Els poetes gabellins recitaren al carrer Fondo

Dissabte, 26 de Setembre de 2026 (data capicua) al carrer Fondu, a les 12 del missudia, l’Associació poètica Poésart es presentà a la societat gabellina. La poeta i membre de la junta Estel Font fou l’encarregada de presentar l’acte.

Primerament, disculpà els altres dos membres de la junta que no pogueren venir, Maria Antònia Massanet i Miquel Pastor. I després presentà l’Associació que pretén divulgar la poesia i per extensió la llengua catalana. En aquest sentit, el carrer jugarà un paper important, perquè serà el marc d’acció dels recitalts i festivals que organitzarà l’associació. 

El festival consistí en dues rondes perquè els poetes fessin les seves declamacions. A la primera encetar el recital Yasmín Ferrer Huckson, qui llegí un poema de Massanet, concretament del seu llibre Aus de ramat, amb un final extraordinari:

m’he volgut sororitzar

ser tribu  ramat   estol

manada

eixam

                                                             ser mola

                                                   plaga      si cal

Després continuà amb un poema seu titulat El pi de Colònia i inspirat en el Pi de Formentor de Costa i Llobera, que deia aixÍ:

No va esser el temporal.

No va esser el llamp,

ni l’oratge,

ni la vellesa.

Va ser una màquina,

una excavadora. 

La contundència verbal i devastadora de Ferrer anava acompanyada frenèticament per la cadència desacompassada de la guitarra de Jaume Cabalgante, qui posà música als poemes recitats pels rapsodes i sonà un tema propi que va fer de frontissa de l’espectacle: Impressiona’m. Després arribà el torn de Joan Cabalgante que recita un poema intitulat Cant de Cavalleria, de la seva època menorquina. Seguidament, Joan Mercant “Castus”, s’estrenà en societat com a poeta (si bé alguns poemes seus ja circulaven per les xarxes), amb una actuació notable, i semblà el cappare de la rapsòdia, tot i que la vertadera capmare fou Estel Font. El seu recitat va estar molt bé: veu pregona i paraules profundes i sinceres, estretes del fons del mar:

Mans devotes que, destres,

teixint la llata

empatant els hams

o adobant les xarxes,

donen ritme i sentit a les veus

que s’uneixen per fer un ram,

per aixecar una estrofa

que esdevindrà un poema. 

Per a concloure aquesta primera part, Miquel Flaquer, que es presentà amb tots els seus heterònims i llinatges (Llull, des Recreo, Blai…) tornà als orígens de la seva poesia i recità un dels seus primers poemes. A l’assaig, en un exercici de generositat, habitual en el bibliotecari del Golea, ens regalar uns cartrons de poesia amb la selecció de “Marcapassos” a cada uns del poetes, que havien estat impressos, ni més ni manco que al la llibreria Cavall Verd, de l’enyorat i genuí poeta Rafel Jaume (quasi res). El seu primer poema cantava aixÍ:

Finalment, 

t’acontentares a passar la bacina dels somnis

pels cementiris, per tots els cementiris del nostre petit país

que naixia entre traïdors i herois de sorra desfets. 

L’autor de la traducció de Poeta en Nueva York de Lorca en català, presentà Jaume Cabalgante i també encetà la segona ronda de lectura poètica. La gent va aguantar el bater de sol (tal vegada, l’organització hauria pogut valorar un lloc més ombrívol), en un acte de resiliència i solidaritat amb els poetes. També va ser d’agraïr el gest dels vinaters de Na Franca (Petit celler)  que va posar la beguda extreta de la vinya a la taula ara que està tan de moda treure el vi als versos que s’escriuen darrerament (basta llegir l’últim llibre de Sebastià Perelló). Mentrimentres queien els versos com rajos de sol, penetrants i abrasadors, en un matí de vertadera resiliència. 

El segon torn va ser igual d’emocionat que l’anterior, música i versos a dojo en una Presentació del Poésart que dignificà la poesia a Capdepera, altra vegada i contradient totes les contarelles i llegendes, Artà i Capdepera es donen la mà, per arribar a una finalitat comuna, reivindicar la literatura en aquestes contrades llevantines. El tambor de cigrons d’Estel sonà sobre les paraules declamades del poema de Miquel Flaquer, amb la guitarra acústica de fons, en èxtasi comunitari. 

Finalment, es pot dir que després de molts d’anys que els poetes deixin de vagar anònimament pels carrers de Capdepera, ara han estat arrecerats per l’Associació Poésart, que ha ressuscitat gràcies a l’empenta d’aquests tres amants de la poesia, que tornarà amb tots nosaltres dia 24 d’Octubre. Moltíssimes gràcies Poésart!

JCG