La formació de música popular animarà el ball de dia 18 d’agost
Capaltard a l’estiu tenim el privilegi d’assistir a un assaig dels “Sonadors de jotes i mateixes”, una formació de música popular composta per Maria Llull Escales a la guitarra, Bel Servera a la percusió, Catalina Alzina (guitarró), Àngels Alzina (castenyetes) i Pep Vila (veu i guitarra).
El grup gabellí inicià la seva singladura a les festes patronals de 2011 i de llavors ençà no s’ha perdut cap celebració. En el pregó que realitzà Pep Vila d’aquest mateix any sonaren a l’església en el moment de repartir l’alfabaguera de Sant Bartomeu, tot i que després no hi hagués continuïtat. L’hospitalitat d’en Pep Vila ens recomforta i li porta a parlar de com gairebé en epifania aquest tipus de música popular li entrà dins el cos i només les composicions d’unes formes primerenques: les jotes i mateixes, amb pocs acords i amb una lletra improvitzada que beu de les fonts de tradició oral que han deixat els padrins.
Seguidament, la xerrada deriva cap als pregons que realitzaren alguns dels seus components, ara fa 9 anys, entre cercaviles i balls, la recordança també del músic Tòfol Sureda…Per a na Maria diu foren anys molts macos, en els que Elionor Gómez Quintero va fer una glosa que Maria cantà en el seu pregó. D’altra banda, regiram papers antics, ens els que Pep anomena Capdepera com a lloc, no com a poble. La festa tengué la particularitat que els balladors de copeos portaven al cap una almorratxa de vidre, que ve a ser un recipient de vidre que té com unes sortides que recorden els setrills, el ball consistia a no perdre cap punt i que l’almorratxa no caigués a terra, l’atuell li donava certa autoritat al ballador. L’almorratxa havia de perfumar les balladores amb aigua de roses.
Després comencen a sonar amb una mestria ancestral, i amb una lleugeresa que espanta, es nota que hi tenen traça, les cançons són jotes i mateixes, simplement canvia la lletra. Acte seguit, en Pep ens convida a menjar una coca dolça de poma, cruixent i sabrosa, per començar a celebrar Sant Bartomeu. Explica que per tradició la gent pobra feia jotes, ara tothom fa tot tipus de modalitats tot i que ells es mantenen ferms a les jotes i a les mateixes. Na Maria comenta que la música mai no saps quan acaba ni quan comença i que va anar a aprendre-la amb l’amo en Toni “Fai” de Sant Llorenç, el turisme, segons conta Pep va esborrar molt l’empremta popular, però anaven als hotels a ballar i sonar. Nomes toquen per festes, bàsicament perquè és una música perquè la gent balli, la pandèmia també va retrassar el ball, però ara ha esdevingut amb molta força. També tocaren a les festes del Carme i com a fet anecdòtic fins i tot per a una exposició al Melis Cursach, al carrer Fondo, on varen fer una espècie de vetlleria. Na Catalina recorda una dona major de son Servera que cantava i desafinava també amb l’instrument, però la gent ballava; la gent antiga tenia una afinació que anomenaven “trempar”, que la feien venir bé i de vegades afinaven amb la veu de qui cantava. En Pep, tot i no haver-los conegut, també recorda aquells mestres de sant Llorenç: l’amo en Toni “Fai” i l’amo en Pep. Els seus varen ser na Joana Domenge de Sant Llorenç i el director de teatre Rafel Duran. Na Maria ja ha marxat, però na Bel fa sonar el seu murteret de ferro daurat. Ens acomiadem.
Finalment, ells senten que ja han acomplert una missió: que la gent sortís a ballar. Veneren la mestra de ball d’adults, na Bàrbara Flaquer Pascual, que ho porta molt bé i sap engrescar la gent, li ve d’enrere. Es preparen per a les festes de Sant Bartomeu d’enguany, dilluns dia 18 d’agost a la Plaça des Sitjar a les 21h hi haurà la Mostra de ball de bot i després els “Sonadors de jotes i mateixes”, que esperam amb candeletes. MOlta sort per endavant!
Joan Cabalgante i Guasp
