestres en sànscrit”, divendres, dia 2 d’Octubre a les 19h. No us la podeu perdre…

Cap Vermell: Bona tarda, què et sembla si ens centrem amb allò que passarà dia 2 a l’Arxiu de Capdepera?

Gonçal López Nadal: Bé la meva idea és parlar de dos mallorquins excepcionals: Antoni Binimelis i Joan Mascaró. Antoni probablement és el menys conegut i l’altre és Joan Mascaró, de Santa Margalida, molt més conegut que Binimelis…o probablement, no. Mascaró és molt ben considerat a Mallorca, després de Ramon Llull se’l considera la persona que més enfora ha arribat, amb permís de Rafael Nadal (somriu). Però és el mallorquí més universal, i clar, la tasca de Mascaró és del que xerraré: com un pagès de Santa Margalida esdevé un traductor genuí dels textos de l’hinduisme, escrits en sànscrit i són textos que avui en dia tenen molta d’importància; recordam que la Índia està dominada ara pel Partit Nacionalista Hindú, que és un partit polític-religiós, i que diu que Índia només és l’hinduisme. Això Mascaró no ho diria!

CV: A la Índia hi ha molta diversitat lingüística, tal vegada, milers de llengües!

GLN: Milers són moltes, però si tu agafes un bitllet de cinc-centes rúpies, veuràs que el valor està posat en 25 llengües, que no vol dir 25 alfabets, algunes mantenen un mateix alfabet, però alerta! pot haver perfectament 14 o 15 alfabets distints. I entre elles està l’anglès, 24, més l’anglès. La diversitat lingüística a l’Índia està reconeguda a una cosa tan funcional com el que són els bitllets. Efectivament, un país amb una diversitat cultural, civilitzacions brutals, religioses, tot i que en aquest moment està passant per un moment molt perillós, perquè se vol unificar amb una llengua que sigui l’indostànic, que és una llengua que no existeix, un poc el hindi per tots. I amb una religió que és el hinduïsme.

Quan el passat musulmà, el passat budista, el passat de diverses religions a l’Índia és una de les seves característiques i que fan que sigui molt més que un país.

CV: I per no parlar políticament, perquè ara darrerament, per exemple, a la CNN hi surten imatges constants (que, per cert, aquí no les veiem), que hi ha hagut molts de disturbis universitaris allà. I bé, ara, curiosament, aquell que cites de tant en tant en aquestes cròniques teves de «Tres en uno» a la ràdio cadena SER, en Trump, condemna la CNN, precisament.

GLN: La CNN és una de les cadenes amb major difusió del món. Allà es parla de tot, o tracta o intenta parlar, informar del que està passant al món. I Índia és un país que possiblement sigui, sinó ara ja la tercera potència mundial; en poblacions, la primera. I en no res, veurem com fins i tot, en termes econòmics, superarà Europa i superarà també el Japó.

CV: El Japó ara està com de rota-batuda…

GLN: Jo crec que tracta de mantenir-se dins l’esquema d’un país fort, però ja no ho és… No crec que en aquest moment tingui una ferida gran, però no està passant el seu millor moment. Vull dir que el Japó va ser, justament després dels Estats Units, el que volia ser a Europa, era la potència més forta. I ara, el que és a Àsia, està perdent amb la Xina, ja ha perdut competitivitat, i en no res superarà el Japó.

CV: Però ara que parlàvem de l’Índia, per exemple, en Joan Mascaró, que crec que va estar allà, va arribar a coincidir amb el vostre oncle Guillem Nadal, ambaixador del país, o no?

GLN: No. I a més a més, Mascaró, que és el gran coneixedor de la llengua sagrada d’Índia, no la va trepitjar mai. Sí, Ceilan. A Ceilan hi va estar dos anys, com a vice-rector d’una universitat del nord de Ceilan, que es diu Jaffna. Hi va anar a l’any 31 i hi va estar fins a l’any 33. No tenim constància que arribés a l’Índia, però no vol dir que no conegués la llengua sagrada, i que traduís a l’anglès els textos sagrats. Traduí els Upanishads i el Bhagavad Gita…estan traduïts a l’anglès per Mascaró, i de les seves traduccions s’han fet traduccions castellanes i, lògicament, traduccions catalanes. És a dir, que de la traducció anglesa de Mascaró neix d’aquest interés d’Occident per l’Orient.

CV: Ell estava becat a la universitat…

GLN: Això ho tractaré de contar-vos o d’explicar-vos a la conferència. Però bé, diguem que Mascaró era una persona familiar molt pobra de Santa Maragalida, l’únic dels fills que deixa Santa Maragalida, explicaré les circumstàncies i mira, té la sort de trobar un mecenes, com Joan March, que li encomana l’educació del seu fill, i amb això Mascaró veu la possibilitat de fer-se amb el sànscrit i anar a Cambridge. Des de 1928, quan ell es llicencia de sànscrit, fins 30 anys més tard, quan ell comença a publicar, passa gairebé tota la vida. Fins a l’any 1987, que mor a Cambridge.

CV: De tot això, hi ha imatges, no?

GLN: Hi ha una pel·lícula, un documental, que està molt bé, que diu Llànties de Foc. Fet per la Sílvia Batallol, que tothom el pot aconseguir en YouTube.

CV: El títol també és el d’un llibre seu d’aforismes…

GLN: Exacte, és una recopilació d’aforismes de sabers, de totes les civilitzacions, religions, etcètera. Allà hi ha, òbviament, l’Alcorà, fins als textos sagrats hindús, el Bhagavad Gita, els Upanishads, textos de tots els sabers. És una recopilació feta per ell.

CV: Darrerament, se li han començat a fer reconeixements, a Santa Margalida, han fet tertúlies, lectures, rutes literàries…

GLN: L’any que ve acaba en 7. Els anys que acaben en 7 feim homenatges an Mascaró, perquè són homenatges del seu naixement, i de la seva mort, el 87, 90 anys després. Llavors l’any que ve, es faran una sèrie d’actes, a Santa Margalida, com a lloc fonamental.

CV: També se n’hi han fet a Palma, a la Universitat ha fet, el professor d’Història, Antoni Mas…

GLN: Antoni Mas és «vilero», ell i jo, duim endavant els preparatius amb l’homenatge de l’any que ve.

CV: I quina relació hi va haver amb els Beatles?

GLN: Els Beatles estan vinculats amb en Joan Mascaró, hi ha unes cartes de George Harrison a Mascaró i se suposa que també viceversa. Harrison li ve l’interès de Lamps of fire, que es publiquen per primer pic a Mallorca en anglès a l’editorial Moll i posteriorment al català. Es fa una tirada de 200 exemplars i l’any 1962 es publica a Anglaterra; els Beatles duren fins el 68, aleshores ja portaven tres o quatre anys junts. És el moment en què en George Harrison posa de manifest la vessant més espiritualista de tot això. I d’on li ve? Entre altres coses de la lectura de Lamps of fire, més encara, de la cançó d’Inner light, que és una cançó del Tao en traducció de Mascaró a l’anglès. Llavors, d’Inner light, és l’únic disc single que fa, bé, el disc és Lady Madonna i a la cara B hi ha Inner light. 

CV: I en Binimelis?

GLN: No, en Binimelis tenia altres objectius. A ell li interessa el sànscrit com a llengua. Òbviament, el sànscrit com la llengua dels Brahmans, molt bé, però com a llengua, no com a filosofia. Bé, m’explico. Són dues carrers de la moneda. El sànscrit és la llengua de la qual surten la major part de llengües de la Índia i al mateix temps, també és la llengua dels Brahmins, són els que comanden a la Índia, els que comanden espiritualment. A Mascaró li interessa la vessant filosòfica, espiritual, an Binimelis li interessa la vessant lingüística. Són dos estudis distints, el que passa és que són fets per dos mallorquins amb una procedència pagesa francament interessant. En Binimelis s’hi està quan arriben els Beatles, però ell no els hi tenia especial simpatia: aquesta espècie de producte oriental venut a occident…fugia dels gurus, no li agradava gens aquesta espècie de marketing, de l’hinduisme. Veia que aquesta moda no anava amb ell i fins i tot la criticava molt.

CV: Vivia la vida podem dir des d’una vessant més profunda?

GLN: Binimelis és una persona de carrer, és una persona que arriba a ser jutge, a viure d’altres problemes de carrer. Ell viu el dia, però, diguem-ne, que està molt més dedins del poble Indi, que no pas dins allò que genera la filosofia i sobretot la mercantilització, el ritme occidental. Mascaró no surt de la seva torre d’ivori de Cambridge, no és una persona popular.

CV: La religió juga un paper important? El budisme…

GLN: I l’hinduïsme, també. El que passa és que ara Àsia comença a moure altres eines. Abans les seves filosofies, les creences i la seva fe era la que s’imposava. Ara Àsia ja posseeix una eina econòmica molt forta.

CV: És seriós, això,  no?

GLN: Jo no diria la paraula “seriós”, és un altre. És més important la filosofia i l’economia…

CV: Ara es reuneixen els països asiàtics, Rússia, l’Índia…

GLN: Ja no viuen d’esquenes a Europa, diguem-ho. Com a mínim, el món occidental ja no és el que comanda. El món d’Occident, que ha estat representat gairebé exclusivament per Estats Units i Europa, que està en decadència, dominaven alguns països asiàtics: Índia pels anglesos, Països Baixos a Indonèsia, la Xina és un repartiment en el XIX i d’influència estrangera… que en aquest moment són països que estan imposant encara moltes costums d’Occident. Forma de vestir, etc. Però, l’Índia, no! En una reunió de presidents, en Modi, el primer ministre de l’Índia va amb la seva kurta!

CV: Amb uns trets d’identitat molt marcats.

GLN: I a més a més amb la voluntat de recuperar coses que s’havien deixat de banda. La Índia actua com un poder que supera fins i tot econòmicament el que fins ara, anys seixanta, els països dels que depenia.

CV: D’allà hi surten ments molt importants…

GLN: Moltes, de literatura… tot el que vulguis!

CV: Tornem a Binimelis: va ser traductor?

GLN: Sí, traduïa molt, al sànscrit.

CV: I va publicar?

GLN: Sí, però les traduccions no han arribat. Les traduccions estan fetes del castellà, per exemple. I alguna traducció de l’anglès que no està publicada. Però, en Binimelis s’ha de dir que té literatura popular, aspectes del Mahabharata, del Ramayana…coses molt populars, son aspectes folklòrics. s’entén el què vol dir folklòric, no? Mascaró, en canvi toca  la literatura que coneix la gent.

CV:  I com s’entén que dos personatges que són mallorquins de soca-arrel, estiguin tan allunyats? 

GLN: Però és que estar allunyat de tota aquesta… espiritualitat i aquesta… intel·ligència és la conclusió de la conversa! (Riem).  En termes generals és normal que els intel·lectuals procedeixin fonamentalment de famílies burgeses que des de petits poden estudiar i amb més poder adquisitiu. Afortunadament, això no genera tanta exclusivitat. L’interès que tant en Binimelis com en Mascaró tenen des de molt petits per la cultura, per les riqueses espirituals és perquè estan vertaderament entusiasmats. Un estudiant llengües ha de tenir molta espontaneïtat i la seva no és una casualitat.

Això és difícil que neixi, l’interès hi ha de ser molt espontani i òbviament,  que surtin dues persones de la pagesia no és casual, però hagués estat possible si no hagués estat així? Els traductors europeus que han conegut el sànscrit eren majorment persones formades, procedien d’una burgesia il·lustrada, però que tenen un interès d’exploració del XVIII i del XIX i arriben al sànscrit i estan entusiasmats. En el cas de Binimelis i Mascaró tot això es produeix, perquè en el cas de la seva infantesa estan totalment seduïts per un món que no és un món corrent. Que un nin petit, com és el cas de Mascaró que decideix que li agrada la natura, li entusiasmi llegir…

CV: Però l’entorn no els hi era favorable…

GLN: En absolut, és un entorn més aviat reaci. Mascaró va tenir molta sort, perquè un oncle seu que era capellà, llavors va ser el seu tutor, en Guillem Sansó, i vivien en el barri de Santa Creu. Ell el podrà orientar, en canvi, Binimelis no té això, el seu pare l’obliga a fer feina de pagès, però de petit li agradava molt l’estudi, la mare el recolza. Acaba els estudis de Batxillerat, però no pot anar a Barcelona per fer la carrera com alumne lliure, perquè ha de fer el servei militar als Pirineus. Després torna, però el seu germà ha de fer el servei a Àfrica i ell ha de quedar a casa a fer les feines amb el seu pare. Quan el seu germà regresa, per pressions de la mare i el capellà i el mestre al seu pare, el convencen perquè es pugui dedicar a l’estudi. Aleshores treu les millors notes a la Facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona anant per lliure. Després anirà cap a Madrid, on farà de professor de Grec i Llatí en un col·legi de Jesuïtes. Allà és on coneixerà un persona que l’orientarà sobre el món del sànscrit i s’hi ficarà de cap i fins i tot de Madrid estant abans d’acabar la tesi publicarà alguna cosa sobre el món del sànscrit. 

CV: Ell arriba a tenir un final un poc sòrdid!

GLN: Sí, ell mor assassinat el febrer de l’any 83, això ho vaig viure d’a prop, perquè el meu germà anava a Indonèsia, a Nova Delhi i li portava uns regals meus, jo l’havia tingut de professor l’any 68. Però jo no vull que Binimelis sigui conegut per la seva mort. 

CV: Binimelis degué ser una persona molt inquieta de jove…

GLN: Totalment, ambdós eren vertaderament pagesos, la intervenció de Mascaró al programa de la BBC, on hi ha en George Harrison, li donen la paraula a Joan i tothom calla, Harrison està embadalit, és el gran mestre el que està xerrant. Ara, l’anglès que xerra Mascaró és perfecte, però amb un accent de Santa Margalida, total (riem). En Binimelis, en canvi, tracta a tothom com un veïnat, era excessivament proper, dissimulava els seus grans coneixements, perquè era una persona tan popular que tothom li feia cas.  

CV: A la presentació hi haurà alguna sorpresa?

GLN: Tot i que me trob més a gust fins i tot només amb les paraules, atenció! Hi haurà fotografies interessants sobre en Mascaró i Binimelis, d’aquest darrer tinc pel·lícules del meu oncle Guillem i per ventura les mostraré. Depèn de la meva inspiració, però començarem d’una manera molt guapa. Fa dos anys ja xerrava de Mascaró i Binimelis, estava jubilat i no tenia qui m’escoltàs (riu) i vaig considerar que era el moment de difondre la personalitat d’aquests dos grans homenots. Havia xerrat d’ells a Santa Margalida i a Palma. Vaig començar a Lloseta i amb Capdepera seran 14 pobles on he fet aquesta xerrada. És per estar molt content!

CV: Vols afegir res més?

GLN: No, només que m’agradaria poder seguir col·laborant per una causa de la difusió d’aquestes dues personalitats que, a més a més, vaig conèixer personalment i són dos referents. Primer vaig conèixer Binimelis l’any 68, quan vaig tenir la sort de ser convidat a anar a l’Índia. I el meu “tio” Guillem me va fer estimar i conèixer l’Índia. Per a mi va ser molt important. 

CV: Sort i ventura!