Dijous 7 de maig, quatre dones, repartides per diferents indrets de la Biblioteca Pública de Capdepera contaren les seves històries de vida a tot aquell que s’apropà al lloc amb la intenció d’escoltar-les. Elles eren Rosa María de Mèxic, Rachida de Marroc, Oliwayemsi i Adenyi de Nigèria i Vanina Belén d’Argentina.
El cicle va ser presentat per la bibliotecària i per la coordinadora del cicle. La dinàmica consistia en què cada grup es repartia una història que havien d’escoltar fins que la coordinadora feia sonar el picarol. Aleshores es produïa un canvi de lloc i en rotllana es tornava a iniciar el procés. La biblioteca es convertí en “un espai on veïnats i veïnades es convertiren en llibres oberts per conversar, trencar fronteres i fer comunitat”.
Seguidament, aquests llibres humans contaren històries de vida de vegades difícils i dures, altres en moments plaents i agradables, com l’arribada a una terra que els ha acollit com és Capdepera; unes vingueren per amor, altres empeses per qüestions familiars, però totes hagueren d’empènyer la seva vida per arribar a sortir-se’n. Algunes abandonaren les seves feines estables en el seu país d’origen, com era el cas de Rosa María, que treballava de psicòloga, però que quan va arribar aquí ho va haver de deixar, altres buscaven feina, com és el cas de Rachida, que va trobar feina a un hotel, però va haver de renunciar a portar el vel, amb la conseqüent desaprovació dels dones de la seva mateixa religió. I és que totes elles hagueren de superar prejudicis i estar obertes al món per poder superar aquells entrebancs que la vida els hi posava al davant. Perquè no és fàcil venir d’un altre país i començar en una terra nova, on no saps com t’acolliran. Per sort, algunes vegades la cosa funciona, però més als pobles que a la ciutat. Parlàrem de costums, de menjars típics, com el pollastre al disc, d’enyorances per famílies que viuen allunyades, però també de moments alegres pel lloc on els ha tocat viure: Capdepera!
Finalment, els participants, escriviren algunes paraules a un post-it, on assenyalaven com els havia anat l’experiència. Després celebràrem junts aquesta convivència, que esperem que es torni a repetir, mentre la coordinadora recordava allò que els llibres s’han de tornar quan toca i en perfecte estat i la bibliotecària indicava que no ens hem de fiar mai d’un llibre per la seva portada, perquè pot amagar una història meravellosa sense que nosaltres ho sapiguem. Històries que ens contaren aquestes quatre valentes dones, tot esperant que no sigui la darrera vegada que es faci aquesta trobada. Moltíssimes gràcies!
Joan Cabalgante Guasp