Dissabte 7 de febrer es va dur a terme una ximbombada a la cotxeria de Can Jeroniet. La participació fou alta i la festa va durar des de les 19h fins a les 22h. Entre i entre els convidats anaven arribant, amics, veïnats i familiars, que ompliren la cotxeria de la costa d’en Capet, per cantar plegats un bon estol de gloses, acompanyats de les ximbombes i altres ferraguins.
Seguidament, amb les mans banyades d’aigua feien sonar l’instrument amb bon so i harmonia, mentre Jeroni Alzina, l’amfitrió de la festa, havia preparat un projector on hi sortien a la paret les gloses com la de “la ximbomba ja no sona..”.i altres de més coentes; altres pogueren seguir el glosat animadament per les fotocòpies que s’havien repartit. La majoria de participants anava desfressat: capells de mexicà, unicornis, perruques de pallasso, ulleres roses…tot valia en una festa, la primera, que per a molts serà inoblidable. La nit avançava i la gent s’anava afegint, tot dins un bon ambient destacable.
Posteriorment, es va fer una aturada per poder pegar una mossegada, tothom va ser molt participatiu: a taula hi havien coques, ensaïmades, pastissos de crema, herbes dolces i altres begudes que a poc a poc les gabellines i gabellins havien duit i que amenitzaren del tot la conxorxa. Després va destacar el torcebraç de “Dómines” que hi hagué entre Abel Servera i Carme Triay, mentre glosaven amb gran força i convicció, també per donar els molts d’anys a na Bàrbara Flaquer, qui s’hi tornà amb un esplet de versos molt dignes per a la ocasió.
Finalment, la segona part de la nit, serví per encetar una vetlleria on alguna de les Maries va fer sonar la guitarra, amb esma. Allà mateix diferents generacions es mesclaren per cantar cançons tan populars com “Na Catalina de plaça”. Tot plegat, a més de ser una iniciativa genial del nét del desaparegut i enyorat Jeroni Jeroniet, serví per juntar la gent del poble i fomentar la cultura popular. Feia estona que a Capdepera no se celebrava una ximbombada tan sentida i esperem que sigui la primera de moltes. Moltíssimes gràcies!
Joan Cabalgante Guasp